Joan brossa moviment literari

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,28 KB

 
LLENGUA CATALANA I LITERATURA


CONCEPTES

· Saber distingir la literatura culta de la literatura oral (poesia i narrativa): romanços, corrandes, llegendes i rondalles.
· La periodització de la literatura catalana dels segles XIX-XX (els moviments literaris, els autors i el tractament que aquests moviments fan dels temes literaris):
1. Romanticisme /Renaixença. El tema de la pàtria, la natura/el paisatge i la imitació de la literatura popular. B. C. Aribau, J. Verdaguer. (poesia).
2. Escola mallorquina. Miquel Costa i Llobera , Joan Alcover i M. Antònia Salvà. El tema de la natura. (poesia).
3. Realisme/Naturalisme. Narcís Oller. (narrativa).
4. Modernisme. El tema de la natura. J. Maragall (poeta) i J. Ruyra, V. Català i S. Rusiñol (narradors). (poesia i narrativa).
5. Noucentisme. El tema de la natura/ciutat. E. D'Ors i J. Carner. (poesia).
6. Les avantguardes. Joan Salvat-Papasseit (1a etapa) i J.V. Foix (2a etapa). Conceptes: paraules en llibertat, cal.Ligrames i escriptura automàtica. (poesia).
7. Segones avantguardes. Joan Brossa i els seus temes literaris. Conceptes: sonet, sextina, poesia visual i poemes objecte. (poesia).
8. La poesia de postguerra. Els grans temes literaris de sempre i, a més a més, el tema de la guerra i de l'exili. Poetes: C. Riba, Cl. Arderiu, R. Leveroni, J. Teixidor, T. Garcés, M. Torres, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, J.V.Foix, J. Palau i Fabre, J. Vinyoli, Pere Quart, S. Espriu...
9. La narrativa de postguerra. Noves tècniques narratives (l'ús de la primera persona i de la introspecció, el monòleg interior, desaparició del narrador, ús del llenguatge com a experimentació). Tendències i gèneres de la narrativa catalana: la novel.La psicològica (Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga), el recurs de la metamorfosi, el mite, la fantasia i el símbol (Mercè Rodoreda, Jordi Sarsanedas, Pere Calders i Joan Perucho), els subgèneres : la narrativa negra i la ciència-ficció (Manuel de Pedrolo).
10. La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.
· Els pronoms febles. Substitució pronominal. Distinció entre li/l'hi. La combinació els hi (col.Loquial i incorrecta).
· L'oració subordinada substantiva. Estructures i funcions sintàctiques. Canvi i caiguda de les preposicions.
· L'oració subordinada adjectiva. Formes dels relatius i la funció del pronom dins la clàusula. Ús correcte del relatiu.

PROCEDIMENTS

Comprensió i producció de textos escrits.
El comentari de text literari : poesia i prosa. Poesia : què diu el poeta-contingut (mots i versos clau i idees temàtiques), com ho diu-forma (vers, metre, rima, estrofes) i característiques del moviment literari i de l’autor que es puguin veure en el text poètic. Prosa : argument, idees temàtiques i característiques del moviment literari i de l’autor que es puguin veure en el text narratiu.
Anàlisi gramatical : morfològica i sintàctica dels complements verbals, substitució pronominal, les oracions subordinades substantives i adjectives.



























1

Diferencias entre conte i poesia.

Conte: conflicte entra artista i societat. Pj imaginats construits pel medi on es troben. Pj intenten transformar lambient en el ke es troben pero fracassen sempre. Utilitzen tecnikas descript. Del Realisme. Tres tipus : novela rural,
decadentista i simbolica. Conte molt mes extens i no segeix cap estructura.


Poesia:

Pas endavant vers la prosa. Segons els intelect. De lepoca representa genere adekuat per transm. Idees noucentistes i fdixar la llengua.Caract: importancia pels aspectes formals. Gust per la norma, estil acorat i bellesa formal. 2- objectivitat i precisió en els textos. 3- retorn a formes calsicas tan en espectes formals com de contingut. 4- us de la ironia.

2

Romanticisme : antic i basat en artista el centre. Tempus fugi, evasió de realitat, imaginació i intuïció per sobre de tot.

Renaixença: Revifament de nacionalisme. Restauració jocs florals. Temees: Patria fe amor.

Realisme: oposat al romanticisme. Sesten per Europa. Tot el contrari ke renaixença. Tot basatt en la Raó. Aillamen de sentimens i cosas fantasticas.

Naturalisme: Crisi del conc. De novela. Neix a frança. Pretén descriure realitat fugin de models costumistes i romantics. Basat en idees cientifikas. Objectiu i impersonal i ha de demostrar ke tot es genetica i del medi.

Modernisme:
Movimen artístic i cultural. Oposat a la renaixença. Transforma cultura catalana en europea i moderna. Crear ART TOTAL com a objectiu.Artistya crea coses relacionades am el seu comflicte am la societat. Trenca am tot lo antic. Joan MARAGALL ,BRROSSA i ROSSINYOL.
Escola mallorquina: autors mallorquins entre 1900 i 1950.

Noucentisme: Nomes poesia 1906-1923. Trenca am el Modernisme, encara que continua de normalitzar la cultura. Ho volen tot perfecte i tornen a lo antic. (coses calsikas i Renaixement) JOSEP CARNER aukes i fruuits saborosos.

Avanguardisme: trenca amb la tradició. (coses noves)

- Futurisme: el mes important. Recursos per destrucció de la sintaxis i de la puyntuacio. Ruptura am el passat. Exalten lo nou.

- Cubisme: representació de realitat sense imitació. Ús del caligrama. JM JUNOY i PAPASSEIT

- Dadaisme:
desorde de paraules, espontanietat, no puntuació ii trencament d ls sintaxis, ... JVFOIX MIRO caligramas.

- Surrealisme: molt ressò. Valoració de lo imaginari, de l’humor portat a l’absurd, escriptura automaticas....









3

Poesia Oral: transmisio oral. De boca en boca i de generació en generació. No autor i va sent modificada, i es tradicional.

Literatura culta: Transmicio escrita, autor, tradicional, no modificada, etc...

POMPEU FABRE: diccionari normes ortografikes i gramaticals. NOUCENTISME

Entradas relacionadas: