Joan brossa moviment literari

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,77 KB

 

 El Modernisme

Moviment lietarari i artístic ,es desenvolupa a la darrera dècada del Segle XIX i a la primera del XX. Pretén superar la cultura heredada de la Renaixença, transormar-la en una cultura nacional i moderna i obrir el país cap a una Europa que serveixi de model. Es un moviment complex amb molts matisos. Hi podem distingir dos corrents. L'esteticisme, que engloba les obres dels autors partidaris de la sublimitat de l'art i de l'expressió de símbols decadents, i el regeneracionisme, que reflecteix la preocupació del paper de l'individu i sobretot de l'artista, en una societat burgesa que és vista com a frívola i superficial, i que cal canviar. D'aquest corrent podem destacar a Joan Maragall, que conta amb una producció literària extensa i inclou articles periodístics, assaigs, traduccions, poesia. Algunes obres, són El comte arnau, Els tres cants de la guerra o Visions i cants. També podem destacar Santiago Rusiñol, un autor polifacètic que al llarg de la seva obra fa un recorregut pels diferents corrents del Modernisme.La seva producció dramàtica se situa, en l'òrbita esteticista. Algunes obres són, Cigales i Formigues, L'alegria que passa, Els Jocs Florals de Canprosa.

Noucentisme

És un moviment cultural d'abast polític que es desenvolupa entre 1906 i 1923. El seu objectiu fonamental, és dotar a la societat catalana d'institucions de tot ordre, polítiques, culturals, educatives, tècniques.  El principal responsable de l'elaboració i la difusió del programa teòric del noucentisme va ser Eugeni d'Ors. Les línies d'actuació noucentistes, van ser la de modernitzar la cultura i la societat, prendre el món clàssic com a model per a la vida social i política, exalçar el món urba i industrial, enfront del rural, i abandonar la inspiració per supeditar-se a unes normes estrictes i aconseguir l'obra ben feta. La obra més destacada d'Eugeni D'Ors, és el Glosari, on recull les glosses publicades entre 1906 i 1920.  Un altre autor destacat d'aquest corrent, és Josep Carner, que té una obra poètica que expressa amb delicadesa i un llenguatge elegant, ric, els tòpics del noucentisme. La seva temàtica és variada,  Emplea la ironía i la tendresa. Les obres més destacades, són Els fruits sabrosos, i Auques i ventalls.


 Poesia d'avantguarda

És un moviment que porta a un capgirament del panorama artístic i literari. Es caracteritza per la voluntat de ruptura amb l'ordre establert i per l'experimentació.  Podem destacar dos corrents: El Futurisme, que propugna l'abandó del sentimentalisme en l'art i proposa un llenguatge directe, fins i tot agressiui gust per l'audàcia i la violència, l'exaltació de les màquines, la velocitat, el moviment, i la llibertat. Els cal·ligrames i collages són formes d'aquest moviment. Joan Salvat Papasseit pertany a aquest estil, i El Surrealisme, que prefereix textos plens d'imatges originals, irracionals, però sempre suggerents. Ús de l'escriptura automàtica, que consisteix en transcriure fidelment el pensament. J.V.Foix pertany a aquest estil. De Joan Salvat Papasseit, podem destacar la seva humiltat i la seva simpatització amb els moviments obrers i populars, i les seves obres destacades, són Contra els poetes en minúscula, Les conspiracions, El poema de la rosa als llavis. De Josep Vicenç Foix, podem destacar les obres Sol i de dol, Les irreals omegues i Onze Nadals i un Cap d'Any.

Lit de Postguerra

Salvador Espriu i Castelló fou un poeta, dramaturg i novelista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep María de Sagarra i de Castellarnau, de la prosa catalana de fórmules noucentistes. La producció literària d'Espriu és extensa però cal destacar els llibres de poemes El cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la seva obra poètica, Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés. Primera història d'Esther és la seva primera obra dramàtica, qualificada per l'autor com una "improvisació per a titelles", pel seu caràcter grotesc. Més tard va escriure Una altra Fedra, si us plau, a petició de l'actriu Núria Espert. Pere Calders i Rossinyol fou un escriptor i dibuixant català. És un dels escriptors catalans del Segle XX més populars. Destaca sobretot com a contista. La narrativa de Calders arrenca d'una motivació "transcendent": d'una arrel d'ironia, més afable que càustica, però obedient a reserves morals ben concretes. Les referències a Poe, Pirandello i Kafka, que els crítics hi han insinuat, no són rebutjables. Les narracions de Calders no hi tenen res a veure, en la superfície ni en la contextura; però probablement hi tenen molt a veure quant a la intenció, quant a les intencions més íntimes".

Entradas relacionadas: