Joan francesc mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,64 KB

 

Joan Fuster és, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana, a part de la seua extensa activitat com a historiador, critic o poetic. Este polimorfisme gira al voltant de la seua produccio assagistica on reflectéis les seues reflexions sobre el món. Sha centrat en lassaig que li ha permes adoptar formes diverses i tractar molts temes. La base i lobjectiu és lhome mesura de totes les coses. Es posible distinguir-hi 3 vessants. Els estudis dhistoria cultural i literaria on primerament es centra en els classics valencians però despres cap a epoques mes properes. En aquests posa de relleu la personalitat dels autors i destaca aspectes de la historia social de la llengua. Fuster saproxima tambe a la literatura del sXX a traves de la critica a la premsa i de llibres com Literatura catalana contemporania; la segona vessant els escrits politics, una part molt considerable que tracta temes relacionats amb el Pais Valencia i les seus peculiaritats. Vol fer prendre conciencia als seus coetanis de la identitat i les problemes propis i alhora, establir unes conclusions que abasten tot el domini de la llengua catalana. Tenim obres com Nosaltres els valencians; la tercera vessant lassaig humanistic, són reflexions on lobjectiu es obtenir un esforç de comprensió cap als homens, les coses i els fets i el temps. Estos donen la pauta de les seues preocupacions i insereixen en la linea del pensament europeu del segle XVI. Els interessos humanistics de Fuster estan entron dos temes: les manifestacions de lactivitat creadora i la crisi de lhome en el mon canviant. Destaquen obres com El descredit de la realitat.
Lassagista es limita a parlar de les seus obsessions, la reflexio del mon. El tema central es un continu examen de consciencia. Una de les parcel·les tematiques de fuster es la cultura. Lescriptura de fuster tracta estos temes com una barreja descepticisme, de curiositat generalitzant, que per a ell es lobligacio de tot escriptor. Fa de la seua prosa un instrument agil de pensament. Amb tot manifesta el seu proposit de presentar el mon amb una llum nova les idiologies que smaguen en les rutines discursives.



Joan Francesc Mira va naixer en valencia, esta doctorat en Filosofia i Lletres i va treballar com a profesor durant uns quants anys. Es autor dun gran nombre destudis i investigacions de carácter assagistic que giren al voltant de lantropologia, la societat i letnografia. Es basen en la situacio del poble valencia i la llengua. Destaquen titols com Llengua i Literatura i Els valencians i la terra. Taambé es autor de novel·les com El bou de foc. Aquesta activitat com a creador culmina amb els estudis de critica i teoria literaria, etnología, antropología, etc, en mitjans de comunicacio escrita com LEspill. A mes es colaborador de diverses publicacions com El pais.
Ha estat impulsor i ha tingut carrers de responsabilitat en diverses entitats. La seua ultima obra Purgatori va guanyar el premi de Sant Jordi i de la Critica. Desde ben petit a sigut i lector voraç i interessat i aço. Com assagista va publicar llibres com El punt de Mira. El seu assaig es un dialeg constant amb els punt mes destacables de la vida dels darrers decennis del segle XX i els primers del nou. Es sensible a questions dantropologia social, didentitat imaginari colectiu. Aborda questions civiques amb raonabilitat i esperit critic; questions literaries amb sensibilitat i temes dactualitat amb una informació amplament contestada. La seua prosa es tranforma en una escriptura sensitiva.

Entradas relacionadas: