Joan francesc mira ha tractat els seus assajos amb una frescor singular

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,92 KB

 

Joan Francesc Mira ha tractat els seus assajos amb una frescor singular. L’article d’opinió és, en les seues mans, un assaig en miniatura. Mira ha aprés de Fuster els recursos essencials del génere. Suggereix i argumenta amb grácia, maneja molt bé la ironia i és un veritable mestre de l’adjectiu.

Els coneixements antropológics de l’autor u resulten molt útils per analitzar qüestions fonamentais allá on altres només veurien aspectes superflcials. Quan observa un poble, un territori o un costum, Mira compara alló que descriu amb alló que passa al nostre país. Si observa coses que no tenen comparació amb els costums locals ho constata amb enveja, sorpresa, ironia o curiositat.

Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l’evolució de les identitats i dels símbois que les conformen, la importncia de les llengües per tal de crear consciéncia col•lectiva, i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d’interessos molt concrets, ocupen una part considerable deis trebalis de Mira. L’eix genéric d’aquestes reflexions és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüéncies que se’n deriven, especialment el seu ús polític.

És un escriptor plenament arrelat al país, conscient de les seues virtuts peró també de les seues mancances, que observa la societat valenciana amb una mirada madura, enriquida per l’experiéncia vital, per la lectura i per la seua dedicació a l’escriptura. Els clássics i l’humanisme, la democrcia i la raó, sustenten la seua forma analítica i reflexiva d’examinar la vida.


Joan Fuster és l’assagista més important i més modern de la literatura catalana del Segle XX. Fou també un gran precursor del génere, en especial al País Valencíá, on no hi havia antecedents d’importáncia. Peró també a Catalunya, on després del desastre de la Guerra Civil els assagistes escassejaven

Fuster és autor d’una extensa obra literária de gran diversitat temática. Les seues reflexions se centren en l’ésser humá, tant en aspectes básics i quotidians com en les inquietuds generals de la seua época. Amb els seus plantejaments Fuster reflexiona i fa reflexionar els lectors sobre els problemes actuals amb una visió universalista. Els articles de diari de Fuster són assajos en miniatura.

Amb El descrdit de la realitat començá el 1955 una brillant carrera d’assagista, de vasta amplitud temática, amb un estil incisiu i amb adjectius hábils i precisos. Després publicá Judicis finals (1960), L’home, mesura de totes les coses (1967), Examen de conscincia (1968). Aquestes obres responen a un humanisme clássic i étic. Fuster tracta diversos aspectes de la cultura i de la vida quotidiana i planteja temes que van de la história i la política.

El 1962 publicá Nosaltres els valencians llibre básic per al coneixement de la história, la cultura i els problemes d’identitat nacional del País Valencíá.

La força de la seua personalitat intel.Lectual i l’extensió de la seua obra han superat l’ámbit literari estricte i s’han projectat sobre la vida cultural i civil valenciana i catalana. Des de la década dels seixanta fins a la seua mort fou una de les figures més representatives i més influents de la cultura del país.

Entradas relacionadas: