Joan Garí Joan maragall

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,88 KB

 

Visions & Cants és un llibre de poesia escrit per Joan Maragall i Gorina  publicat l'any 1900. Les Visions representen el passat històric que Maragall vol tenir present per definir amb plena consciència quina és la personalitat i el tarannà dels catalans i Catalunya.
Les Visions representen el passat històric que Maragall vol tenir present per definir amb plena consciència quina és la personalitat i el tarannà dels catalans i Catalunya, busca les constants racials dels catalans: "materialisme, terrenalitat, individualisme, i vitalitat".
Als cants, Maragall hi incorpora la teoria del Diario de Barcelona <http://ca.Wikipedia.Org/wiki/Diario_de_Barcelona>. Transmet i esdevé portaveu de la comunitat, del missatge regeneracionista, programàtic i nacional, fomentat en el vitalisme i el catalanisme. Intenta donar un model social i polític vàlid per a Catalunya.

La llegenda de Joan Garí , on és típicament coneguda i forma part de l'abundant i extens llegendari que envolta la simbòlica muntanya.

El mal caçador:
Aquest poema tracta d'un home que es dedica tota la seva vida a la caça però mai dedica temps per anar a missa. A l'hora de la seva mort s'adona del que ha fet però ja és massa tard i no pot rectificar.
Joan Garí:
Joan Garí vol lliurar-se dels mals esperits i va cap a Montserrat, allà acudeix una dona que s'anomena Riquilda que el converteix com ella però en Joan amb els anys es recupera.
El comte Arnau:
El comte Arnau va a veure l'abadessa del convent de sant Joan. Quan es troben a la nit, Adalaisa deixa profanada, després parlen del cel, Arnau el veu com un goig i Adalaisa com un repòs. Ell li demana que se'n vagin junts però ella diu que és millor Déu. Passen tota la nit junts i no es volen separar, un infant en el ventre d'Adalaisa que les monges morta troben al dia següent.
L'estimada de el senyor Jaume:
Aquest poema parla de el senyor Jaume i el seu amor per la illa de Mallorca, aquesta la compara amb altres illes però segueix dient que la illa de Mallorca és la seva enamorada. El poema està ple d'elogis d'aquesta.
La fi d'en Serrallonga:
Serrallonga avanç de la seva mort es penedeix de tots el seus pecats ja que està condemnat a anar a l'infern. Es penedeix d'haver-se portat tant malament amb els demés, d'haver sigut tant avariciós, egoista, malvat... Però confessa que el que sentia per la Joana havia sigut amor, amor vertader.Al final és perdonat.

Entradas relacionadas: