Joan Maragall(2)

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7 KB

 

JOAN GARÍ La llegenda de Joan gari explica la historia d’un eremita de Montserrat que es temptat per Riquilda filla de Guifré el Pilos i poseída pel dimoni. Gari la viola i la mata. El Papa el condemna a caminar de quatre potes com si fos una bèstia. Capturats pels soldats de Cofre, i el presenten davant d’ell. El fill petit de Guifré que acaba de neixer es posa a parlar i en demana el perdó.Estructura:el poema esta dividit en 4 apartats: seccio 1:presentacio i antecedents. Apartir d’aquí sabem que el contingut del poema neix d’una llegenda i que els personatges son : el diiable, Joangarí i la doncella Riquilda. ELs quatre primers versos sserveixen per localitzar el POEMA a Monserrat, els altres 4 versos ens explica i desenvolupa la accio de la temptacio que porta la doncella que esta poseída pels mals esperits.seccio2:A Joan garí se li presenta la Riquilda vestida de temptació.Sembla que Maragall va seguir, en aquest sentit, la versio tradicional de la llegenda i que Riquilda era filla de Guifrè el Pilos. En els versos 15 i 16 Fra Joan Gari  intenta resistir-se a la temptacio tancant els ulls.Els versos següents (17-18) continuent amb una antitesi que, alhora, es una tornada i que,sense  explicar-ho amb claretat s’endivina que pasa. seccio.3: equival a pecat i al castig,v(19-30) aquesta estrofa comença amb el vers”després del pecat tant gran”. Després del mot despres, es posa de manifest que ha esdevingut un fet que no ha estat esplikat en el poema, per tant, Maragall, ha procedit , en aquest cas, per el.lipsis; no obstant, el pecat ja queda explikat, en part, en el vers 21. Tal com passava el poema anterior” el mal caçador” hi ha aspectos que Maragall es salta, i que, el que fa, es construir un poema com si fos un comentari de la llegenda perq els esdeviments essencials no els diu i suposa que, tothom, ha de coneixer el contingut de la historia per a poder-lo seguir. Tant el mal caçador com el Joan garí son, personatges que han desates les normes i que han aveit la vida de la seva individualitat i dels seus instint. No obstant, aquests personatges passaven treureun profit de la seva desobedencia i incorrent en el pecat i el consequent castig. Seccio 4: en aquesta darrera estrofa, Joan Gari , a través de la veu d’inociencia d’un nen, es perdonat, no obstant, aquest perdo es parcial ja que se li permet adreçar-se pero s’assembla a un ós per tant, continua sent un animal per instringir el codi moral..TEMA: el tema va sobre el poder de l’instint que s’imposa a l’home i que el converteix en victima de si mateix. Nomes la capacitat de la veu d’un nnene es capaç de recuperar la condicio humana d’en Joan Garí. RECURSOS TÈCNICS: Va utilitzar estrofes de la literatura popular per donar forma a una composició de forma popular. Va escriure versos heptasíl·labs amb rima assonant entre els versos parells, creant un romancet. Cal destacar els versos de tornada de la 1,2 i 4 estrofa, La tornada ajuda a mantenir la rima del conjunt.



COMTE ARNAU:El poema que escriu Maragall esta inspirat e una llegenda romántica que alhora e un mite. Per un costat, el poema representa l’egocentrisme del comte i que l’assimila sota la concepcio del modernisme. L comte Arnau com els altres visions son un referent que s’identifica amb la nacio catalana. Es a dir tota nació necesita d’un referent literari antic de llegendes que se sentin com pertinents al poble. El poeta, el qu fa, es actualitzar-les a través de la seva creacio ESTRUCTURA: dividit en 10 parts de de igual nombres de versos cadascuna d’elles i tamb escrita de manera diferent. En algunes predomina la descripcio, la narrativa o els dialegs.Estrofa 1-2:Preludi i presentació:ens situa en el temps que succeeix l’accio, es a dir, a punta d’alba. Es un moment com màgic, d’un moment del pas de la nit al dia i en haches momnt aareix el omte Arnau. Tambe hi ha la presentacio de dos personatges que son el comte Arnau i l’Adalaisa que és l’abadessa. Maragall escriu el poema sense repetir el peri de la lletra l’argument de la llegenda. Fa una adaptació a la llegenda.. La segona estrofa descriu l’dalasia que descriu la seva satisfaccio al trobar al comte Arnau.Estrofa 3, Arnau representa l’instint carnal:Adalasia representa la espiritualita. Hi ha un momnt de tensio quan el comte Arnau entra a l’habitació de l’Adalasia. Els versos son narratius-descriptius amb algun dialegs.VV. 31-34 reflecteix la gran diferencia que hi ha entre els dos personatges. Per una banda es destaca la belleza de l’Adalaisa, per l’altra banda la força del comte Arnau..Estrofa 4 , parla de les veus de la terra: en aquesta strofa apareixen les veus de la terra que representen l’alter ego. El poema al començament es una descripcio narracio i despres destaca la conversa entre les veus i el comte Arnau. Les veus son la seva conciencia. Les veus simbolitzen les forces telúriques que li donen mes força al comte. Estrofa 5, el rapte d’Adalasia, succeeix l’accio a la nit. La nit lo que fa es amagar els baixos instints del comte Arnau i aconseguir el que ell vol. El comte no s’atreveix a tocar l’Adalasia que es troba adormida i indefensa amb tota la seva bellesa.Estrofa 6 el superhome:en aquest momnt de la terra aclamant el triomf del comte. Estrofa 7, el comte Arnau mostra el causament davant de la inmortalitat: en la primera part de l’estrofa es veu que la vida de l’Adalasia esta lligada a la nit i la ultratumba. Despres parla de la materialitat i de l’espiritualitat. El final del poema vol dir que la relacio entre tots dos existeix en un mon de ficcio. Estrofa 8. Es trova el carácter vitalista per damunt de tot i de tots( superhome)Estrofa 9 i 10; A partir del capitol 5 deixem d’estar a la cambra i entra en un altre món. I el final dona a entendre que la relacio entre ells dos passa en un mon imaginatiu dels vius i dels morts RECURSOS TÈNICS: formalment el que s’aprecia es la polimetría, normalment trobem que dintre d’un apartat li trobarem estrofes molt variades i sovint versos sense formar estrofa, de forma igual podrem trovar versos hexosil.labs, heptosíl.labs, ect.. L’altre recurs que resalta es l’us del dialeg barrejat amb fragment narratiu descriptiu, l’us del dialeg converteix el poema en una especie d’obra de teatre si mes no, li dona carácter gramatic un altre dels recursos son la repeticio de paraures que es propi de la poesía popular. Altre aspecte a destacar els tres personatges que apareixen com a interlocutors: el compte, les veus de la terra i l’Adalaissa.

Entradas relacionadas: