Joan salvat-papasseit

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,32 KB

 

Joan Salvat-Papasseit

 Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894 i va morir el 7 d’agost de 1924.Va ser un  escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. La seva vida i la seva obra estigueren sempre dedicades a l’exaltació de la joventut, la llibertat, la sinceritat, l’heroisme i la lluita.

La poesia de Joan Salvat-Papasseit té un toc original que la fa singular dins el panorama de la seva època. El fet més innovador de la poesia salvatiana no està tant en el fons o en la forma, sinó en lactitud del poeta: sincera, directa i entusiasta davant la literatura.

El seu primer llibre de poemes, bastit amb recursos avantguardistes, va ser Poemes en ondes hertzianes (1919). El segon, L’irradiador del port i les gavines (1921), amb el subtítol de Poemes d’avantguarda, representa una certa continuació dels pressupòsits del primer.

La trajectòria de Salvat-Papasseit ha estat qualificada com el pas “del cal·ligrama a la cançó”, perquè l’obra dels inicis, de to avantguardista,anà depurant-se fins assolir un to líric més tradicional, tot i que mai no va arribar a desprendre’s de certs elements avantguardistes.

(El concepte de poesia de Joan Salvat-Papasseit no és plenament avantguardista. Entén la poesia com un instrument per a expressar vivències i emocions. )

Els recursos que més utilitzava eren:

  • El collage tipogràfic
  • Salts de falla
  • L’espaien blanc a l’inici o a l’interior de vers
  • L’ús dels parèntesis i els guionets com a elements avantguardistes.
  • La manca de signes de puntuació convencionals


Carles Riba

Carles Riba ha estat una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. No tan sols ho es per la producció estrictament poètica, sinó també per la aportació com a traductor i crític. Va Néixer  a Barcelona el 1893,  i és el poeta més important de la poesia de tradició simbolista. Combinà l’activitat poètica amb la traducció d’autors clàssics i la crítica literària. S’ha de dir que va ser un traductor prolífic i magnífic, que va traduir al català obres cabdals de la literatura universal des del llatí, el grec, l'hebreu, l'alemany, l'anglès, el francès o l'italià; a més de traduí autors clàssic com per exemple; Homer, Èsquil...i també poetes i narradors del segles 19 i 20 com Walter Scott.

 Des de ben jove se li va despertar la vocació literària i l’interès pels clàssics. Riba és autor d’una poesia intel·lectual d’un gran rigor formal i lingüístic,deslligada de l’experiència. A causa de la Guerra Civil, va exiliar-se a França, on s’instal·là prop de Bierville. En tornar de l’exili, va dedicar-se a tasques editorials i de mestratge cultural de les noves generacions d’intel·lectuals.

Durant els anys trenta escriu una sèrie de poemes breus en què adopta una forma estròfica japonesa de caràcter epigramàtic, la tanka(31 síl·labes distribuïdes en cinc versos).En aquests poemes el poeta hi presenta reflexions o sentiments amb els quals treballa les possibilitats poètiques del llenguatge. Temàticament , les tankes s’agrupen en diferents temes: el propi jo,la identitat personal; el paisatge i els elements que el formen; la relació entre l’individu i el paisatge; projeccions sentimentals sobre objectes, llocs o persones;l’amor,la reflexió sobre poesia i la fe religiosa.

Entradas relacionadas: