Jocs florals

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,44 KB

 

Ideologies i estetica del romanticisme catala
Dues tendencies:
- els romantics liberals com pere mata i Víctor balaguer, eren republicans esceptics i van adoptar posicions molt radicals en art i política
- el grup mes conservador s'interessava sobretot per la visió del passar medieval, Manuel mila i fontanals, joaquim Rubió i ors, josep pons i gallarza i teodor llorente

En el camp estetic es van oposar a la rigidesa Neoclàssica i van defensar l'originalistat

Jacint verdaguer:

(Folgueroles, Osona, 1845- Bcn, 1902) va prtar la nostra literatura i la llengua literària, a un nivell de maduresa semblant al de Ramón Llull, Ausiàs March..Amb 20 anys guanya 2 englantines als jocs florls. L'ordenen sacerdot al 1870 i es trasllada a Bcn. Durant 3 anys travessa l'Atlàntic en aquest temps redacta L'Atlàntida qye guanya un premi als jocs florals de 1877, cnste d'una introducció, 10 cants i una conclusió; narra l'epopeia de la descobera d'Amèrica per Colom.
-A la dècada dels 80, 3 tasques rellevants:
.Les excursions pel Pirineu
.La confecció de Pàtria
.La configuració del mite de Montserrat.
-va morir el 13 de juny de 1902, a vila joana de vallvidrera.


Jocs florals:

Víctor Balaguer i Antoní d Bofarull van crear l'ambient definitiu per a la restauració dels Jocs Florals (l'1 d maig de 1859) al Saló de Cent. Les bases de la convocatòria se cemtraven en el triple lema de «Pàtria, Fe i Amor. El poeta que guanyava les 3 guanyava el títol del "Mestre en Gai Saber"
Els jocs florals:
.Van crear un públic assidu al fet literari.
.Van fer possible l'aparició de les primeres infraestructures esditorials en català.
.Van crear una poètica ROMàntica, que va propulsar els diferents gèneres literaris i va permetre i potenciar l'aparició d noves generacions de poetes i protistes

Romanticisme i renaixença:

El romanticisme, moviment estetic iniciat a Alemanya i Anglaterra estendre per tota Europa a finals del s xviii i principis del xix. Catalunya 1833 oda la patria de bonaventura carles aribau. Punt d'arrencada de la renaixença, noviment que empren la recuperació de les senyes d'identitat nacional de cat i d la llengua literaria, culmina amb la restauració del jocs florals el 1859. El terme designa: - període compres el que s'ha denominat decadencia i el Modernisme. - el moviment cultural i de conscienciació nacionalista potenciat x la nova burgesia industrial.

Objectius:
- reconstruir la historia de l'edar mitjana
- descobrir i divulgar els classics medievals
- recollir per escrit literatura de tradició oral
- codificar i depurar la llengua literaria que es recuperava
- crear literatura en tots els generes, premsa i editorials
- potenciar les institucions ja existents i crearne de noves

. EL TEATRE ROMÀNTIC CATALÀ
-El drama ROMàntic: Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra, Josep Feliu i Codina i Josep Pin i Soler.
-La comèdia urbana de costums: hi destaca, Eduard Vidal i Valenciano, especialmente amb Tal faràs, tal trobaràs
.
-La tragèdia: Víctor Balaguer: Tragèdies, Noves tragèdies (Les esposalles de la morta i Raig de lluna) les esposalles de la morta és una reelaboració de la historia de Romeu i Julieta. L’obra més popular és el drama de Don Joan de Serrallonga
.
2.FREDERIC SOLER
Frederic Soler va escriure tot un seguit de peces inconformistes. Adopta el pseudònim de Serafí Pitarra.
Les “gatades”
Costumistes: Un barret de rialles, Liceistes i cruzados…..
Paròdies de drames ROMàntics: L’esquella de la torratxa, Ous del dia….
De “Les joies de la Roser” al llarg de la qual produeix una trentena de títols que comprenen drames ROMàntics.
“Mestre en Gai Saber” dramaturg i d’èxit de públic.
Soler escriu una altra trentena d’obres, més les comèdies que no pas els drames. Ridiculitzat en les seves paròdies i les obres dedicades a reflectir les formes de vida tradicional de la pagesia terratinent.
Guimerà abandona el vers.

3.ÁNGEL GUIMERÀ
Va ser probablement el dramaturg català més important del s XIX.
Tragèdies: Judit de Welp i sobretot Mar i cel.
Vers decasíl·labs: recreen ambient del passat medieval amb una visió molt subjectiva de la història. Mar i cel, que presenta una tragèdia amorosa emmarcada en el S.XVII entre Blanca, una noia cristiana i Saïd, un musulmà, és la que ha tingut més difusió.
Peces teatrals (En Pólvora, La festa del blat) com peñs seus discursos de caire polític, amb un compromís clar pel catalanisme i els conflictes de la vida contemporània.
Trilogia: María Rosa, Terra baixa, i la filla del mar.

Personatges íntimament lligat a la seva trajectòria vital.

Entradas relacionadas: