Jofre de monmouth

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,29 KB

 


Giovanni Boccaccio (Florència 1313 - Certaldo o Florència, 21 de Desembre de 1375), va ser un escriptor i humanista italià. Va escriure en llatí i en italià. És considerat, juntament amb Dante i Petrarca, un dels pares de la literatura italiana. La seva obra més coneguda és el Decameró. Aquest llibre va ser traduït al català l'any 1429, i la seva influència en la literatura catalana va ser molt gran. Hi ha frases senceres extretes del Decameró de Boccaccio al Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Boccaccio es el mestre de la prosa vulgar (parlada per el poble ) italiana.

Lobra ofereix un fresc del costums de la vida del Segle XIV, on se exposen cent contes narrats per Déu xics , set homes i tres dones que decideixen fugir de la ciutat per passar uns quants dies al camp per tal devitar lepidèmia de pesta de 1348.

Lestada fora de casa els xics, es dedicaran exclusivament a l'oci, despreocupats i sense prejudicis, menjant, cantant, dansant i, en especial, explicant-se històries tots plegats. Aquestes històries constitueixen un clar exemple al més pur del estil medieval, si bé amb una moralina de sensibilitat pròpia de l'humanisme, marcats per un to eròtic i una temàtica rica de viatges, de separacions i retrobaments, d'estirabots burlescos, d'amors ideals que acaben tràgicament, d'amors molt més terrenals que acaben felíçment amb la consumació de la passió carnal, de mentides i escarnis a les institucions religioses,...Les seves histories, sempre amb un tema didàctic, com era característic de la literatura de la Edat Mitjana, para atraure a la classe plebea, a la vegada que se entretenia.

Aquest llibre al igual que la "Divina Comèdia" de Dante Aliguieri o els escrites de Petrarca, anuncien ja el que es va anomenar més tard "Renaixement", trenca amb la tradició de escrites místics predominants en la època , presentant al ser humà com el que es, una persona amb virtuts i defectes, amb les seves penes i les seves glòries .

La influència d'aquesta obra és immensa, i tant per la seva qualitat intrínseca (en el contingut, però també en la forma, en l'estil elegantíssim de Boccaccio) com per la fonda petja que ha deixat en obres posteriors (de Joanot Martorell a La Fontaine, de Matteo Bandello a Miguel de Cervantes), se l'ha de considerar un gran clàssic.

L´inici de la novel.La durant el període medieval es féu amb lentitud i agafant com a base les novel.Les sobre l´antiguitat. Es van adaptar al francés la Tebida d´Estaci, i L´eneida de Virgili. Aquestes adaptacions s´anomenaren romanç, amb el que es volia indicar el pas d´un obra llatina a una llengua ROMànica. En francés acabà significant novel.La i en castella i català una peça poètica tradicional.

A aquestes adaptacions s´hi sumarenles que fan referència a la guerra de Troyai a Alexandre de Macedònia, i que son el Roman de Troie i el Roman d´Alexandre.

Jofre de Monmouth va escriure la Historia Regum Britanniade, un text en llatí que evidencia que es tracta d´una introducció d´un llibre mític bretó. S´ha discutit molt sobre la influència de les mitologies bretona i celta, aquest dènere es coneixerà com novel.La cortesa.

Va existir un Tristany escrist per La Chièvre i el romanticisme es fixarie en aquest personatge. L´obra de Chrétien de Troyas representa l culminació del cicle artúric. Walter Map compilà tot el material artúric en prosa i Francès i ho va anomemar La Vulgata.

En la literatura francesa destaca el Roman de la rose, que demostra els trescents manuscrits que s´en coneixen. Escrit en vers amb to al.Legòric i didàctic.

En la castellana l´obra mes destacada es el libro de Buen Amor de L´Arcipreste de Hita que es una autobiografia amorosa fingida que desnvolupa una trama ben complexa a través de es formes mètriques establides pel mester de clerecía.

De la anglesa la mes iportant son els Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer, on fixa la gramàtica anglesa i s´inicia la tradició literària. En ella parla de totes les classes socials amb un motiu argumental de caràcter religiós.



Entradas relacionadas: