Josep carner

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,54 KB

 
Josep Carner: l'obra de J.C.(1884-1970) és una de les aportacions més importants al moviment noucentista. La contribució de la poesia a la possible materialització d'una Catalunya ideal és basica. El poeta no és un ideoleg ni un politic, té un paper rellevant en el foment d'un cert estat d'ànim i d'unes veritats imaginatives que ajudin a contruïr un país que cregui en les seves possibilitats com a col·lectiu. La seva activitat poètica era traballar intensament per la dignificació de la llengua catalana. Josep Carner crea un lleguatge noble, refinat, cada vegada més irònic k busca la precisió i l'exactitud allunyat de la literarura modernista. A l'obra "Els fruits saborosos" (1906) s'estableix una concepció poètica que tè un gran ressò en els àmbits literaris i que s'identifica amb el projecte politic i cultural noucentista. Sota el pretext doble dels diferents fruits i d'una reflexió sobre el pas del temps, es reforça la valoració d'un conjunt d'elements morals que podrien sintonitzar amb la mentalitat de la burgesia. "Auques i ventalls"(1914) és una obra que podem considerar l'expressió més rica i diversa de la poesia noucentista. L'obra ens ofereix tot allò que el poeta ha après al llarg de la seva primera època artística representant un classicisme mediterrani on demostra una extraordinaria riquesa de temes, formes i tonalitats. En "La paraula en el vent"(1914) mostra un canvi d'estil en el tractament de la temàtica amorosa. Hi ha un implicació més intensa del poeta, la interiorització de l'experiència dolorosa d'estimar. La poesia de Carner guanya un to més meditatiu (la influència dels romàntics anglesos és important) i l'acceptació decidida d'algunes tècniques simbolistes que enriquiran les possibilitats de la veu lírica. En "El cor quiet" es produeix un canvi important en la poesia de Carner: els poemes van presidits per una atmosfera plena d'incesteses i d'angoixes, allunyada de les idealitzacions. A partir d'ara, la seva poesia expressa dues tendències: la influència postsimbolista que té la seva fita més assenyalada en la publicació de "Nabí" (1941) i és l'obra poètica més important de la seva producció (aboca una reflexió sobre la condició humana i la vivencia religiosa); i l'adaptació del simbolisme en llibres com "La primavera al poblet"(1935).

Entradas relacionadas: