Junio catalan

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,64 KB

 
pompu fabra, l’institut d’studis catalans, li encarrgà dur endavant la tasca d normativitzacio d la llngua. s va envoltar d’un grup d colaboradors k van confccionar ls norms ortografiks(1913),l diccionari ortografic(1917), la gramatica catalana(1918) il diccionari gnral d la llngua catalana(1932), en conjunt formnl corpus normatiu).l critris d la rforma: 1.l rspct pr l’etimologia ambl conixemnt d ls llis d l’evolucio d la llngua i d la historia d ls al3 llngus litraris. 2.l rspct pr la tradicio litraria mdieval, ambl conixemnt d la llngua antiga. 3. la pronunciacio ral dls dialcts actuals pr dscubrir i solucionar ls dsviacons. 4.l’harmonia amb ls al3 llngus europs pr tnir solucions idiomatiks smblants. joan maragall: obra poetica: posis(1894), primr rcull dls sus poems, visions i cants(1900).l comt arnau, 1 llarg poema narratiu.l cant spiritual(1909) incls dins skncis, d tma rligios. -obra ttral: nausica(1910). -prosa:logi d la xaula(1903) ilogi d la posía(1907), basads en l’spontanism poetic. tamb hiha k dstacar articls sobr nietsxe i goethe. noucntism: -classicism, l’europism dls noucntists era l’orientacion mditrrania. arbitraristm, l’harmonia i l’ekilibri classics s’havia d’assolir mitjançantl rspct d ls norms proposads pr pompu fabra. imprialism,l modl cultural havia d’star patrocinat pr l’stat, hi havia d srvir com a vhicl d rconstruccio nacional. civilism, idalitza la vida cotidiana. racionalism, s la cultura d la rao i d l’intlctualism, proposnl racionalism al irracionalism. autors( josp carnr(el llibr dls poets), eugni d’ors(la bn plantada), joakim ruyra.
sociolinguistica: bilinguisms socials: situacio ms fknt, s odna quan en 1 matix trritorio 1 grup social usa 1a llngua propia a l’ambit familiar i 1a d’alienta propia d’un altr grup, xt gnrar conflicts prk no ls usn en matixa msura. indiiduals: pr motiv psicologica instrumntal ( aprnatg i domini d’una sgona llngua pr motius laborals). intgratiu( aprnatg i domini d la llngua d’una altr comunitat pr formar-hi part). pr grau d’intrfrncia: ordnat( us d dus llngus tot barrjant-ls amb molts intrinfluencis. dsordnat( us d dus llngus sns barrjar-ls, amb scasss intrinfluencis. grau d sts3a: simtric( domini d dus llngus, la propia i l’aliena al matix nivl). asimtric( domini total d la llngua propia i parcial d l’aliena. colctiuss: grau d extnsio: limitat( us d dus llngus pr 1a minoría d la poblacio d’un trritori) gnralitzat( us d dus llngus pr gran part d la población d’ 1 trritorio administratiu). rlacio gográfica: 1iform(us d dus llngus al llarg d’un trritorio administratiu) dual(us d dus llngus en 1 matix trritorio administratiu, pro sxads pr dus comunitats linguistiks). bilinguism trritorial: en 1 trritorio dividit en dus zons dlimitads i cada 1a amb llngua propia.  bilinguism pasiu:  situacio en k 2 parlants usn 2 llngus sns abandonarls prkl 2 ls entnn. solucions a conflict linguistic:  en cas d 1 conflicto linguistic s pot xtar a la minoritzacio i substitucio d ls llngus d mnys prstigi. o b s pot produir la normalitzacio d la llngua k patix la minoritzacio pr tal d’assolir 1a situacio d bilinguism nutr k prmti la coexistncia i suprvivncia d l llngus en contact. la normalitzacio linwística: procs sociocultural on 1a llngua s adapta a 1a rgulacio ortográfica, lxica i gramatical. dpn d la voluntat dls govrnants,l rdrçamnt social on no s’ha d dixar vncr pr l’autoodi i rcuprar l’orgull d la llngua propia,l rcolzamnt dls immigrants no ha d vur en la normalitzacio. pr lo k hi ha k considrar, la normalitzacio i standaritzacio k fan rfrncia a l’structura linwística. planificacio i política linwística, sta dins d la normalitzacio. normativitzacio procs d’elaboracio d’uns norms linguistiks explicits, fa rfrncia a 1a fixacio d la norma linwística. l’standaritzacio s la promocio d’una varietat d la llngua. la planificacio linwística s 1a accio d govrn on slabora plans d’intrvncio sobrls fts linguistic. la política linwística s basa en la construcción d’un marc lgal
imxtància d ramon llull i la cancllria rial: ramon llull(1232-1316) s 1 dls ms imxtants d la nostra litratura, prquè dstaca com a scriptor, pnsador, tòlg i missionr. va scriur en 4 llnws, entrllsl català prquè no volia k la sva obra kds rlgada a la minoria culta conixedora dl llatí.ls compndis gramaticals i ortogràfics d ls llgus modrns no sorgixen finsl s xv i xvi. pr això la norma d corrcció linwística l’stablial prstigi d’alguna figura litrària inqüstionabl. dgut a aksts motius t imxtància la cració d la cancllria pr jaum i. era prsidit pr 1 cancllr i 1s funcionaris fien fina prll,ls quals tnien k dominarl llatí,l català i l’aragonès. en quant a la prosa litrària, hi ha k dstacar a ramon llull, k va srl primr en emprarl català en ls svs obrs, convrtint-la en 1a llngua d cultura. gracis a prl crimoniós k va rorganitzar la cancllria, en 1 momnt en k la llngua corria prill, usant-la enl llnguatg administratiu. com a la crònica d prl crimoniós i ls obrs d brnat mtg, sn 1 exempl i pr això explikml ft d k la llngua catalana a l’edat mitjana fos la ms 1ificada d ls llnws romàniks. en conclusió la cancllria rial va oficialitzar la llngua i va impulsar l’ús en àmbits linwístics k ern patrimoni dl llatí. rnaixença: movimnt complx k no s rdueix ni a 1a sola opció cultural ni 1a dircció idològica, pr tant la dfinim com a 1 procés global d rcupració d la societat catalana i d la sva llngua i litratura, k sorgix primr a la burgsia i dsprés passa a ls classs ms populars pr la rvolució industrial. objctius d la rnaixença: -rconstruir la historia mdieval. -dscobrir i divulgarls clàssics mdievals. -rcollir la tradició litrària popular. -crar 1 modl d llngua normativa apta prls usos cults. -fr possibl la normalització litrària, rcuprar totsls gnrs litraris. caractrístiks d la litratura romàntica: -insatisfacció ambl mon ral. -nostàlgia dl passat. -el nacionalism. -l’harmonia spiritual amb la natura(s’idntifikn ambls paisatgs). -el subjctivism i l’exaltació dl jo. -la imaginació i la fantasia. -l’spiritualism i la rligiositat. posia: evocacio passat historic com a mitja d’exaltacio, rcracio bllsa dl paissatg, intrs pr la tradicio oral pr rcuprar llgnds, rivindicacion d llngua propia com valida, topic, amor i rligio, us d oda, canço, romanç. caractristiks ralism: -prsntacio d la ralitat tal com s, objctiva. -dscripcio ralista d prsnatgs i scnaris. - la ralitat narrada fa vur al lctor la intncio didactica. -prsnatgs podn canviar la ralitat ya k sn autonoms. naturalism: -expliacio 100tifica d ls causs d la ralitat prsntada. -dscripcio minuciosa d totslslmnts. -el narrador formula 1a hipotsi k intnda dmostrar a travs d la narracio amb exempls. -els prsnatgs no podn lluitar contral dsti ya k stan dtrminats angl guimrà: va rcuprar totalmntl tatr, dsprs d k inicia la rcupracio en frdric solr. (la sva posia no s gns abstracta, il su tatr dstaca pr l’elvat to poètic, va sr mstr en gai sabr. -tragdis romantiks(caractristiks pr l’ambientacio mdieval i caractristik romantiks. -gal·la placidia, judith welp , mar i cl. -drams ralists: incorxal ralism a ls svs obrs, plantja la problmatica k conncta amb la ralitat. -en polvora, la fsta dl blat. -maria rosa, trra baixa, la filla dl mar, amb tcniks similars, amb visio dl mon obrr, pags i dls marinrs, k tnn la matixa structura, triangl amoros k t 1 final tragic. -intnts modrnists i rtorns a l’orign: arran d trra, indibil i mandoni, jsus k torna.. no tnguern molt d’exit pro sl rconixia coml millor dramaturd d la rnaixença. en 1924 morir i no va acabar pr drt divi.

Entradas relacionadas: