Kaaaaaaaa

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,94 KB

 
LA POESIA TROBADORESCA:al sXI la lirica trobadoresca va neixer a les corts occitania, en aquest context es on la dona x primerva vegada imposa una nova concepcio de l'amor:la dona crea l'amor cortes i obliga a l'home a patir x ella i a sentir-se inferior en aquesta lluita x enamorar-la,l'home es troba sol davant d'un amor practicament impossible.l'home expresa en provençal els seus dutes i tristesa.EL TROBADOR Y LA MUSICA:el trobador escribia una canço. no escribia un poema x ser lletgit ni recitat componia un poema xk algu el cantas davant una cort amb dames i cavalles, el trobadors vivien a les mateixes corts.EL JOGLAR:aquesta canço no la cantava el trobador es tractaba d'un home de vida nomada que era, un cantant i un music, i tocava sempre un instrument musical.podiem improvisar, aturar la narracio i fins i tot pasar el platet x demanar diners.LLENGUA I ESTIL: la poesia trovadoresca va ser escrita en llengua provençal.
aviat entre els trobadors es van distingir 3 tendencies estilistiques:el trobar lèu:una poesia d'expressio sencilla, directe i emotiva, el trobar clus:dificil d'entrende expressio hermètica, el trobar ric: una poesia ampul·losa, molt carregada de figures retòriques.
METRICA:sistema ritmic actual basat en el recompte sil·lbic i en la distribucio d'accents.LA CANÇO: una canço es un poema de tema amoros k adreça l'amant a la seva estimada, el nom de la cual s'amaga sota un pseudonim xk es una maor prohibit,la canço era el genere + elevat de la poesia trobadoresca.LES 4 GRANS CRONIQUES:llibre dels feyts o cronica de jaumeI:es la 1ª cronica k es va escriure x jaumeI.redactat en 1ª persona majestatica:aquesta cronica ens explica els fets +importans de la seva vida explicat x ell mateix desde el seu neixament fins la seva mort, explica les seves anecdotes i els seus moments personals, tot aixo son veredics.el llibre esta dividit en 4 parts: la batalla de muret, les conquestes a mallorca i valencia, les desavinences amb alfons X castella,campañes contra sarraïns de valencia/la revolta de la noblesa aragonesa, i les noves campañes a valencia, conquesta de murcia i guerres a catalunya, el seu estil predomina un clima personal, sobretot d'heroisme, la narracio agil, pintoresca i graciosa, utilitza refranys i expressions populars.LLIBRE DEL REI EN PERE O CRONICA DE B. DESCLOT:aquesta cronica va ser escrita entre 1283 i 188, l'autor s'hi va proposar de tractar els" grans feits e les conquestes k faeren sobre sarraïns e sobre latres gens" el nucli principal de l'obra correspon al regnat de pere el gran, aquest rei es el protagonista i els grans temes son la intervencio dels reis de la coronoa d'arago a italia, la invasio de catalunya.la caracteristica principal d'aquest llibre es l'objetivitat i la riquesa d'informacio k fa servir x presentar els fets, x aconseguir aquesta onjectivitat B.DESCLOT es va valer d diverses fonts: textos +llegendaris, textos historiografics, records personals i documents d'arxiu.En el seu estil, utilitza una prosa virgorosa, austera,flexible precisa i clara

 CRONICA DE RAMON MUNTANER: politic i militar, lluitador i viatger, va neixer a Peralada el1265, desdeel 1301 seguim els seus pasos a traves de la cronica, va morir a Eivissa el 1336. ramon va voler explicar la historia de catalunya k va viure; el regants,de:jaume I,pere II el gran, d'alfons II el frnac, jaume II el just i la coronacio d'alfons II el benigne, sempre deixant clar, la seva contancia dels seus serveis i dels seus merits i ponderar la grandesa de la nacio catalana i encare que ells no en tingues la intencio, la seva cronica tmb es un testimoni valuós de l'expedicio dela almogàvers a Orient.aquesta cronica es la de + qualitat literaria tot i k ramon la va escriure no x ser lletgida sino x ser ecoltada i x axio el llenguatge es directe, les hiperboles son abundants.CRONICA DE PERE EL CERIMONIÓS: aquest va neixer el 1309 va ser coronat el 1336 i va morir el 1387, pere III va promoure un intens movoment cultural k duia d'empremta de la seva personalitat i va ser un gran organitzador: va ordenar l'arxiu reial i va crear un cos de copistes i un latre de traductors.pero la passió mes gran de pere III va ser l'historia, aquesta cronica va ser redactada x iniciativa seva i k explica els fets del seu regnat, amb la redaccio d'aquesta cronica, volia aconseguir dosproposits: afermar la monarquia i deixar un aobra que justificas la seva actuacio com a rei.admiraba a jaume I i potser amb un afany imitatiu es va decidir a escriure aquets 7 llibres en k es divideixen la seva cronica, la font basica d'aquesta cronica son els documents de cancelleria, tmb amb la intevencio del monarca,els seus records, les seves aspiracins, i els sentiments, la van fer mes personalitzada, i amb detalls pintorescos, tot i aixo, la prosa es seca, acurada i perfeccionista.RAMON LLULL: va neixer a mallorca el 1232, es va casar amb na blanca picany, i va tenir un fill/filla,làrt de llull es una serie de tecniques i metodes x ensenyar la doctrina veritable, l'eix entorn del qual gira el seu pensament i tot la serv abra, llull explica la seva vida a un deixeble, i quest el va narra x escrit llibre:vita coetanea, gracies aquest llibre coneixem la vida de llull.Ramon va ser un personatge molt viatjador, mai es va desanimar, i va aconseguir el gran objectiu de la seva vida:convertit tothom al cristianisme. la llengua, llull va escriure poemes trobadorescos en provençal, en arab, en catalá, llati.escrivia amb una finalitat didactica i apologetica.Obres en vers: tot lo k va escriure llull en vers es poesia, la + important fou lo desconhort, amb una gran força dramatica i amb moltes notes autobiografiques.Obra en prosa:cal destacar les k son de caracteristica mes literaria:llibre de comtemplacio, l'ordre de cavalleria, evast e aloma e blanquerna, amic e amat, llibre de les maravelles, llibre de les besties.HUMANISME: al s.XIV la rao humana es va imposar a l'hora d'entendre el mon per damunt d'quella rao divina que ho explicava tot durant la llarga etapa medieval, ens trobam davant una nova actitud k s'enfronta a la vida amb molta mes seguretat confiant en el potencial de la ment humana per donar respostes a les questions de la vida.

Entradas relacionadas: