Kfjdsklfjl

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,28 KB

 
GARANTIA GENERICA DRETS FONAMENTALS: Aplicació directe dels drets fonamentals: primer mecanisme de garantia dels drets fonamentals. És l’aplicació genèrica dels drets fonamentals. La CE té una força jurídica vinculant. En el Capítol 2 dels Títol I té un caràcter vinculant: Art- 53.1 CE:
ART 53.1 CE: Els drets i les llibertats reconeguts en el capítol segon del present títol vinculen tots els poders públics. Només per llei, que en tot cas haurà de respectar el seu contingut essencial, podrà regular-se l’exercici d’aquests drets i d’aquestes llibertats, que seran tutelades d’acord amb el que preveu l’article 161.1.a. 2. Reserva de llei en la regulació dels drets fonamentals: En l’article 53.1 de la Constitució estableix que els drets fonamentals hauran de ser regulats per una llei “Solo por ley, ........podrà regularse el ejercicio de tales derechos” A més l’article 81.1 CE especifica que serà per llei orgànica que es regularan els drets fonamentals. Així doncs, la llei orgànica és l’única que pot desenvolupar els drets i llibertats fonamentals, Això representa una garantia per a la protecció d’aquests drets i llibertats, ja que la llei orgànica exigeix una majoria absoluta per a la seva aprovació i permet que sigui només el poder legislatiu el que ho reguli. 3. Contingut essencial dels drets fonamentals ( ART 53.1 CE ): ART 53.1 CE: Els drets i les llibertats reconeguts en el capítol segon del present títol vinculen tots els poders públics. Només per llei, que en tot cas haurà de respectar el seu contingut essencial, podrà regular-se l’exercici d’aquests drets i d’aquestes llibertats, que seran tutelades d’acord amb el que preveu l’article 161.1.a. El contingut essencial que no es disponible per legislador orgànic, el legislador haurà de respectar aquests continguts essencials
LES GARANTIES ESPECIFIQUES DELS DRETS FONAMENTALSL’empara judicial: Segons la Constitució, (Art. 53.2 CE) “2. Qualsevol ciutadà podrà demanar la tutela de les llibertats i els drets reconeguts en l’article 14 i en la Secció Primera del Capítol II davant els Tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de preferència i sumarietat.”, és a dir, que tots els ciutadans poden acudir davant dels tribunals ordinaris en defensa dels seus drets fonamentals (limitats als articles 14 a 29 CE), a través d’un procediment preferent i sumari. Així s’estableix el recurs d’empara ordinari.
Aquest procediment té pocs antecedents en la història Constitucional del nostre país. Només la Constitució Lliberal de 1812 hi va fer una petita aproximació en aquest sentit. Fins a la Constitució de 1931 (Art. 105) no es torna a parlar de la protecció judicial específica dels drets del ciutadà. Però aquesta va resultar efímera. A partir de la nostra CE (1978), és quan s’acaba establint la protecció judicial dels drets fonamentals.


Actualment els terminis de resolució dels procediments establerts en aquest article (53.2 CE) són molt més curts i dona garantia de resolució en el temps més breu possible. Aquesta garantia (preferència i sumarietat) té la seva presència en altres àmbits. També existeix en l’àmbit civil. Hi ha casos de procediments especials, i casos d’especialitats en el procediment (aquest és el cas en l’àmbit civil). Aquestes especialitats estableixen preferències amb escurçament de terminis. També existeix en els àmbits Penal, Contenciós Adminitratiu, Laboral i Militar.En l’àmbit militar, la Llei Orgànica que el regula també hi fa referència. Preferència, sumarietat i escurçament de terminis.En l’àmbit laboral s’hi estableix un procediment especial, referent a la lesió de drets sindicals junt amb d’altres drets fonamentals.A la jurisdicció Contenciós Administrativa hi ha un procediment especial, establert a la Llei 29/98, de la Jurisdicció Contenciós Administrativa (Arts. 114 a 122).Totes aquestes garanties tenen un precedent amb l’entrada en vigor de diferents lleis basades en la Llei 62/78, de 26 de desembre, que és pre-constitucional, i que en el seu article 1er establia un seguit de drets que posteriorment han estat reconeguts com a fonamentals per la CE que es va aprovar posteriorment.
Procediment de la Jurisdicció Contenciós Administrativa de l’empara constitucional. Aquesta norma ha estat en vigor fins l’entrada en vigor de la nova Llei de la Jurisdicció Contenciós Administrativa.
La Llei 29/1998 de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa administrativa, conté la regulació d’aquest procediment contenciós administratiu (art. 114 a 122).
Quin és l’objecte d’aquest recurs?El procediment preferent i sumari en l’àmbit contenciós administratiu es pot interposar contra :
ü Actes administratius (actes de tràmit o purament administratius)
ü Les disposicions generals (amb rang reglamentari)
ü La inactivitat de l’administració
ü Les actuacions de l’administració per la via de fet, sense el procediment preceptiu.
Quines administracions poden fer aquests actes:Totes:Autonòmiques, Locals, Estatals, Administració corporatives, Administracions de caràcter general Qui te legitimació per posar el recurs: Qualsevol ciutadà que tingui interès directe o legítim, Persona que se li ha violat el dret fonamental ( natural o jurídica ), Associacions que tenen relació directa amb els dretsTermini per interposar el recurs:10 dies ( ART 115 llei 29/1998) 20 dies des del requerimentProcediment per a realitzar el recurs:El jutge dona 5 dies a l’administració per transmetre l’expedient a la part que ha posat el recurs perquè formalitzi la demanda ( té 8 dies per formalitzar-la ) Incident d’inadmissibilitat ( ART 117.2 llei 29/1998 ) les parts discuteixen sobre el curs del procediment davant el jutge Si es segueix aquest procediment ( preferent i sumari ), es fa el trasllat de la part demandada perquè contesti la demanda ( ALEGACIONS 8 DIES )El ministeri fiscal és necessari ja que és un tema de drets fonamentals. Va per lliure por donar suport a l’administració o al ciutadà Pot haver una proposició i pràctica de prova: proposar al jutge les proves necessàries per demostrar les raons de cada part ( 20 dies de proposició i pràctica )Desprès de practicar la prova, l’assumpte queda vist per sentència en un termini de 5 dies. Davant la decisió del jutge es poden posar recursos:d’apel·lació davant el tribunal superior de justícia de la CCAA, la seva sentencia es del tribunal superior de justícia de la CCAA de cassació davant el tribunal suprem

Entradas relacionadas: