La assaig

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,1 KB

 

Varietat nord.occidental
Fonética: Diftongacio de la o- atona inicial que es concereix en au: aulor
Pronunciacio amb una -e final de la 3ª persona del singular dalguns temps verbals: tenie
Morfología: uns de larticle masculi lo/los: lo pare
Desinencia -o en la 1ª persona del singular del present dindicatiu
Narrativa actual
En el segle XX, conegue un impuls considerable. Autors classics : Merce Rodoreda, Villalonga, Eric Valor, Pere Carders. Aletres com Carme Riera, Quim Monzó o Jordi Sierra i Fabra. Valencias com:Ferran Torrent, Isabel Clara SIMO, Pasqual Alapont. Entre el facots que contribuieixen aquesta prodccio extensa, descaquem: ·Creacio i consolidacio de premis literaris que premeten la publicacio. ·Difusio de subgeneres. ·Adaptacio de novel·les a cinema i a teatre. ·aprenentatge de la nostra llengua, que genera nous lectors. ·creacui de campanyes danimacio lectora.
Teatre actual
Als 70 comporta laparicio duna nova generacio dautors que intentaren elaborar un teatre mes acostat als corrents europeus, Seguí Belbel, companyies com Tricicle. A terres valencianes, destaca el naixement del teatre independent, Xarxa Teatre. El teatre actual es aracteritza per una reflexió profunda sobre el mateis det teatral i yoy alló que el compon: Hiha un gran varietat de propostes segons el tipus de públic destinari. Autors calencians com Rodolf Sirena amb El verí del teatre. Altres autors: Carles Alberola, companyies: Albena.



La varietat central
El catala central es la varietat que es parla a la majoria de comparques gironines, a les barcelonines i a les comarques tarragonines de mes al nord.
Fonética: Vocalisme tonic format per set fonemes
Vocalisme aton format per tres fonomes.
La reduccio de vocals en el vocalisme aton del catala central prove de la neutralitzacio del trets que diferencien la e I la a que dona com a resultat lanomenada e neutra, I de la neutralitzacio de o I u de la qual resulta el donema u
Pronunciacio b del fonema v: blaba
Emmudiment del sons oclusius finals en mp nt rt lt: cant-can
Morfosintaxi: us generalitzat del demostratiu aquest I del numeral femeni dues.
Possesius femenins amb v
Desinencia o de la priemra persona del present dindicatiu:parlu
Desinencia del present de subjuntiu en i:escolti
Lexic: nombre de castellanismes elevat, sobretot a la ciutat i pels voltants de Barcelona.
Lexic propi: xai, noia, mirall, escombra.
Lassaig actual
Cap a la darreria del anys 50 shi va observar un canvi produït per una certa relaxaxió en la censura. Una part important del gruix dobres produides en la postguerra versa sobre la preocupacio del pais, Jaume Vicens Vives. Amb la instauracio i la consolidacio de la democracia, ha augmentat el nombre de publicaicons, la varietat de temes e els tipus de textos assagistics.
Josep Pla
Ha deixat una obra extensísima, que abasta tot tipus de temes tractats amb desimboltura i habilitat: difícil de classificar per generes, ja que les interferencies entre els uns i els altres son constants.Narracio: El carrer estret. Assaig:Les hores. Llibres de viatge: Les illes. Biografies: Homenots. Dietaris i memories: El quadern gris. Estil, car i senzill. Textos molt descriptius I entenedors, dotats duna adjectivacio rica per a copsar fins al detall mes minim.
Joan Fuster
Un expele dintel·lectual compromes amb el pais. La seua extensa obra tambe la seua trajectoria cívica han execir una gran infuiencia sobre la societat valenciana. Va escriure poesia , com assagista destaca: Nosaltres els valencians, Combustible per a falles.
Manuel Sanhis
Fou un filoleg extraordianri i com a tal va dedicar molts estudis a la nostra llesngua. Col·labora en lelaboracio del Diccionari catala-valenci-balear i va escriure llibres de divulgacio llinguistica molt interessant. Tambe es dedica a la realitzacio destudis historics. La cuitat de valencia.

Entradas relacionadas: