El català preliterari i la Imprenta

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,96 KB

 
La imprenta:Va contribuir a la difusió y a la fixació de la llengua unitària.Durant l'últim terç del s.XV València es convertí en el principal centre d'edició de llibres.1 de les primeres impremtes instal.lades a València fou la de l'alemany Nicolau Spindeler,on es van publicar l'any 1474 les Obres e trobes en llaor de la Verge Maria,considerada la 1ª obra literària estampada a la península.La llengua unitària encara presentava vacil.lacions entre distintes formes,calia decidir quines lletres,estructures i paraules acabarien finalment estampades.Els encarregats d'aquesta selecció eren notaris,juristes,administratius i professors amb 1 sòlida preparació lingüística q corregien els textos abans de ser impresos.Donar prioritat a les solucions cultes(llatinitzants),urbanes(de les ciutats de València i Barcelona) i occidentals(sobretot valencianes).Exemples:Mots cultes: aidar?ajudar,cuidar?cogitar.Mots urbans:giner?gener.Mots occidentals:dues?dos,mirall?espill.L'explicació d'aquesta triple activitat cultista,modernitzadora i occidentalitzadora sobre la llengua unitària obeïa a 3 fets:1º la importància del llatí com a lllengua de cultura internacional,encara q perdent espai públic en favor del català2º el papaer dirigent de les ciutats de Barcelona y València q concentren bona part de l'activitat editorial i cultural en la nostra llengua3ºel prestigi del català occidental a causa de l'hegemonia demogràfica,econòmica,política i cultural de València,sobretot a partir de la guerra civil catalana q provocà 1 de les majors onades migratòries d repobladors catalans cap al Regne de València.Mostres explícites són aquestes dues obres:El Liber elegantiarum,escrit a l'any 1472 i publicat el 1489 esta considerat el primer diccionari bilingüe d'Europa.Regles d'esquivar vocables,és 1 tractat de correció lingüística escrit pel valencià Bernat Fenollar i el barceloní Jeroni Pau cap a l'any 1496.

El català preliterari:La llengua parlada a la Catalunya vella era el llatí vulgar q començaba al s VI-VIII a diversificar-se en el q seria el català.El llatí era patrimoni de lEsglésia i de les capes cultes de la societat.A lany 813 el concili de tours decreta q les homilies i la predccació de lesgléia fossen en romanç perquè la gent no entenia llatí.No hi ha textos documentals abans del segleXII, podem trobar algunes praules populars catalnes intercalades entre textos llatins.Testimoni inderecte:hi ha indicis qfan veritable aquesta afirmació:el Concli de Tours n'és ua prova(el poble no entén la prediccaió en llatí i l'Església es veu obigd a predicar en llengua romànica, fancés, català, castellà, itlià...Testimoni directe:L'existència de les glosses(anotacions o explicacions en llengua romànica, per tant, en català que es feien als escrits de llatí per tal de entendre'ls)

Entradas relacionadas: