Laura a la ciutat dels sants

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,37 KB

 

Símbols Laura: Boira: Aïllament. / L'etimologia la vincula al nom "llorer": símbol d'immortalitat, divinitza a Laura. / Laura s'identifica amb la imatge angèlica, representada per l'ocell a qui Tomàs buida els ulls. Significa igual que Laura l'alegria que passa i emmudeix.

Influències Laura: Solitud: desplaçament geogràfic = evolució íntima de la prota. Solitud (cicle ascens i descens) i Laura (cicle de costa cap a terra). En comú la inadaptació al nou àmbit, després del viatge la prota no recupera el món d'origen. Pilar Prim (novel·la vuitcentista): tenen en comú l'entrada en un món desconegut.


Simetria Laura: Simetria estructural de dues parts. Llor parteix la narració en 2 blocs, sense divisions en capítols i amb simetria interna. A cada part hi ha una aventura sentimental que manifesta una idèntica seqüència psicològica: d'il·lusió - desercis - frustració. Els 2 anys i escaig que dura la novel·la es reparteixen en 12 i 14 mesos. Els dos s'obren i es tanquen amb gris i a la tardor.

Omniscència Matisada: El narrador intervé introduint valoracions negatives fetes per els habitants de comarquinal. El narrador introdueix la ironia amb tots els personatges. El lector pot percebre els fets desdel punt de vista de laura mitjançant diàlegs monòlegs interiors, que són habituals a la novela psicològica. Les veus del narrador i dels personatges s'han fet tant properes que no s'endevina qui parla.

Entradas relacionadas: