Laura a la ciutat dels sants personatges

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,33 KB

 
La novel·la està dividida en dos parts sense capítols i amb seqüències sense numerar. La primera part suposa el primer fracàs de la Laura: la fi de la possible vida felíç en família amb la mort de la filla i el rebuig de la cunyada.La segona narra el triangle amorós que acaba amb la fugida de la noia a un convent. Les dues parts segueixen el cicle de els estacions de l'any. La tramatranscorre linialment, ambrecordsbreusdelajoventutdelspersonatges.L'autorfaservir1narradoromniscientXexplicarlahistòria,qmainoadopta1pundevistaobjectiuxkeintenta justificar les accions dels personatges però sempre afavorint a la Laura, que és presentada com a víctima malgrat el comentari final de Mossèn Joan que la titlla d'il·lusa. Intercala monòlegs interiors, descripcions simbòliquesiabundants conversesQreprodueixenl'hàbit dels vilatans de criticar i jutjar el proïsme.Els ullsQsempre estan fixes enla protagonista serveixen sovint de transició des del focus en la Laura al d'altres personatgesXreproduir què pensen del que està passant.La ironia subtil enmig del pessimisme trenca la llunyaniapròpia d'unanarrador3prsna Predomina l'ús del present alternat amb el passat habitual en la narrativa.L'estil general barreja trets delSXIX iSXX.EJ:l'estructura i els personatges reprodueixen l'esquema de les novel·les del Realismeperò apareix l'inconscient i una tensió entre modernitat i tradició pròpies del fi de selge i inicis del Segle XX. La introspecció sobre la psicologia dels personatges barreja les descripcions clàssiques, com les de Fiódor Dostoievski,[2] amb troballes de la psicoanàlisi. Els personatges mig bufons, com el Joanet, són també típicament moderns, igual que el to pessimista, diferent a l'apoteosi o al final tràgic del segle precedent. Un cert determinisme naturalista es detecta en el fet que s'explica part del caràcter de la Laura per l'educació del pare, un bohemi.. L'ús del topònim simbòlic però fàcilment reconeixible ( és hereu de la tradició vuit-centista: Vilaniu per Vallsa Narcís Oller o Vetusta per Oviedo a Clarín.S'aprecien ressons de Marcel Prousten els records que evadeixen la Laura, l'anomenada memòria involuntària desfermada per un objecte. I, evidentment, el nom de Laura retorna a Petrarcaja que també aquesta Laura té un posat angèlic, allunyat del primitivisme físic de la comarca.Els colors juguen un paper important. La Laura va de clar o de colors llampants (com al concert on es vol netejar el bon nom de la família), mentre que les dones de Comarquinal vesteixen de negrecom si estiguessin sempre de dol. Igualment ella busca posar flors fins i tot a les Aulines, un erm, mentre que la Teresa prefereix els mobles antics i foscos. La boira desdibuixa els tons i els perfils i arriba a ofegar la Laura, que recorda el blau del mar de Barcelona. El seu color gris és l'adequat per a les vides monòtones dels vilatans, que condemnen la música, la lectura o el plaer. El brill de l'anell de casada d'ella és un símbol de la seva bellesa i poder (és la dona del Muntanyola), d'aquí que ella el porti sempre fins i tot en els moments de màxima depressió i l'interès de la Teresa per agafar-lo al final. El Llibori, màxim representant de la contrada, s'anomena precisament Terra Negra. Tant l'arribada com la sortida a Comarquinal es produeixen a la tardor, on ja l'estiu ha perdut el color.El nombre dosocupa un rol primordial ja que estructura els diferents antagonismes que fan avançar la novel·la: dues parts, dos homes que intenta estimar la Laura, l'oposició entre les dues dones, els dos models de vida, el contrapunt ciutat-poble, la doble moral, les dues vingudes del Pere de l'estranger, els dos escenaris de Comarquinal i les Aulines, els dos petons de la parella furtiva, les dues presentacions públiques de la noia (en arribar i al concert), els dos capellans bons, els dons anys en què suceeix tot o les dues anades a la riera que acceleren l'acció.

Entradas relacionadas:

Etiquetas:
Vamos!