Les migracions

Causes i conseqüències dels moviments migratoris

Es veu pel desig de permanència  en el lloc d’origen i només es desencadena si es produeixen situacions intolerables en el lloc d’origen o si l’atracció del lloc de destinació és molt intensa.

Causes dels moviments migratoris

- Causes demogràfiques i econòmiques: L’augment de la població sense la creació en paral·lel de llocs de treball provoca desocupació i salaris baixos. Aquesta va ser la causa de l’emigració espanyola cap a l’Amèrica Llatina i cap a l’Europa occidental.

- Causes relacionades amb catàstrofes naturals: Els terratrèmols, la desertització i les plagues i sequeres prolongades causen la inseguretat de la població o perpetuen males collites.

- Causes polítiques: Les guerres, les persecucions i els exilis forçosos provoquen que la gent emigri.

- Causes socioculturals: El desig de viure en Estats més democràtics o l’atracció que exerceix un lloc.

Conseqüències del moviments migratoris

-  Per al país d’origen:  Disminueix el problema de falta de feina, la pressió social. Suposa la pèrdua de força de treball i de persones més dinàmica i amb iniciativa, que provoca l’envelliment de la població i el despoblament del territori.

- Per al país de destinació: Pot crear conflictes laborals, degradació d’habitatges a la perifèria i el centre urbà i problemes d’acceptació per una part de la societat. I l’aportació que pot comportar l’emigració per al desenvolupament econòmic i la diversitat cultural.

- Per a la persona emigrant: Prendre la decisió de marxar, decidir el lloc de destinació, adaptar-se el nou medi, veure quin paper pot desenvolupar  en la nova societat i considerar els possibles problemes d’identitat.

Els moviments migratoris a Espanya

Migracions transoceàniques històriques

Del segle XV fins a la Segona Guerra Mundial (1939-1945) hi va haver una forta emigració cap a l’Amèrica Llatina. Primer van ser les migracions transoceàniques de signe colonial, més tard, a mitjan segle XIX, l’emigració es van fer massiva, Amèrica era un bon lloc de destinació. Des del final de la dècada del 1950, les migracions van començar a prendre altres direccions i Amèrica va donar pas a Europa.

Les migracions interiors

Les migracions interiors camp-ciutat

La primera meitat del segle XX, l’augment de població més significatiu  a Espanya va tenir lloc a les regions rurals de Castella i Lleó, Castella – La Manxa, Galícia,  Extremadura i a l’interior d’Andalusia. Eren regions  amb dificultats socioeconòmiques originades per l’escassa productivitat de la terra, pel predomini dels latifundis i la forta presència de població jornalera amb problemes d’atur, o pel domini del minifundi (Galícia) i la consegüent pobresa i escassedat de terres. Amb el desenvolupament de les comunicacions i davant la demanda de mà d’obra abundant i barata que necessitava la indústria, una gran part de la població d’aquests llocs es va dirigir cap a les ciutats i els territoris industrials. Així es va iniciar una forta migració interior camp-ciutat.

Llocs d’origen de la migració interior

L’emigració camp-ciutat va afectar pràcticament tot el territori espanyol. Durant les dècades dels anys 1950, 1960 i 1970 el flux migratori va ser considerable.

Llocs de destinació de la migració interior

L’arribada massiva d’immigrants va plantejar problemes greus a les ciutats a causa de l’escassetat d’habitatges i la insuficiència d’infraestructures. Els immigrants es van anar adaptant amb dificultats al nou lloc de residència. Les migracions interiors de feina van cessar quan van canviar les condicions econòmiques.

Les migracions exteriors

Les migracions sud-nord a Europa es van iniciar el 1950 i van ser moviments de mà d’obra, primer italiana i després espanyola. Posteriorment van seguir emigrants d’altres països emissors, com Grècia, Turquia, l’antiga Iugoslàvia i Portugal. Més tard s’hi va incorporar l’emigració del nord d’Àfrica.

 Espanya, un país d’immigrants

- Persones jubilades procedents de l’Europa central i del nord. Són persones que s’estableixen definitivament a Espanya, sobretot a la costa mediterrània.

- Refugiats polítics. Són persones que per motius polítics han hagut de fugir del seu país.

- Directrius d’empreses multinacionals, treballadors d’alt nivell professional, persones del món artístic i de la cultura. Aquest grup de població està format per persones que procedeixen majoritàriament de la Unió Europea.

- Emigrants procedents de països pobres. Aquest és el grup més nombrós de la immigració que arriba a España actualment.

Espanya necessita immigrants

- En el pla econòmic, la immigració beneficia el país d’acollida perquè aporta mà d’obra jove i disposada a fer feines diverses.

- En el pla demogràfic, l’arribada d’immigració estrangera ha contribuït a l’augment de la població.

- En el pla cultural, la immigració suposa el contacte en altres cultures i la possibilitat de conèixer altres maneres d’interpretar el món.

______________________________

 Emigrant: persona que abandona un lloc per establir la seva residencia en un altre.

Immigrant: persona que arriba a un lloc per resid-hi la seva residencia temporalment o permanent.

Saldo Migratori: Diferencia entre el volum de la immigracio i de l`emigracio d`un lloc determinat.

Immigracio Interna: Moviment de poblacio que es produeix d`un territori a d`altres dins d`un mateix Estat.

Interculturalitat: Contacte entre les cultures basat en la igualtat, el respecte i la sol.

Multiculturalitat: Contacte de cultures i respectant la resta simplement.

Desarrelament: Apartament o allunyament del lloc on una persona viu habitualment.

Pais Emissor: pais d`origen de la poblacio emigrant.

Pais Receptor: Pais de destinacio o acollida de la poblacio emigrant.