Lírica trobadoresca

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,96 KB

 

A la fi del Segle XI neix al sud de França la primera manifestació literària culta en una llengua ROMànica: la poesia trobadoresca, escrita en provençal. Des de mitjan Segle XII, el provençal és la llengua utilitzada a Catalunya per a la lírica culta, mentre que la prosa és escrita en català. Les causes que expliquen que els poetes utilitzin el provençal són diverses: la proximitat geogràfica, els lligams polítics que hi havia entre Catalunya i Provença, la semblança de totes dues llengües i el prestigi de la lírica trobadoresca..


El trobador era la persona que componia la lletra i la música dels poemes. Aquestes composicions eren pensades per ser difoses oralment o per mitjà del cant. Els trobadors podien pertànyer a estaments diferents: des de reis i grans senyors fins a burgesos, cavallers, mercaders o, simplement, professionals que vivien d'aquesta feina.

Gèneres:

Cançó:Composició amorosa en què el poeta lloa i idealitza la dama, que és amagada sota un pseudònim anomenat senhal, que va a l'última estrofa de la composició, anomenada tornada.
Pastorel·la:Diàleg entre una pastora i un cavaller.
Alba:Lament del poeta per haver de deixar una dama, a l'alba, després d'haver passat la nit junts.
Sirventès:Poesia de tipus polític i satíric que és producte de l'enemistat o rivalitat entre un trobador i una altra persona, causades per raons polítiques i literàries. Conté atacs personals, crítiques...
Plany:Composició dedicada a plorar la mort d'un gran personatge.

Entradas relacionadas: