Lírica trobadoresca

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,14 KB

 
Les literatures nacionals.El llatí, llengua de cultura- Després del període de lluites la cultura grecollatina no desapareix del tot gràcies a lesforç de dues institucions: lEsglésia i la universitat. (llati llengua usual, llati en le sobres, lensenyansa en lllati, i ala uní: llati llengua univeristaria, interncavi de profesors i estudiants)-Les literatures nacionalsTal com va passar a Grècia i Roma, les primeres creacions literàries de les llengües pròpies de cada zona són, pel que fa a lautoria i transmissió, de dues Menes: manifestacions orals,dautor anònim i recreació col·lectiva; i literatura culta, dautor conegut i transmissió escrita. Però a diferència de Roma, que va heretar la tradició grega, en principi no reben influències de les obres clàssiques. Les obres daquestes literatures sorgeixen vinculades als estaments socials:( gestes belikes amb les cançons d gesta- lirima Amorós i culta amb la noblesa-afny didactik amb contes i apolges, la vida es presenta al teatre)-Els cants èpics-Les cançons de gesta-La Cançó de Roland-Estructura i valors.( fantasia despricptiva- retrat personatges( ganelo calrmeny marsili, turpi oliver roland-estil senzill)Aspectes mètrics i textualsLa Cançó de Roland està formada per més de quatre mil versos decasíl·labs, de rima assonant, agrupats en tirades que tenen un nombre desigual de versos. Els fets fonamentals de la Cançó de Roland, nom que rep lobra modernament, es coneixen a través de diverses versions literàries. La més antiga és un manuscrit escrit en anglonormand, el francès parlat a Anglaterra, datat al final del Segle XI. És obra, segons diu lúltim vers, dun copista anomenat Turoldus.Els Nibelungs.- caracterització psicologika. Sublim grandesa( sigfrid, crimilda, gunther, brunilde, hagen)Els poemes cavallerescos.( novela cortesana-materia de bretanya, cicle arturik)Chrétien de Troyes i les novel·les artúriques-obres bàsiques: El cavaller de la carreta i El cavaller del lleó. Cadascuna daquestes obres, destil concís i senzill, està formada per uns set mil versos.La lírica medieval-La lírica popular tradicionalÉs un tipus de literatura popular tradicional, de caràcter líric, que, entra daltres, a la península Ibèrica es dóna sota tres formes poètiques: les kharges, en dialecte mossàrab; les cançons, en català, i els villancets, en dialecte castellà.La lírica cultaEls trobadors i la lírica provençal.-Trobadors i joglarsun tipus de poesia culta en llengua provençal que influeix en tota lEuropa cristiana medieval. Es tracta de la denominada lírica provençal, una creació poètica dautor conegut divulgada per mitjà del cant amb una melodia adequada.·Lautor daquestes composicions és el trobador. Es tracta dun seglar culte, noble, príncep, o fins i tot rei, que per diversió escriu els versos i la música dels seus poemes. Posa en pràctica en un art refinat, subjecte a normes molt rígides de versificació i expressivitat.·El divulgador de lobra del trobador és el joglar, un professional del cant i del recitat, aquest personatge és un transmissor que amb fidelitat i precisió recita lobra dels trobadors a les corts senyorials del migdia de França, del nord dItàlia i de Catalunya.Per facilitat la transmissió es recorre a cançoners, una mena de petit quadern, a vegades amb música, que agrupa les obres del trobador. La poesia provençalAquesta lírica es manifesta en dos tipus de composicions, la cançó, de tema amorós, i el sirventès, de caràcter satíric o anecdòtic. La cançó és el vehicle de la poesia amorosa. Exigeix una melodia pròpia, un llenguatge delicat i una expressió profunda, perquè és leix duna peculiar concepció de lamor: lamor cortès.Es tracta dun amor entès com a servei que el cavaller (vassall) presta a una dama (senyor). La dama, que pertany a una classe superior (i estimar-la és una gosadia), es mostra desdenyosa i per això lenamorat pateix molt. A més, és un amor clandestí, perquè la dama ha destar casada, i discret, perquè corre el risc que el marit (denominat el gelós) o els que ladulen el descobreixin.·El sirventès és poesia anecdòtica, satírica o política, amb atacs personals, polèmiques literàries o discursos morals. Acostuma a tractar temes o motius dactualitat i, tal com demana una creació ràpida, es compon obligatòriament sobre lestrofa, les rimes i la música duna cançó. Daquesta manera es facilita la immediatesa i sorgeix el poema abans que el fet que desenvolupa hagi perdut interès.Levolució del gènere i els seus creadors.A la Provença, la creació trobadoresca va generar dos tipus de poesia, que es diferencien per les tècniques formals i pel mode dexpressió:a)Una poesia senzilla que analitza amb tendresa i nostàlgia i utilitza una versificació i una expressió fàcils, sense recursos complicats. Els trobadors més destacats daquesta mena de poesia són Guillem de Poitiers i Bernat de Ventadorn.B)Una poesia hermètica, recarregada de conceptes i dexpressió complicada. Pretén aconseguir la bellesa formal i dotar les paraules de sonoritat i ritme. - els grans poete spersonals( françois villon( testament; balada de les dames del temps passat i balada del spenjats)-la poesia dels goliadrs-Les formes narratives medievals.Es creen uns relats breus en vers que conviuen cronològicament amb els cants èpics i la lírica tradicional o la trobadoresca, es manisfesten com lite satirika i alegorika)- els flabiaux-roman de renart. Roman dela rose( guillaume de lorris i jean de meung)- apolegs mediveals( don Juan Manuel a el libro de patronio o el conde Lucanor--les mil i uns nits.

Entradas relacionadas: