La lírica trobadoresca fa una transposició de les relacions de vassallatge a les amoroses.

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,38 KB

 

3LA POESIA EPICA LA CANÇO DE FESLa poesía epica es va transmetre en forma de cançons de gesta. Les cançons de gesta son llargs poemes epics anonims que contaven els fets (Gestes) dherois historics que lluitavem i que han esdevinguts llegendaris. Parteixen duna base real i es converteixen a una interpretacio fantástica. Es tracta, duns textos en vers que eren contats pels joglars amb la particularitat que es joglars, com que ja es sabien largument, si no recordaven en algún momento improvitzaven. Alternaven algunes parts segons els gusts dels publics, les melodies amb les quals sacompanyaven per la gent del poble i axio en facilitava el record. Els joglars epics eren persones que es dedivaven a entrentenir la gent cantant, ballant, … També cantaven cansons de gesta (podien canviar els textos)els joglars lirics cantaven cançons damor cortes. Eren llogats pels trobadors. Havien de reflectir en fidelitat i exactitut el que havien compost els trobadors (no podien canviar els textos).4. ELS PRIMERS POETES CATALANS: ELS TROBADORSA les corts occitanes de final del segle XI I principi del S. XII tingue el seu origen la lirica trovadoresca. Va ser la primera mostra de poesía culta expressada en llengua romanica: Occita o provençal. La seva poetica es va estendre per tota la romania, constitui la base de la lirica europea i va gaudir dun gran prestigi.No es extrany, que els poetes catalans adoptassin la llengua i la tradició trovadoresca. A banda del prestigi daquesta poesía aquest fet era afavorit per 3 motius:1-Proximitat geográfica. Catalunya i occita son terres veines2-Afinitat lingüística, les diferencies entre occita i catala no eren tan grans.3-Llligams politics i comercialsTot plegat propicia una estreta relacio entre el habitants dambdos territoris. La poesía catalana sinicia amb la produccio dels trobadors catalans, que escrivien les seves composicions en provençal. Aquesta circunstancia es perllonga fins al s. XV quan Ausiàs March es va expresar en catala, descobreix el nom de la dama i trenca definitivament amb la tradicio trovadoresca.GÈNERES POÈTICS TROBADORESCOS: GÈNERES MAJORS: CANÇÓ: Gènere trobadoresc per excel.lència. El seu tema és l´amor cortès entre un cavaller i una dona noble, casad i de gran cortesia. Inclou un psudòmim per amagar el nom de la dama. SIRVENTÈS:Era el vehicle de l´atac, la burla, la ira, la polèmica i el discurs moralitzador. Es cantava aprofitant una melodia ja existent, fet que permitia una difusió molt més ràpida. GÈNERES MENORS: 1. ALBA: Poema amorós que expressa la tristor dela amants que havien de separar-se després de passar la nit junts2- PLANY: Reflecteix la tristor i l´enyorança que sent el trobador per la mort d´una persona estimada, generalment el seu senyor feudal 3- PASTOREL.LA Descrivia la trobada i el diàleg enmig del camp entre una pastora i un cavaller que mirava de seduir-la. Esdevés una conversa entre dos estaments diferents: l´estament baix, representat per la pastora i l´estament noble representat pel cavaller. 4TENÇO/JOC PARTIT: Debat entre dos trobadors. Cadascun defensa allò que creu més just. Es plenteja a l´adversari un problema amb dues solucions possibles 5-DANSA: Composició trobadoresca per ser ballada 6- COBLA: Composició de tipus satíric d´una o dues estrofes.




TRETS DE LA LÍRICA TROBADORESCA: El concepte de trobador es contraposava al de poeta. Els poetes versificaven en vers temàtica religiosa, en Calvi, els trobadors componien en llengua romànica (vulgar/provençal) de temàtica profana (amor cortés). Els trobadors escrivien poemas perquè fossin contats, per la qual cosa havien de desposar d´una sòlida formación literària i musical. La información sobre els trobadors ens a través de les vides, textos inclusos en els cançoners que recollien dades biogràfiques del trobador. Així, mateix, trobam tambés les razós, que comentavan motivacions i circumstàcies d´un poma en concret. Trbdors- componien/ Joglars- Cantaven. L´AMOR CORTÈS Al segles XI neix un altre g`rnere literari que reflectéis els costums cavallerescos: La lírica trobadoresca. És en aquest contexto n la dona per primera vegada imposa una nova concepción de l´amor: no vol ser només un objecte sexual, sinò que vol que els cavallers s´hagin de guanyar el seu amor, i no per la força, sinò per la cultura, la gentilesa, la mùsica i la paraula . La dona crea l´amor cortès i obliga l´home a patir per ella i a sentir-se inferior en aquesta lluita per enamorar-la. L´home es troba sol devant d´un amor prácticamente impossible. (La dona havia de ser casada. Per primera vegada en una llengua romànica, el provençal, l´home expressa tots els seus dubtes, la seva tristesa, la seva soletat, en forma de poesia: és el naixement de la poesia trobadoresca). En aquest marc es va fer una transposició de les relacions feudals de vassallatge que imperaven en l´àmbit social de l´edat mitjana a les relacions amoroses: la imatge de senyor feudal era inestables , intocable , poderós, la va assumir la dona, que va passar a ser superior al seu amant, distant. La dama o midons es va convertir en bonica i delicada com una divinitat refinada i platonitzada, l´amant es sent allunyat de la dama que estima, el seu vassall i servidor. El trobador podia procedir de qualsevol classe social, sempre era una persona culta, componia un poema perquè algu el cantàs davant d´una cort , acompanyava el poema escrit amb les notacions musicals.L´amor cortès és un enamorament platònic.És adulter i secret, però es defineix, comença quan l´home fa la concepció dels seus desitjos envers la dama i culmina a la unió sexual de tot dos. Aquest amor entre trobador i midons clia viure´l d´amagat perquè els ``lauzengiers´´ (Traïdors) no passassin la situació en coneixament del marit ``gilós.´´. L´identitat de la dama sempre queda oculta sota un senyal (pseudònim). En la relació d´amor cortès s´establien quatre estadis diferents segons l´aceptació de la dama i el requeriments de trobador: 1- FENHEDOR (tímid): l´enamorat no gosa dirigir-se la dama. Si aquesta l´anima a seguir accedeix al segon estadi.2- PREGADOR (suplicant): l´enamorat posa en coneixaments de la dama la seva pasió per ella . Si aquesta li atorga panyores passa al següent estadi 3- ENTENEDOR (Amant tolerant) la relació entre trobador i dama s´estreny, però és un amor sense contacte físic. 4- DRUTZ (amant total) aquest es el darrer estadi i implica que la dama accepti passar la nit amb el trobador. És l´amant disic que arriba al `` fait´´

Entradas relacionadas: