Lite

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 21,95 KB

 

La represa cultural a les dècades dels anys 50 i 60->
a finals dels anys 40 i sobretot a linicia dels 50, la dictadura
franquista es va estabilitzar definitivament i encaixant en
el món de la guerra freda. Així la ESP franquista es va
incorporar a la UNESCO lany 52, va signar el concordat
amb el vaticà al 53 i va entrar a formar part de lONU al 55.
Totes aquestes actuacions demostren q la dictadura era 1
governs estable i q duraria un temps. Tothom es va possa
r a treballar des de dues perspectives: la clandestinitat i la
legalitat. Clandestinitat-> sestructura en tertulies, fórums
i revistes, en q convivien diferents generacions i diferents
ideologies, tot i q dominaven les ideologies + conservadores
amb nombrosos integrants de lesglésia q els donava suport.
Es va intentar dinamitzar la vida cultural del país a través de
grups de debat i a través de la fundació de revistes. Destaquen
Ariel (46-48), Dau al Set (48-51). Totes aquestes revistes
estaven organitzades per gent diferent però tenien lobjectiu
primer i comú de lluitar contra la dictadura. Aquesta oposición
tb hi és a Valencia amb els intel·lectuals com Joan foster,
Manuel Sanchis guarner, vicent andres estelles. A les illes
balears-> Francesc de borge moll, Guillem Colom i Miquel Dolç
. Una de les iniciatives de la clandestinitat va ser la campanya per
la llengua iniciada pels redactors del diccionario Català-Vanlencià-
Balear. Cal destacar el mecenatge de Felix Millet amb la fundació
dÒmnium cultural lant 1961. Els projectes més importants eres:
1. Creació i organització dun xarxa densenyament en llengua
catalana. 2. Subvenció de linstitut destudis catalans.
3. Promoció de premis literaris. 4. Creació del premi dhonor
de les lletres catalanes. // En la dècada dels anys 50 comença
pels escriptors catalans una de les estratègies q va tenir + èxit i +
incidència en la societat i q va servir dincentiu per la creativitat
i per la possibilitat legal de represa cultural: Els premis literaris.
Els primers premis literaris van ser lany 1951 la nit de Santa Llúcia
q es van agrupar els premis Joanot Martorell de novel·la i lOssa Major
de poesia. Lany 1953 és va crear el Victor Català de narativa i el
Sant Jordi de novel·la al 1960. Tot i aquesta creació daquests
premis literaris larrencada editorial va ser lenta i difícil. Cal
destacar leditorial Selecta i Barcino. Es en aquesta dècada
dels anys 50, quan els nous autors tenes la oportunitat de publicar.
Autors com Josep M. Espinàs, estelles... A la universitat comencen
a sorgir moviments de protesta estudiantil, influïts per les protestes
obreres i pel compromís dels intel·lectuals i dels escriptors.

Poesia dels anys 50 i 60-> la dècada dels anys 50 i sobretot la del
60, van significar una renovació estètica en la literatura catalana. Per
una banda es va fer + sòlida lobra dels poetes q van publicar abans de
la guerra. Són autors q pateixen lexperiència de la guerra i de lexili
i q finalment veuran la consolidació i difusió de la seva obra en aquests
anys. Per laltre banda, en la dècada dels 60, comença un nou període
en la poesia catalana, anomenat de realisme històric, q es caracteritzava
especialment per laproximació dels intel·lectuals a la realitat social de lèpoca
amb 1 voluntat de denuncia. Aquesta renovació destètica deriva a 1 poesia
compromesa q participa en la lluita per lalliberament individual i social.
Aquest corrent realista, es va imposar durant els anys 60, tant entre els autors
+ joves com entre els + grans. Feien una poesia centrada en el contingut social.

Noucentisme-> apareix en aquest bon
moment cultural en q la burgesia esta disposada
a colaborar amb els intelectuals. El nom de
noucentisme es 1 invencio dEugeni dors i
el va fer popular a traves de el glosari que
escrivia en la veu de catalunya. El nom juga
amb lhomofonia del mot referint-se al numero
noi i a ladj nou q era loposicio de vell. En el
noucentisme el q es mes important es el seu poder
de convocatoria, la seva capacitat d crear 1 grup
dintelectuals q pugui exercir una funcio necesaria
en la gestio economica, politica i cultural de la societat.
Hi ha una diferencia entre els intelectuals noucentistes
i els modernistes. Podem definir el noucentisme com
a fenomen ideologic q entre 1906-1923 recull les
aspiracions de poder dels nuclis mes actius de la burgesia
catalana, formula models i projectes q contribueixen
a establir pautes de comportament social q fan possibleç
laccio reformista. Caracteristiques: 1. exaltacio del present:
consideren estar en 1 epoca privilegiada pel progres tecnic
i el bon moment economis. 2. Revisio del passat identificant-lo
amb el mon grecollati, es a dir, amb el classicisme(aporta
ordre, harmonia, raó, mesura). Lligat amb el classicisme esta
la mediterraneitat(aporta llum, natura i una interpretacio
idíl·lica de la natura. 3. Rebuig al s. XIX per tot allo q
comportava de caos. 4. Limperialisme, es a dir, intentar
obtenir poder politic catala dins de lestat espanyol. 5.
Artificiositat(lobra ha destar treballada. El artista ha de tenir
1 domini sobre la materia). 6. Civilitat(desig de solucionar els
conflictes q havia entre la ciutat i el camp. Lligat amb aixo
tenim el civisme-> dialeg. Tambe esta lligat el concepte de
la ciutat ideal q es una ciutat q barreja els elements classic
i moderns i q sigui un bon lloc per viure. // La diferencia
principal entre noucentisme i modernisme va ser q el noucentisme
va tenir el poder politic per fer el q volien. Tb tenien coses en
comú-> afany de modernitzacio del pais i la normalitzacio cultural.
Els noucentistes volien aconseguir la obra ben feta i per aixo
necessiten dominar la llengua. Lestil dels noucentistes havia de
dominar la tecnica i la rao, es a dir, lartifici davant de lespontani.
El genere q va tenir més exit va ser la poesia i lassaig. En aquesta
epoca apareix lhome de lletres q escrivia per diners xo tmb ho feia
per unes necessitats culturals.


Lavanguarda: final d la 1ra guerramundial i final
de la segona(1918-1945). Voluntat de revolta i de
rebuig de les formes i dels criteris de la tradiccio
cultural. Escriuen manifestos. Principals moviments:
cubisme (guillaume apollinaire) futurisme (filippo
tomasi marinetti) dadisme: (tristan tzara) surrealisme
(andres breton). Avanguarda 2 periodes: 1era del
1915-1924:
1915 es publica el 1er caligrama i 1924
mort de Joan Salvat-papaseig. Conviuen lavanguarda
i el noucentisme i tmb restes del modernisme.
L0avanguarda i el modernisme coincideixen en el
rebuig de la burgesia i el sistema de vida, en la
valoracio de la juventud i del risc, la modernitat
en les formes i en el contrapolitisme. Gabriel
alomar participar en les avanguardes. El noucentisme
no va estar afectat pk les actituds revels dels artiestes
van ser minoritaries. La 1ra etapa coincideix amb ls 1rs
síntomas dacabament del noucentisme (mort de Prat
de la riva 1917, declaracio deugeni dors 1920, crisis del
sistema burges. Mov abanguardistes + importants
FUTURISME I CUBISME. 1era Aparicio publica 22febr1909,
publicar el manifest de marinetti (futurisme) comença a
publicar revistes q reflecteixen lideologia com la trossos
1916-1918, un enemic del poble 1917-1919. Autor mes
important: Salvat papaseig (1894-1924) temes: mariner,
amoros, entusiasme. Colaborar en algunes revistes en
castella. Ideología anarquiste. 1916 comença a skriure
poesía. 1918 1er poema: columna vertebral:sageta de
foc. Publica i diriguei revistes. 1918 casar i viure a Sitges.
Posar malalt anar a un sanatori i la seva produccio
augmentar. Publicar molts poemes com al 1925 osa
menor. Lobra te doble basant, 1 de b0hemia negra
(lluita político-socia amb lanarquisme) altre lestetica
avanguardista i dins del futurisme. Caracteristiques
dins de lavanguarda:
eliminacio signes de puntuacio/
trencament dels vers / espais en blanc/ paraules en
llibertat/ signes aritmètics/ paraules flotants.
La poesía de Salvat papasiet utilitza el realisme
humanistic q incorpora loptimisme vital i lentusiasme.
N parla mai de la mor. 2na etapa1925 1936 mov
predominant: dedeisme i subrealisme. Es donar a coneixer
al 1928 amb el manifest groc signat x ( salvador dali,
sebastia gasc, lluis muntany/ maxim representant:
Josep vicens foix).

Salvador espriu (1913-1985) comença amb la prosa.
Preucupacio x la llengua. Personatges i espais delimitats.
Espais son: sinera / el faranje( Catalunya) la lavínia ( bcn)
konilosia ( terra de conills, España) separad ( nom ebreu
q els jueus expulsats de la península ibérica donaven a la
seva partia). Personatges: assumiran les tradiccions
culturals assimilades x espriu ( lantic egipte, la biblia,
la tradiccio jueva, mitología grega)/ apareixen moltes
imagtes de seguesa. Apareixen mites grotescos i domèstics
(personatges de lariadna al laberint grotesc) la formula
literaria es relacciona amb la política del moment i la vida
quotidiana amb mites classics. Tema: mort a través de la
simbología. Simbología: mur( parets del cementiri) = mort
i allo q ens separa della./ homes sec q caminen al llarg del
mur, x els camins dun laberint (la vida) delimitats x parets/
El comte del laberint, lhome titella (qui mou els fils de la vida
home o deu). Queda reflectit en el recull poetic el
caminant y el mur 1954. 3 etapes: postguerra: prosa,
segueix els models narratius del monoleg interior i de
la novela psicológica. ( doctor rips 1931, laia 1932,
Ariadna en el laberint grotesc 1935. Postguerra: 2
reculls de poesía, cementiri de cinera 1946 / les
cançons dariadna(1949) la 1era historia dester 1948 :
homenatge a la llengua catalana, barreja elements biblics
i cabalistics. 1960 la pell del brau: reflexiona sobre la llibertat,
tolerancia i diveristat dels pobles de la península ibérica.


Vicent andres estelles( burjassot 1924-valencia 1933)
començar provatures en el teatre. Periodismo a Madrid.
Publicar revistes en castella. Serveis militars a navarra y va

començar a escriura poesía. 1948 treballar diari las provincias.
Mort de la seva filla: tematica de la seva obra. 1984 premi
d0honor de les lletres valencianes. Panorama sociocultutal:
inicia poesía poetica en la postguerra. 1ers añs de la postguerra
intent deliminnacio de la cultura catalana al país valencia.
Literatura catalana no+ en alguns esdeveniments anuals:
falles, jocs florals, lo rat penat. Década dels 50 iniciaren curos
de gramatica vlaneciana. Década seguent batalla de valencia
fins als añs 70, episodi dactuacio feixista de la dreta
valenciana x impedir els intelectuals desquerres
possinels protagonistas de la tansicio cap a la democracia.
Despres de les eleccions del 1978 es crea UV (unió
valenciana) intreduccio a lobra: conrear el teatre,
narrativa, prosa autobiográfica, periodismo, poesía.
escriure molts veros xo fins lañ 1970 no+ publicar 5
poemaria: ciutat a cau dorella, la nit, donzell amarg,
lamant de tota la vida, lletres de canvi. Esclat de la
poesía comença amb (llibre de maravelles 1971, coronica
de la valenvia vençuda de la postguerra i amb Recomane
tenebres 1972). Obra: diversa, poliédrica i multiforme.
Singularitat duna veu molt plural, arrelament al poble i
a lentorn. Fa linventari duna época i dona testimoni a
la historia del país, perosnes,coses..etc. métrica: diversitat
de formes. Vesos curts y llargs, decasilabs cesurats a la quarta,
decasilabs italians sense cesura, hextasilavs, dodecadilabs,
alexandrisn, sontes. Versos lliures. Experimentacio i
varietat de registres. Temes: poemes de realitats + q no
pas realistes. Vida quotidiana durant la postguerra, poble
de valencia, clase social baixa. Colecrivitat i indibidualitat.
Cada poema tros de vida. Fam miseria, amor, patria llibertat,
tot! Llengua i estil: creacio dun nou llenguatge poetic.
Te de base 3 referents: tradicio literaria culta, literatuta
catalana contemporania i la llengua parlada al carrer.
Sorgueix to subversiu. Estil de la seva poesía esta relacionat
amb la profesio de periodista. Recursos: paraules o expresions
coloquials, situacions cotidianes donen efecte sorpresa i
trenquen el to solemne (aquell llum tenia el color del pixum)
us de la conjuncio o com a nexe dunio entre paraules o
imatges ( segle o fúria, riu o tigre) abundancia dadj i
superlatius, doble adjectivacio ( paraules humils i
bellisismes, resignada i dolorosa lluita) us dindefinits
= to de confidencialitat al poema= solemnitat ( certa Font,
certes nits, unes places) us de toponims amb valor de
referent espacial i cultutal ( roda de ter, el pont, la fabirca,
el riu) hiperbatons q alenteixen el ritme del poema.
Enumeracions, comparacions (tagradava la vida com
el pa amb oli i sal) creacio dimatges amb referents
mediterranis ( un nom festiu de vinyes i crepuscle en el mar
, i teniem els ulls plens de raim i fesa, les parres de la vida)
referencies al cinema= contraposicio a la miserai quotidiana.
Ironia satira i parodia. Referencies literaries: als classics
grecollatins, horaci i virgili, ovidi. Poetes catalans, Joan Salvat
-papaseit, salvador espriu, marti i pol. Medievals: llull marcha,
Jordi de sant Jordi. Altres: pablo Neruda. La poesía destalles
es caracteritza x el seu compromis huma i literari. No defuig
ladjectivacio, la temporalitat o la concreció de larticle,
reivindica totes akestes condicions.


Joan Oliver(pere quart) 1899-1986 jove ric, formara el gurp
de Sabadell. Actitud de reveldia revolucionaria contra els
poders establerts, les mentalitats, i benpensants. Enfrontament
contra la burgesia la qual pertañia. Titol del 1er poema: les
decapitacions 1934: decapitacions sociológica i d0inovacio l
iteraria. Guerra civil comprometre amb el govern republica,
lluita antifeixista, te una posicio nacionalista i revolucionaria.
Perdua de la guerra exilia a frança i despres marcha a Santiago
de xile. Colaborar en revistes dexili. Tornar a Cataluña detingut
i empresonat 2 mesos i mig. 1955 aceptar de dirigir la colecio de
novela el club dels novelistes. Añs 60 publicacio Vacances pagades
1960= reconeixement social i literari.literatura escéptica
ironica i sarcactica, inconformista i militant. Actitud cristica
.la seva poetica soposa al hermetisme de la poesía catalana
dels anys 3º. Intencio moralitzadora de la literatura i la conciencia
histórica. Objectiu: voluntat de comunicacio. Caracteristiques
del llenguatde q fan posible:
refus de la retorica/ utilitzacio del
vers lliure/ to coloquial i vulgar / estructures sintactiques
propies de la prosa / us del recursos reoriks mes senzills/
predomini del sustantiu, del verb devant lescassesa dajd/
adj sovint amb funcio satirica o ironica. Poeta realista.temas:
critica a la burgesia/ consciencia histórica/ reflexio religiosa,
destaca la figura de jesus com a revolucionari/ episodis bíblics
(parodiats) relfexio sobre lofici del poeta(parodia) 3 etapes:
postguerra:
tragedia a li.liput(narrativa 1928) decapitacions
1934, allo q tal vegada sesdevingue(teatre 1936) critica social
despietada (ironia i humor) guerra civil: oda a bcn (1936) teatre:
la fam 1938.postguerra: salo de tardor 1947. Terra de naufragis
1956. Fa 3 tipus de poemes: religiosos, els q reflexionen soble loci
de poeta i els de denuncia política.continuen amb la critica implacable
de la realitat i un tema nou: la mort.

Allò que tal vegada sesdevingué: 1era etapa de lautor.
persaonatges son mes rics i complexos. Obra te 2
versions.trama argumental al voltant de la prohibicio
x part de jahvé q els homes penetrin en el jardi dspres de k
eva i adan fosin espulsats. Caim personatge principal, atret
x la nada la seva germana ella vol la pera del jardi caim
laconseguiex no la tasta ningu els angels la recuperan. Adam
otarga a nara a Abel= mort de Abel ke caim el mata. Personatges:
7 personatges + uns angels i la veu en odd de jahvé. Lautor
es basa en el 1er llibre del génesis. caiM: rival dabel. Individu
positiu de la historia., artista, creador dobjectes. Capacitat
de raonamentmolt madura. Desobediencia contra lo q li
imposen. Figura molt humana, impulsos sexuals, atacs dira.
Arquetipus dhumanitat. Rebeldía, treball, creativitat, enginy.
Abel: contrafigura de caim. Feble, envejos, covard, trets afeminats.
Adam i eva: conformistes, resignats x el desti, eva mes tendrá
comprensiva trebvalladora. Adam gandul, feble, egosita. Saprofita
del treball de caim. Nara: germana de caim i Abel. Agradable,
capritxosa, senzilla, despreucupada(topics femenins) centre de
les disputes dels seus germans. Querub: ala mig rostida= momento
de feblesa apunt de ser arrosegat a linfern. No es considera ni angel
ni home ni diabel. Personatge + proper a caim, 2n + ric. Diable
:
excesiva eloquencia, bondados, masa afectuos i carregos.
Presencia a linfern = engany = error, sapropa a eva, caim el
defineix com bon minyo capaç de trair a satanas x protegir als homes
. Jahvè: veu en off. Prohibicions, ordres, amenaçes, castigs. Poder
suprem. Adam acepta les ordes caim no. Estructura i tecniques teatrals
:
un acte. Gira al voltant de caim i la seva rebelio. Estructura
evoluciona de manera paparela al personatge, planjetja la situacio
de lobra fins arribar al climax. Autor introdueix decorats sensills,
ens orienta sobre l0aspecte fisic dels pesonatges. Efectes especials
com llamps i trons. No hi ha divisio descenes, posa acotacions x
indicar el mov, actutits i estat danim. Indica les pauses els cancvis
de comportament i situacio. Dura un dia de mati fins avans de ke
sakabi la nit. No tots els fets tenen lloc a lescenari. Temes:
autoritarisme, el mite biblic, la critica del conformisme. 1er es
representa a través de la autoritat paterna i dicina. El segon en la
utilitzacio del mite biblic. Critica la relacions familiars de la societat
burgesa. Personatge mes negatiu: cap de familia. 3er: inconformisme
de caim. Comedia y humor: comedia burgesa. Teatre qe sadapti a la
visio del mon daquella clasesocial. , presenta ambientacio y personatges
dorigen burges, conflictes familiars, gairebe sempre resolts felicment.
Els personatges mostren les seves febleses i manies. Moments humoristics.
L0enginy verbal ens demostra lautor al llarg de tota l0obra el domini x
el llenguats. Llenguatge: voluntat de ferse entenedor i transparent.
Mantenerse allunyat de la vulgaritat xo tmb de la dificultat gratuita.
Combinar un llenguatge literari ric i acurat i culte, us del registe popular
per ferse mes entenedor. Els personatges usen un llenguatge clar i entenedor.
Dialegs son agils, rapids, vius, fraes curtes, exclamacions i preguntes, frases fetes
( el pare, que ha fet figa, somies truites de dos ous) exlamacions( rellamp) nsults
(imbeci, capsigrany) = to coloquail deliberat.

Entradas relacionadas: