Literatura 2

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,43 KB

 

Tema 5: La narrativa dels anys 70 fins l`actualitat.

Resum:

La situació de la narrativa en els anys 70,80 i 90 millora respecte als anys de la postguerra. Amadeu Fabregat amb l`Assaig d`aproximació a “Falles folles fetes foc”realitzà el pas del realisme a l`experimentalisme. En la decada dels setanta apareix la novel·la de trencament, vol trencar amb les tecnique clasiques i fernen de noves amb una temática relacionada en ambients urbans, amb la problemática dels jovens amb el sexe i les drogues com a mostres de rebel·lia. Aquesta literatura forma part de la contracultura; on hi ha un desig d`obrir-se al món i a noves formes de ser, pensar i creure. Autors com Joseph Lozano, Joseph-Lluis seguí i Joseph Gandia.
En els huitanta i noranta es tornen a donar formes narratives mes clasiques i el contar histories, on reivindiquen un argument clarament desenvolupat i una narrativa de genere.
La narrativa de principis del huitanta tracta temes jovens amb els seus problemes pero en la segona part tracta el realisme brut; que es centra en la critica de la societat capitalista actual.
En els noranta hi ha mes literaura de genere amb mes exit de vendes amb autors com Joseph Lozano, Isabel-Clara Simò i Quim Monzò.

Tema 6: Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzò reflectix la societat contemporània i amb quins recursos ho fa.

Resum:

Quim Monzò es l`autor de contes i novel·les curtes mes important de la literatura catalana juntament amb Pere Calders. Es pot distingir dues etapes diferenciades per la seua trajectòria creativa: un període inicial compost per la primera novel·la i el primer volum de contes, i un segon mes ric en producció i interès. La seua produccio narrativa consta: de tres novel·les: L`udol del griso al caire de les clavegueres, Benzina i La magnitud de la tragedia, de set volums de contes i novel·les curtes i de col·laboracions periodistiques. En quant a la seúa obra narrativa és una crítica inequívoca del pensament light i el comportament acomodatici que defineix la nostra època amb una temática general que retrata una societat hedonista, consumista i desideolitzada dels nostres dies. Els contes fan perceptible una evolució cap a la màxima elisió d’elmets superflus, tant pel que fa a la ficció com pel que fa a la dicció. També es preocupa per recollir i publicar en forma de llibre els articles publicats previament al diari. Monzó incorpora trets característics de la literatura postmoderna, no des de la identificació ideològica sinó des d’una rotunda oposició.



Tema 7: Explica les aportacions de Vicent Andrés Estelles al gènere poètic.

Resum:

En els seus poemes trobem al·lusions constants, directes o indirectes als sofriments imposats pel franquisme. El temes fonamentals dels seus poemes son. La fam, el sexe i la mort. La mort reflectéix tots els esdeveniments que ha sofrit durant la seua vida, desde morts familiars fins al tema de la guerra i la postguerra. La quotidianitat mostra una realitat inventariada amb exhaustivitat de situacions historiques i personals viscudes. En el compromis cívic fa una defensa de la dignitat civil i personal. En la temática amorosa presenta una gamma amplia de sensacions que van desde el sexe mes cru fins als sentiments mes espiritualitzats.
Les caracteristiques mes destacables del seu llenguatge poètic son: ús d`un llenguatge acostat a la parla quotidiana, motivat per dos raons; facilitar l`acostament als lectors i ser fidel a les propies arrels, ús de comparacions, amb un so arcaic i ús d`una adjectivació característica: repetició de mots i sintagmes, polisíndeton, la parodia, les composicions mètriques, el poema confessió i el poema dialeg. Gran poema: El llibre de les meravelles.

Tema 8: Explica les caracteristiques mes importants de la produccio poetica de Salvador Espriu.

Resum:

Espriu es dedica a tots el generes, tot i que en el periode de la postguerra es va centrar en la poesía. L`Obra d`Espriu desplega una serie de motius i de figures que corresponen a un cosmos propi oferint una idea d`unitat i globalitat. En la poesía empra una gran varietat de recursos destacant la preferencia pel vers lliure o pel versicle. L`expressio llinguistica enta plena de simbolisme relacionat amb referencies mitologiques, literaries i historiques. La seua obra gira al voltant de Siner i Sepharad. Podem clasificar tres blocs: la satirica, l`elegiaca i la cívica. Les primeres obres: Cementiri de Sinera, Les cançons d`Ariadna, Les hores, Mrs Death, El caminanti el mur i Final de laberint, on fa una reflexio de com afrontar la mort.
Etapa dels seixanta: Per al llibre de salms d`aquests vells cecs ,La pell de brau i el Llibre de Sinera. Darreres obres: Setmana Santa Formes i paraules i Per a la bona gent. En el teatre l`argument gira al voltant d`una dona que lluita i a la vegada es victima de components basics de la condicio humana. Obres: Primera història d`Esther, Antigona, Ronda de mort a Sinera i Una altra Fedra, si us plau. La seva obra narrativa significa una satira despietada que presenta el mon com un espectacle grotesc. Obres: El doctor Rip, Lais i Ariadna al laberint grotesc.

Entradas relacionadas: