Literatura
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,95 KB
HUMANISME. (XIV)
La gnt té fscinació pels classics (grecs i llatins) i cmnça a rcuperar obres d Plató,Ovidi,Horaci,Aristòtil,Ciceró.. aprenen la seva llngua.
Així l'humanisme és el crrent q rcuperta la literatura clàssica i la llngua dls seus scriptors: grec i llatí.
Bernat Metge scrivia alguna obra en llatí.
L'humanisme és el príode literari i lingüístic q mrca el pas d l'E.Mitjana a Moderna.
RENAIXEMENT. (meitat s.XIV i no arriba fins XVI)
Creien q l'Imperi Romà marcava la caiguda d'una cltura hegemònica en mars dls barbabs. Es plantejen rcuperar la cultura a tots els nivells.
Veuen la cultura d l'Època Mdieval cm una csa fosca, bàrbara i no s rconeixen en ella. Per això es diu Rnaixemnt (durant l'E.Mdieval la cultura greco llatina no ha existit i trna a la vida al s.XIV).
En l'arqitectura s deixa d banda el gòtic i s torna al clàssic, i es tna a la smbologia clàssica i simetria.
S'intenta imitar ls clàssics però a la vgada es basa en superar-los.
Religió: Veuen l'ésser humà com el cntre d l'univers (antropocentrisme)
Erasme: tòleg que lluitarà pl cnvi d l'structura eclesiàstica.
Les obrs van tnir molta difusió gracies a Gutenberg: la impremta. Al 1453 s'imprimeix la 1a obra am el seu invnt: la Bíblia, en llatí. Abans s'utilitzava el manuscrit.
La impremta prmet tnir un cntrol d ls publicacions i fa q aparegui una censura x part d l'esglèsia.
Pere Serafí: adpta la frma dl snet creada x l'humanista Petrarca. (volent amor venjar tan gran cruesa..)
Cristòfer Despuig: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (tragèdia,comedia,diàleg)
BARROC. (XVII)
A nivell cnceptual: l'autor barroc s pessimista, cnsidera q el món és un teatre i que tot és engany (ls prsones no son el q smblen, ls coses tampoc.) L'únic real la mort.
Molts obres van nfocadas n dscobrir l'essència d la veritat a conèixer el dsengany.
Nivell estètic:l'autor utilitza l'engany n ls obres x embellir-les i dissimular la cruesa. Utilitza figures retòriques, les més utilitzades són:
metàfora:sbstitució d'un trme x un altre xqe s'hi assemblen
al·legoria:metàfora cntinuada
hipèrbole:exageració
hipèrbaton:alteració d l'ordre sintàctic habitual
El nmbre d figures rtòriques és una d ls característiqes + significatives.
Francesc Vicent Garcia (el Rector d Vallfogona) (compara son amor a una gran tempesta)
Francesc Fontanella: La Tragicomèdia pastoril d'amor firmesa i porfia/ lo Desengany.
IL·LUSTRACIÓ i NEOCLASSICISME. (XVIII)
La il·lustració cmporta avenços cm el pnsament racional n la filosofia (Isaac Newton,Voltaire, Jean Jacques..)
Encyclopedie Française avenç + dstacat d la il·lustració
Neoclassicisme: s recuperen els autors grecs i llatins (Aristòtil,Horaci, Ciceró..) El neoclassicisme s'oposa al Barroc, i es posa d mda l'ensenyamnt i ús de la retòrica, q és una dsciplina q elabora strategies x convencer. Ciceró va ser el màxim exponent d la doctrina en l'epoca clàssica.
Es reprendra la tragedia, i Shakespeare assenta 3 actes d 5 escenes cadascuna.
Joan Ramis- Lucrècia
Romancer: recull de poemes i cançons populars.
Cançoner popular: recull de cançons molt antigues de tipología diversa.
Bandolerisme: conjunt de lladres que robaven als rics per donar-s’ho als probres.
Entremes o sainet: peça curta dramática, d’un sol acte, de carácter còmic o burlesc.
La gnt té fscinació pels classics (grecs i llatins) i cmnça a rcuperar obres d Plató,Ovidi,Horaci,Aristòtil,Ciceró.. aprenen la seva llngua.
Així l'humanisme és el crrent q rcuperta la literatura clàssica i la llngua dls seus scriptors: grec i llatí.
Bernat Metge scrivia alguna obra en llatí.
L'humanisme és el príode literari i lingüístic q mrca el pas d l'E.Mitjana a Moderna.
RENAIXEMENT. (meitat s.XIV i no arriba fins XVI)
Creien q l'Imperi Romà marcava la caiguda d'una cltura hegemònica en mars dls barbabs. Es plantejen rcuperar la cultura a tots els nivells.
Veuen la cultura d l'Època Mdieval cm una csa fosca, bàrbara i no s rconeixen en ella. Per això es diu Rnaixemnt (durant l'E.Mdieval la cultura greco llatina no ha existit i trna a la vida al s.XIV).
En l'arqitectura s deixa d banda el gòtic i s torna al clàssic, i es tna a la smbologia clàssica i simetria.
S'intenta imitar ls clàssics però a la vgada es basa en superar-los.
Religió: Veuen l'ésser humà com el cntre d l'univers (antropocentrisme)
Erasme: tòleg que lluitarà pl cnvi d l'structura eclesiàstica.
Les obrs van tnir molta difusió gracies a Gutenberg: la impremta. Al 1453 s'imprimeix la 1a obra am el seu invnt: la Bíblia, en llatí. Abans s'utilitzava el manuscrit.
La impremta prmet tnir un cntrol d ls publicacions i fa q aparegui una censura x part d l'esglèsia.
Pere Serafí: adpta la frma dl snet creada x l'humanista Petrarca. (volent amor venjar tan gran cruesa..)
Cristòfer Despuig: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (tragèdia,comedia,diàleg)
BARROC. (XVII)
A nivell cnceptual: l'autor barroc s pessimista, cnsidera q el món és un teatre i que tot és engany (ls prsones no son el q smblen, ls coses tampoc.) L'únic real la mort.
Molts obres van nfocadas n dscobrir l'essència d la veritat a conèixer el dsengany.
Nivell estètic:l'autor utilitza l'engany n ls obres x embellir-les i dissimular la cruesa. Utilitza figures retòriques, les més utilitzades són:
metàfora:sbstitució d'un trme x un altre xqe s'hi assemblen
al·legoria:metàfora cntinuada
hipèrbole:exageració
hipèrbaton:alteració d l'ordre sintàctic habitual
El nmbre d figures rtòriques és una d ls característiqes + significatives.
Francesc Vicent Garcia (el Rector d Vallfogona) (compara son amor a una gran tempesta)
Francesc Fontanella: La Tragicomèdia pastoril d'amor firmesa i porfia/ lo Desengany.
IL·LUSTRACIÓ i NEOCLASSICISME. (XVIII)
La il·lustració cmporta avenços cm el pnsament racional n la filosofia (Isaac Newton,Voltaire, Jean Jacques..)
Encyclopedie Française avenç + dstacat d la il·lustració
Neoclassicisme: s recuperen els autors grecs i llatins (Aristòtil,Horaci, Ciceró..) El neoclassicisme s'oposa al Barroc, i es posa d mda l'ensenyamnt i ús de la retòrica, q és una dsciplina q elabora strategies x convencer. Ciceró va ser el màxim exponent d la doctrina en l'epoca clàssica.
Es reprendra la tragedia, i Shakespeare assenta 3 actes d 5 escenes cadascuna.
Joan Ramis- Lucrècia
Romancer: recull de poemes i cançons populars.
Cançoner popular: recull de cançons molt antigues de tipología diversa.
Bandolerisme: conjunt de lladres que robaven als rics per donar-s’ho als probres.
Entremes o sainet: peça curta dramática, d’un sol acte, de carácter còmic o burlesc.