Literatura allo que tal vegada s'sdevingué 128-229

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,36 KB

 
- comedia burguesa; sorgeix a frança al llatg del s.cic, trobem que es una formula dràmatica perfecta pel teatre comercial. es el que anomenem "piece bien faite". aquest mecanisme es el que ells segueixen, no nomes entreté a la burguasia sino que tmb referman la seva pròpia ideologia. es tracta de una obra divertida amb una administració molt cuidadosa amb els "cops de efecte". - teatre frivol; aqui comencen a sorgir generes teatrals diferents "la revista" d'inspiració francesa on apareixen els vicis de la societat sainet, peces teatrals en un sol acte de caràcter còmic. -teatre crític o revolucionari; opció dràmatica més crítica de la societat i els seus mecanismes de funcionament. Joan oliver; conegut com a pere IV en el món de la posia, va neixer a sabadell el 29 de novembre de 1899 i pertany a l'alta burguesia. teatre; l teatre ve marcat per alguns factors que el condicionen: -la dificilituació de la seva produccio en unes coordenades concretes, xq el teatre catala te poca tradicio i pca continuitat i aixo s'agreugarà durant la guerra civil i la postguerra. -l'esperit de revolta que el porta a prendre una actitudd de rebuig contra la clase social a la cual pertany. pertant la burguesa sera el centre de les critiques de les obres de joan oliver. aixo fara que oliver no tingui exit entre el public burgues. es molt important que oliver pren una actitud moralista i etica de compromis amb la seva societat i el seu pais. les primeres armes per aixo son l'hironia, critica i parodia. -formalment aprofita de la tradicio catalana alguns elements e la comedia burguesa. pero desde una posicio diferents, xq utilitza aquesta tecnica per fer encara mes dura la seva critica a la burguesia. -el seu estil s'anunya del model noucentista i del retoricisme, i opta per un lleguatge més natural i flexible. utilitza un lexic provinent del regitre col·loquial i en alguns casos vulgar i utilitza estructures sintactiques que miren de reproduir les estructures conversacionals. etapes del teatre: 1a etapa (1928-1936); trobarem unes obres que formalment segueixen la tecnica de la cmedia buruesa pero que es caracteritza per un to critic i realista respecte a la societat. en aqueste obre la majoria dels personatges son negatius i representatius de tot el que ell rebutja (burguesia) i son presentat de forma esquematica. generalment oliver fa coneixer els seus punts de vista sbre el que s'stà representant a l'escenari. en aquesta etapa trobem l'obra allò que tal vegada s'sdenviguè. es a partir de 1938 quan s'incrementen les representacions de teatre politic i d'entre totes la mes destacada es la fam que s'strena en plena guerra civil 1938. -2n etapa: comneça a partir del final de la guerra civil, un periode dificil i dur; el teatre catala pasa per una de les seves pitjors epoques, els autors o s'han vist en el exili o els q s'han quedat han trobat la prohivicio de representar obres en catala. tmb es prohibeixen les traduccions i aixo fa que visquin en un aillament total.cap els anys 60 es formen grups de teatre i propaguen tendencies teatrals europees. ara trobem obres menys esquematiques, tenen menys colum escenim i auqesta actitud durara fins als anys 60 i a partir d'aqui oliver recuperara el seu optimisme i aixo es reflecteix en obres menys pesismistes.

personatges; Caïm; presentat com un artista, capaç de crear noves paraules, es destaca la gran capacitat de raonament i molt madur. es un jove rebel incapaç d'acceptar les imposicions i gestionar tot allò que no compren. Querub; l'àngel de l'obre i encarregat de imposar les prohibicions de jahvé, el déu. Eva; una dona comprensiva, tendra, treballadora. Adam; personatge egoista, feble, gandu i viu del record, del passat (el paradis), no s'ha sabut aaptar a les noves circumstacies. Nara; es reprensetaa amb el tropics femenins mes anticuats, es el centre de les barralles dels dos germans per la posecio de la femella. Abel; la contrafigura del seu germà, feble, envejòs, cobard, no te imaginació ni voluntat de domini. Temes: es destaquen tres temes; -autoritarisme; reresentat per l'autoritat paterna i divina. adam exerceic aquesta autoritat de manera arbitraria i la decisio de donar a nara a abale desencadena el fraticidi. -el mite biblic; oliver aprofita els primers capitols del genesi, de fet oliveer va rebre una educacio familiars seguint els canons de la moral catolica i ell es revolta contra tot això i ens ofereix la seva particular versio del tema biblic i aprofita de manera simbolica per criticar durament contra les relacions familiars tipicament burguesos.
introduccion; aquest fragment pertany a l'obra teatral Allò que tal vegada s'esdevingué escrita per joan oliver i estrenada al 1936, la primera versió, i al 1977, la segona versió. és una comèdia estructurada en un sol acte. joan oliver segueix l'esquema de la peça ben feta pròpia de la comèdia burguesa, la capgira amb intencionalitat crítica. per crear els personantges, oliver es basa en el primer llibre de l'antic testament, el Gènesis, però la valoració dels personantges ha estat invertida. la història gira al voltant del personatge de caïm, és qui representa e escena els pensaments i la ideologia de l'autor. l'acció transcorre en un sol dia, un diumenge de juny.

Entradas relacionadas: