Literatura anys 20 i 30

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,31 KB

 

Mercè Rodoreda (1908-1983): Va néixer a St.Gervasi en 1908.Va tenir una formació autodidactica. De ben jove va col·laborar en diverses publicacions (Revista de Catalunya i Mirador). Abans de la guerra va publicar unes quantes novel·les, de les quals va renegar més endavant. Només Aloma (1938) la va satisfer, tot i que anys després en va fer una segona versió. Després de la guerra es va exiliar a França i a Suïssa i va escriure les seves novel·les més importants, com La plaça del Diamant (1962) o Mirall trencat (1974). A finals dels anys setanta va tornar a Catalunya. Va anar a Romanya de la selva. El 1981 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.Les obres de joventut van ser escrites entre 1932 i 1938 (va escriure Aloma que va ser una obra psicol·lògica i simbòlica sobre l'amor i la infelicitat que Rodoreda va revisar i reescriure al cap dels anys.Després de la guerra, Rodoreda va empendre el camí de l'exili. L'any 1958, en l'etapa de maduresa, l'any 1962 va publicar La plaça del Diamant, en què explica la vida d'una noia d'origen popular (Natàlia) des d'abans de la guerra fins a la postguerra. Es tracta d'una novel·la que descriu el procés de maduresa de la protagonista seguint la tècnica del monòleg.D'aquesta època cal destacar El carrer de les Camèlies (1966), una obra també simbòlica que narra, des del record, la vida de la protagonista (Cecília) en els anys difícils de la postguerra. En l'ultima etapa va escriure Mirall trencat (1974), la hustòria d'una família barcelonina que va des de principis de Segle XX fins després de la guerra i que està narrada des de diverses òptiques (com un mirall trencat) i en una estil poètic i simbòlic.   

Característiques de les seves obres:

-Quan parla de infantesa sempre esta mitificada,surt molt els mons vegetals (jardins), la novel·la esta plena de símbols, les protagonistas sempre son donas, primera persona singular (jo) i viuen en un món tancat (efecte bombolla).


Narrativa: Després de la Guerra Civil, es van suprimir els organismes culturals, es va prohibir l'ús de la llengua i molts dels intel·lectuals van empendre camí cap al exili. La literatura cataqlana va patir la censura i la repressió. El teatre es va suprimir fins l'any 1946, la poesia va poder esquivar la censura més facilitat i es va convertir en un gènere molt important. La narrativa tenia més dificultats per esquivar la censura, i va acabar perdent públic a causa de les prohibicions i la poca difusió. Van emigrar a Mèxic molts escritors catalans i desde allà publicar-les.

Al finals del Segle XIX la novel·la europea està en crisi (Realista/Naturalista). Es busquen noves tendències:

La novel·la psicològica (Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda), l'existencialisme (Manuel de Pedrolo), el Realisme màgic (Pere Calders) i la novel·la d'exili (J. Amat-Piniella, Vicenç Riera Llorca). La novel·la psicologica: Els personatges es més important els seus sentiments que pensen.Característiques: Son uns personatges amb un món intern complex, el protagonistaes la veu narrativa (dona credibilitat a la història).Tecniques: Estructura de diari personal,cartes,condessions i predominen els monolegs. Models europeus: James Joyce, Procesti i Kafka.

Llorenç Villalonga (1897-1980): Va néixer a ciutat de Mallorca (Palma),pertanyia a una família bensestant de Mallorca. Va estudiar  Medicina i es va especialitzar en Psiquiatria a París, on va interessar-se per la literatura Francesa.Abans  de la Guerra Civil escrivia en català i castellà. Les seves col·laboracions a la premsa anaven signades amb el pseudònim Dhey. Va ser un escritor bil·lingue que va acabar escribir en mallorquí, els seus personatjes els treia dels seus parents. Durant la guerra es va afiliar a la Falanfe Española i es va enfrontar als intel·lectuals catalanistes de Mallorca. Després de la guerra, la seva obra iniciarà el camí de la idealització d'un món que desapareix. Va morir a Palma de Mallorca a 1980.La major part de la seva producció litèraria es va publicar després de la guerra. És una literatura basada en la propia experiència i influenciada per la novel·la psicilògica, que se centrava més en la vida interior dels personatges que no en l'acció. La seva primera novel·la va ser Mort de dama(1931), explica l'agonia d'una dama de l'aristocràcia mallorquina que simbolitza tot un estament social que desparaeix amb els nous temps. L'obra més coneguda és Bearn o la sala de les nines(1961) és una mena d'autobiografia de l'autor i explica els anys de disbauxa a París amb la seva neboda Xima i posterioment, l'època  de tranquli·litat al costat de la seva dona; la història la narra un capellà que reflexiona sobre la desaparició de l'aristrocràcia després de la mort dels baraons de Bearn. Les seves obres són adaptades en novel·les.

Entradas relacionadas: