Literatura anys 70

Enviado por Javier y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,71 KB

 

Narrativa de postguerra fins els anys 70.

El fi de la Guerra Civil, en lany 1939, ha estat qualificat com el grau zero de la nostra literatura; a causa de que el general Franco, quan es va alçar al tron espanyol, va prohibir tots el organismes culturals catalans, va abolir totes les institucions democratiques, etc.
En un primer moment, entre els anys 1939 i 1946, es va fer una persecució cap als autors catalans i es va crear lanomenat impediment linguïstic. Van ser uns anys de gran aïllament exterior i interior, on molts autors van fer lexili exterior i interior.
En la segona etapa (fins la decada del seixanta), amb la derrota dels règims amics, Franco hagué de liberalitzar un poc el règim dictatorial. És letapa de consolidació del règim, on la nostra literatura va eixir de la clandestinitat i es va eixamplar. Lestil predominant era tradicional i no acceptava tècniques modernes. Es van publicar noves obres durant aquests temps, dautors com Enric Valor i María Beneyto, entre altres.
La dècada dels seixanta es un temps de creixement econòmic. Es va crear la frase Els temps estan canviant. Són els temps on la nostra cultura es va popularitzar. En aquestos temps es va conrear la novel·la psicològica i realista, on destaca lobra de Mercé Rodoreda, La Plaça del Diamant.
En la novel·la sicològica destaca LLorenç Villalonga, aquest va naixer a Palma (1897-1980), va ser psiquiatre de professió i la seua obra més redona és aquella que gira al voltant del mite de Bearn, on el personatge principal, Toni, arriba a assumir conscientment el final del seu món i de la seua classe social.


Narrativa dels anys 70 fins a lactualitat.

Al començament dels anys 70, la nostra producció novel·lística no es trobava molt fluida. Però això va començar a canviar gracies a les noves generacions dautors joves que van començar a fixar-se en nous models del nostre àmbit lingüístic. El 1974 va ser una dada important ja que van aparèixer dues tendències narratives importants: la novel·la del canvi, impulsada per Amadeu Fabregat i la novel·la realista evolucionada, impulsada per Joan F. Mira.
Amb la novel·la de canvi es pretenia manipular el codi textual i la postulació de temes ideològics oposats a l'ordre vigent.
Manipulant el codi textual, el novel·lista pretenia introduir el lector dins del text o discurs que conformaven l'escriptura mateixa; mentre que els temes oposats a lordre vigent en les novel·les de canvi eren:

-La ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social normativa i coercitiva.

-El desig de modernitat i d'universalisme.

-La reivindicació de la dissidència.

-La crítica política i lexigència de llibertat.

Uns altres, van aprofundir en el Realisme, van utilitzar un llenguatge intel·ligible i estructuraren la novel·la duna forma més clara. L'espai narratiu sol situar-se en l'àmbit rural preindustrial.

En lany 1980, els autors valencians van canviar la seua concepció narrativa, va a començar a ser mes eclèctica, a causa de que la llengua es va normativitzar i es va consolidar.

A partir daixò s'inicià un nou període en la novel·la valenciana, caracteritzat per:

-La liquidació de l'experimentalisme de les «novel·les del canvi» de la dècada precedent.

-La continuació del model evolucionat del Realisme.

-La publicació de molt diverses «novel·les de gènere»: novel·la històrica, novel·la negra o novel·la eròtica.

Entradas relacionadas: