Literatura catala antologia de la poesia catalana

 GUILLEM DE BERGUEDÀ (...1138-1196) ........CANSONETA LEU E PLANA

Guillem de Berguedà fou un senyor feudal conflictiu, que feia servir la poesia per atacar els seus enemics i denigrar-los públicament. “Cansoneta leu e plana” va dirigit a un dels seus enemics: Ponç de Mataplana. Es tracta d'un cicle de quatre sirventesos (gènere trobadoresc per vehicular l'odi contra algú o burlar-se'n).

La composició és una caricatura de Ponç de Mataplana defectes físics (cobles II-III), suposada homosexualitat (IV-V) i vicis morals (versos refrany). Fa servir l'exageració.

Cinc cobles singulars amb refrany als dos darrers versos de cada cobla (a7' a7' b7 a7' b7 B7 B7). Les cobles singulars conserven l'estructura mètrica en totes les cobles, però van canviant les rimes (els sons).

Leu e plana: són dos termes tècnics de la poesia trobadoresca, que fan referència al trobar leu, manera de compondre poesies d'expressió senzilla, amb lèxic fàcil i sintaxi planera, en contra del trobar clus (adreçat a un auditori refinat). Vol arribar a molta gent, així que es fa fàcil d'entendre, en aquest cas.

Guillem de Berguedà s'adreça a Ponç de Mataplana amb el seudònim de mon Marquès, però no perquè tingui aquest títol nobiliari, sinò perquè es refereix a un cabdill militar de la Marca Hispànica.

En quant als refranys dels versos finals, són concebuts a imitació de la poesia popular repeticions lèxiques i ritme dels versos, amb accentuació a la tercera síl·laba, la 5a i la 7a.

Hipèrbole (exageració). Lítote (afirmar un concepte negant el contrari) recursos que fa servir per explicar l'episodi de les dents contra la roca a Melgur.

No us pretz una figa: expressió popular per dir que una cosa no importa o no val res. (Com ara m'importa un rave).

Al·lusió a l'homosexualitat de Ponç de Mataplana quan parle de les “bragues” de cortvès (cordovà), pell de cabra adobada, que han de portar els homes que amb ell facin la migdiada.

J.V FOIX (1894 - 1987)

“Sol i de Dol i amb vatusta gonella”: Reflexió sobre la soledad de l'home modern en un món dominat per la teconologia