Literatura catalana

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,8 KB

 

 Francesc Eiximenis Fou un frare franciscà duna gran formació intel·lectual i va viure molt de temps a València. El seu propòsit, al igual que Llull i Sant Vicent Ferrer, no era fer literatura, sinó, era un propòsit didàctic. És lautor duna extensísima obra, va centrar-ne l'interès a ajudar als homes del seu temps amb consells pràctics i realistes, per la qual cosa intercala elements de la vida quotidiana. Eiximenis es dirigeix especialment als burgesos, classe social emergent i pròspera. El seu llibre més destacat és Lo crestià, gran enciclopèdia sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals. Alterna les llargues explicacions i argumentacions amb exemples i faules, per a que la gent ho recordara. Altra obra seua és El Llibre de les dones. Parla sobre les virtuts, però sobretot, dels vicis femenins que entronca amb la tradició misògina medieval. Parla sobre els beneficis de la vida religiosa per a les dones. A més, Eiximenis era un ciutadà medieval amant del didactisme pràctic. El seu moralisme resulta misogin. (misogínia vol dir, tindre aversió a les dones) Sant Vicent Ferrer Fou un frare dominicà (predicador) amb molta fama com a orador i taumaturg (faedor de miracles). Conservem bona part dels seus sermons gràcies als reportadors o taquígrafs que lacompanyaven. Es conserven 300 sermons. El seu propòsit era fer arribar al gran públic les seues ensenyaments. El seu estil es caracteritza: Utilitzava un llenguatge col·loquial riquíssim en modismes i frases fetes.Escenificava molt els seus discursos amb gestos, diàlegs, plors… ja que predicava en llocs on es parlaven idiomes diferents. Tractava temes quotidians.Utilitzava recursos retòrics per a facilitar la memorització amb estructures paralelístiques, rimes, anàfores, etc Utilitzava exemples, comparacions i onomatopeies. El dramatisme dalguns dels seus sermons laconseguia gràcies a hipèrboles, especialment quan explicava el martiri dalgun sant. Els seus sermons (homilies) eren seguides com a vertaders espectacles i duraven entre 3 y 6 hores. Anselm Turmeda (Palma de Mallorca, c. 1355 - Túnez, después de 1423). De primer es va fer frare franciscà i posteriorment, desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, es va convertir a l'islam i va viure com a musulmà a Tunis (moltes obres seves són crítiques amb la societat cristiana de l'època). És dels pocs escriptors que ha escrit en català i en àrab, sent un clàssic en ambdues llengües. Els seus llibres tingueren gran difusió en els països de parla catalana. Entre les seves obres figuren: Llibre dels bons amonestaments.

La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que va arèixer a Europa entre els segles XIV i el XV. Va ser la evolució de la novel·la de cavalleries, van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals daquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida reial, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois daquestes obres. No s'ha de confondre amb novel·la de cavalleries. Dos exemples coneguts són Tirant lo Blanc i El Quixot (força posterior i que es burla de les heroiques característiques que destaquen en un cavaller, típiques de les novel·les de cavalleries).



La prosa medieval tenia la finalitat dorientar lopinió i la conducta. En aquesta part vorem: Prosa didactica religiosa i moral La societat medieval ara és teocentrista: lactivitat cultural i literària gira al voltant dels nuclis religiosos; lestament religiós es la base de la educació… per això hi ha més literatura religiosa que profana. Temes literaris predominants: Déu i la religió ; i el rei i la nació. Intenció de la literatura: donar pautes cíviques i religioses de conducta moral.Gèneres literaris que utilitzaven: Fabula: una narració protagonitzada per animals personificats. Sermó: Una exposició oral sobre preceptes morals i doctrinals. Exemple: Un conte amb una lliçó moral. Poema didàctic: Una poesia destinada a memoritzar preceptes.Els autors més destacats son: Arnau de Vilanova, Ramon Llull, F.Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena

Ramon Llull Aristòcrata fill duna família de cavallers establerta a Mallorca. Va conrear la poesia trobadoresca en provençal. Va viatjar pel nord dÀfrica i Europa per tal de difondre el seu projecte i convertir els infidels al cristianisme. Va ser el creador de la prosa historiogràfica. Fou el primer que va fer servir una llengua romànica per tractar temes científics (es a dir, usar una sintaxi apta i flexible, crear un lèxic apropiat). Per això diem que és lautèntic creador de la nostra prosa literària, perquè la va fer apta per a tots els usos possibles.Entre lobra narrativa de Llull destaca el Llibre dEvast e dAloma e de Blanquerna, son fill Que tot i la seua intenció doctrinal està considerat com un dels primers intents de novel·la autobiogràfica europea a ledat mitjana. Shi relata la vida del protagonista, Blanquerna, que mogut pels ideals religiosos, com Llull, consagra la seua vida a la causa de la religió. També hi demostra que ledat més desitjable per a les persones des del punt de vista cristià és el dermità. També trobem el Llibre de les bèsties, que està format per un conjunt de faules con els animals son una excusa, una al·legoria (metàfora) per a criticar els seus coetànics (els de la seua època) i satiritzar la lluita pel poder i altres defectes humans que soposen a lobjectiu que hauria de guiar-los (lamor a Déu).Per últim, Llibre dAmic e DAmat: és un recull de 365 metàfores morals amb el propòsit dil·luminar la reflexió tots els dies de lany. És una guia on Llull propugna la vida religiosa i fa ús de metàfores de autor trobadoresc i dimatges duna gran sensibilitat. El didactisme de Ramon Llull es caracteritza per:La presència de personatges, soviet marginals, que representen la veritat i la raó (folls, ermitans, filòsofs o clergues ignorants). Una estructura en cercles concèntrics, en la qual uns exemples sincerixen dins daltres, per tal dapuntalar la idea central del seu discurs. Canvi de perspectiva quan fa que els personatges humans de les seues obres expliquen exemples o contes sobre personatges humans.

Entradas relacionadas: