Literatura Catalana

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,37 KB

 

La prosa: (x temes)

1. Religiosa i moral: Ramón LLull proposar les bases del català literari, maduresa de la seva prosa (pla lèxic, sintàctic i retòric) Tb Francesc Eiximenis i St Vicent Ferrer, promoure la doctrina cristiana.

2. Narrativa històrica: prenen el nom de les obres historiogràfiques xo en realitat són relats literaris d'allò viscut personalment (cronistes: Jaume I, Pere el Cerimoniós, Bernat Desclot i Ramon Muntaner) defensaven la política dels reis catalans.

3. Prosa moral i filosòfica: Bernat Metge, obres debats clàssics: immortalitat del anima, del bé, el mal , l' amor, la dona..

4. Novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa (anònima) Tirant lo Blanc (Joanot Martorell) superen la tradició fantàstica, plantejament narratiu realista, desde punt de vista psicològic i històric.

Poesia: (etapes)

1. S. XII-XIII: trobadors catalans en occità (Guillem de Berguedà, Alfons I el Cast, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona)

2.S. XIV-XV: exhaurida l'época de lírica trobadoresca en occità, poetes com Gilabert de Pròixia, Andreu Febrer o Jordi de Sant Jordi, crear el seus propis estils, reelavoració del models clàssics.

Jaume y Pere Marc en canvi escriuren poesia moral i reflexiva.

3. S. XV: Ausiàs Marc allunyar-se de la tradició produir poesia original centrada en la idea del sofriment espiritual de l'amor.

Literatura (s. XVI I XVIII)

Durant l'edad moderna, literatura culta catalana entrar en decadència, per factors social i polítics.

pero hi eres presents els 3 moviments estètics europeus:

1. El renaixement:(s. XVI) l' home i la capacitat de jutjar lliurement l'univers. Prosista Critòfol Despuig, poetes Pere Serafí i Joan Pujol.

2. Barroc (s.XVII) crisis espiritual, guerres de religió i contradiccions humanes. Poeta Francesc Vicent Garcia i dramaturg Francesc Fontanella.

3. Il·lustració: (s. XVIII) recuperació de la confiança de l' esser humà, educar-lo racionalment. Prosa Baldiri Reixac, Baró de Maldà i teatro de Joan Ramis.

Per contra literatura popular basada en tradició oral: poesia lírica (nadales, romaços..) Prosa narrativa (rondalles llegendes..) teatre religiós (festies critianes) i teatro profà (farses, danses de la mort)



LITERATURA S. XIX. La Renaixença:

Moviment literari que pretenia recuperar l'expressió literària culta i incorporar corrents de la literatura europea com Romanticisme i Realisme.

Precedents: (s.XVIII) Gràmatica i apologia de la llengua catalana de Joanot Pau Ballot i Oda a la pàtria Bonavetura Carles Aribau amb ells comença la renaixença.

Joaqim Rubio i Ors dobre repte: crear una literatura culta independent a la castellana bastante en el clàssics medievals i restaurar els Jocs Florals.

L'any 1859 es va consolidar en el diferents gèneres amb A.Guimerà, Narcís Oller i Jacint Verdaguer.

La seva plenitud va ser en el 70 i 80 i desplaçada pel modernisme en el 90.

LA LITERATURA CONTEMPORANEA:

ultima dècada del s. XIX i tot el s XX, gèneres literaris han evolucionat, en el marc dels moviments literaris o individualment.

etapes:

1. Modernisme: 1891-1911 normalitzar i europeïtzar la literatura després de la renaixença.

(Joan Maragall i Caterina Albert ''Víctor Català'')

2. Noucentisme: 1906 i 1923 desembolupament econòmic i d' autonomia política q buscaba la burgesia, prioritzar l' assaig i la poesia. (Eugeni d'Ors i Josep Carner)

3. Avantguardes: 1916 i 1938, moviments de trencament amb la tradició literària, centrats en la poesia. (Joan Salvat-Papasseit i J.V.Foix)

- paral·lelament anys 20 i 30  renovació literaria desemvolupar la poesia simbolista i rependre la novel·la

(Carles Riba, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla)

LITERATURA DE GUERRA, EXILI Y POSTGUERRA:

derrota bèl·lica genocidi lingüístic per el franquisme va condicionar la literatura catalana entre 1939 i 1959, dificultats per sobreviure. (Joan Oliver, Salvador Espriu i Mercè Rodoreda)

Anys 60 i 70 voluntat d'adaptar-se consolidació d'autors i aparició d'altres. La literatura va resistir l'intent de fer-la desapareixer i va recuperar la normalitat.

(Pere Calders, Manuel de Pedrolo, Miquel Martí i Pol i Joan Fuster)

Entradas relacionadas: