Literatura catalana

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,45 KB

 
Guillem de Berguedà: cansoneta leu e plana // Cerverí de Girona: no·l prenatz lo fals marit, viadeyra: significa cançó de camí i, en orígens, és una composició que es cantava fent via o camí, a fi d'alleugerir les fatigues del viatge. Un viader és un caminant, vianant, que fa via o camí. // Ramon Llull: A vós, dona Verge Santa Maria Tecnica contrafet a l'espiritual: Llull utilitza la forma i expressió que es feia servir en la poesia trovadoresca però en aquest cas substituint la dama, motiu dels sentiments, per la Verge Maria, amb la voluntat de construir un poema religiós amb un objectiu espiritual. En el poema exalta la bellesa i les qualitats de la Verge Maria, per acabar demanant que molts infidels vagin a Súria perquè es converteixin a la religió cristiana. Llull intenta promoure la pietat cristiana, la devoció per Déu i per la Mer de Déu. El poeta expressa a la Verge Maria el seu estat d'enamorament. Diu que qui no s'enamora d'ella, no té ningú més per estimar. El poeta s'expressa com si fos un trobador que escriu a la seva dama. // Anselm Turmeda: Elogi dels diners, RECURSOS MÈTRICS: Consta de 9 estrofes de 4 versos, de 8 síl.labes i 4 síl.labes. Els tres primers versos de cada estrofa tenen rima consonant, el quart, és de rima lliure, a-a-a-b. És un poema d'art menor. GÈNERE LITERARI: En aquell temps, la literatura catalana era religiosa i moral, per aquest motiu aquest text és escrit en formes de pecat i mal comportament, així la gent ho respectava més. També és escrit en ironia i en forma divertida, així era més ambigu per els seus lectors. Resum:Els diners ens poden fer canviar la vida, ens poden ajudar o ens poden perjudicar. Per diners la gent és capaç de fer qualsevol cosa, tant si està bé com malament. Fan tornar envejós a la persona que no els utilitza de la manera més indicada. // Jordi de Sant jordi: Desert d'amics, de béns e de senyor Aquest poema se singularitza perquè ens remet a un episodi real de la vida de l'autor i perquè s'allunya dels convecionalismes de la tradició trovadoresca. Expressa la seva angoixa i la seva enyoran´ça per la vida cortesana. // Ausiàs March: Colguen les gents ab alegria festes Poema compost per 6 estrofes de 8 versos menys la última que és de 4 estrofes, la tornada. Tots els versos són decasíl·labs (cesura de 4 + 6). Pertany al cicle llir entre cards. Al llarg de tot el poema ens monstra la seva tristor utilitzant metàfores i comparacions. Es mostra indignitat per la seva situació amorosa. El poema comença amb aparença alegre, però a poc a poc es va esfosquint fins a arribar a la mort, fent-los veure que seria la solució a la seva tristesa. El jo poètic parla del divertiment de la gent, de les festes que es fan. Tot i que també com diu ell, és un mort amb vida per la seva tristor, manca d'amor. Diu que tothom pot anar a mb qui vulgui, que són lliures. Diu que no es vol relacionar amb els vius perquè el veuen com una cosa diferent i el que ell desitja mai li arribarà. Parla que té un ocella dins el cor que li va menkant mica a mica, i que la cura per aquell corc és una cosa que mai estarà al seu abast, Se sent tan desgraciat a causa de l'amor, que no l'importa morir.

Ell anirà al cel si se n'assabenta que la seva dama plorarà per ell. Li diu a la dama que es pot morir per amor, i que si a ell li passa que ella donarà fe, serà la notària de la seva desgràcia.

La poesia de Ausiàs March es classifica segons la temàtica: cants: -cants d''amor -> cicles ->senyal-> 1. llir entre cards, 2. amor, amor, 3. Oh foll amor. -cants de mort, -cants morals,  -cant espiritual                             Ausiàs March: Així com cell qui es veu prop de la mort és el poema LXXXI de l'obra catalogada d'Ausiàs March d'ordre de cants d'amor del cicle llir entre cards. El poeta compara el seu amor per la dama amb els perill que un home passa en plena tempesta en el mar. Diu que té molts mals; que només una dama el podria curar, diu que anirà difonent el seu ogull a tot arreu i a tota la gent. El poeta es mostra com un mariner que navega amb mala mar i amb mal temps. Ens aclara que sap com es pot salvar d'aquesta tempesta, però el dir-no's això s'està referint a que si tingués a la dama, per la qual ha escrit el poema, tot aquest patiment li passaria, es entiria protegit el seu costat. Finalment ens diu que ani`ra pel món parlant malament d'ella, explicar com és ella d'orgullosa.

Entradas relacionadas: