Literatura catalana s.xx

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,31 KB

 

LIT. CATALANA S. XX: -MODERNISME (1888-1911):característiques (l'afany per la musicalitat,presència de la natura i d'al·lusions als sentits, i la recerca de la bellesa perfecta a nivell formal, per fugir d'una realitat hostil. A Cat, el Modernisme té signi especial, perquè adquireix dimensió reformadora i revolucionària. Modernitzar,contraposar-se a una societat immobilista i antiquada i aproparse més a europa.. Situació de canvi de la societat catalana de l'últim quart del segle XIX.  Industrialització generar una burgesia econòmicament forta i ideològicament conservadora. Alguns membres d'aquesta classe social, fills de la generació anterior, s'inclinaren cap oficis artístics i literaris.Entre les diverses tendències estètiques hi ha el regeneracionisme (l'art com a eina per transformar la realitat) i l'esteticisme. Els artistes regeneracionistes, també anomenats naturalistes, miraven de presentar la realitat tal com era per provocar una transformació. La poesia modernista rebutjava la tradició jocfloralesca i              enllaçà, bàsicament, amb els corrents poètics europeus. Catalunya es desenvoluparen dues tendències principal       s: una de més formalista, que té com a representants Jeroni Zanné i Guillem Tell i Lafont, i una de més espontània,                 que té com a màxim representant Joan Maragall. Hi ha la novel·la decadentista i la novel·la costumista, que és un retrat de la societat del moment. Algunes de les novel·les modernistes més representatives són Solitud de Victor Català, i Els sots feréstecs de Raimon Casellas. Nou teatre s'observen dues grans tendències: el teatre ideològic, que té com a model l'escriptor noruec Ibsen i que veiem representat en obres de Joan Puig i Ferreter o d'Ignasi Iglésias, i el teatre simbolista, que parteix de les creacions del belga Maeterlinck i que queda plasmat en les obres de Santiago Rusiñol o d'Adrià Gual.



El noucentisme va ser un moviment literari i artístic català de principis del segle XX, concretament va començar el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i va acabar amb el cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera el 1923, bé que la seva petjada estètica perdurà fins la guerra civil i fins i tot després d'aquesta. Eugeni d'Ors va ser el primer que va fer aparèixer aquest nom en les seves Gloses, encara que de bon començament no li donà un estil definit, més que la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes apareguts ja amb el nou segle, el noucents. El nom provè del refernet directe del Quattrocento (1400) i Cinquecento (1500) italians (Noucentisme - 1900). D'Ors va dir que noucentista és un adjectiu cronològic. També, nou, es l'adjectiu contrari a vell.Hereta de la Renaixença l'afany de superació per veure la literatura catalana a un més alt nivell, en aquest cas a partir de la recuperació dels clàssics grecollatins i una gran atenció a la forma. Les obres noucentistes busquen la bellesa, l'harmonia i estan plenes de cultismes i metàfores.La seva ideologia és la imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat. És una reacció contra el modernisme, el liberalisme, el romanticisme, el naturalisme, el positivisme i el laïcisme.La novel·la va ser un gènere menor durant aquest període, tot i això, Narcís Oller i Joaquim Ruyra en van escriure. La major producció de prosa eren relats breus i contes ja que era una manera de transmetre les idees sense dispersar-les degut a que el text fos massa llarg. La producció de teatre va ser molt minsa, només van ser Carles Soldevila i Millàs-Raurell qui n'escriguren.Els autors més importants del període són Josep Carner i Eugeni d'Ors.Els artistes plàstics més representatius del Noucentisme foren escultors com Arístides Maillol -que tot i ser de la Catalunya del Nord i de estar més vinculat a París que a Barcelona coincidia amb l'estètica dels noucentistes de la Catalunya Sud-, Josep Clarà Enric Casanovas i Esteve Monegal. Entre els pintors cal destacar Joaquim Torres-Garcia, principal responsable de l'orientació mediterranista del moviment, Joaquim Sunyer, Xavier Nogués -sempre però amb una certa dosi d'ironia-, Francesc d'Assís Galí o Josep Aragay.L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Té en general un ús pejoratiu, tot i que també s'utilitza per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produir a Europa durant les primeres dècades del segle XX, i que són agrupats sota els noms genèrics d'avantguarda o avantguardes.

Entradas relacionadas: