Literatura catalana

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,53 KB

 
LA SOCIETAT FEUDAL (del segle XI al segle XIII) - hi havia 2 classes de persones: els qui manaven i no treballaven (nobles, senyors i dames. Vivien en palaus o Castells i es dedicaven a l’administració de les seves extenses propietats) i els qui treballaven i obeïen (serfs i serves. Vivien en Cabanes fetes de fang i canyes i es dedicaven al conreu de les terres, a la cria d’animals i als serveis en què els obligaven els seus senyors. Els senyors feudals formaren un exèrcit de fidels o vassalls, els quals estaven lligats de manera jeràrquica per mitjà d’un jurament de fidelitat i dependència. JURAMENT DE FIDELITAT - les relacions de jerarquia establertes entre els nobles comportaven, la celebració d’uns rituals d’homenatge i jurament de fidelitat. El vassall es presentava davant el senyor i feia públic el seu jurament. LA CULTURA CORTESANA - a partir del segle XI, les corts feudals de la zona occidental d’Europa van anar configurant una cultura pròpia, caracteritzada per l’exaltació d’una sèrie de virtuts heroiques o cavalleresques. El cavaller cortesà havia de ser valent, generós, gentil, lleial i elegant i havia d’estar enamorat d’una dama. La poesia trobadoresca, es una poesia de caràcter aristocràtic que reflecteix fidelment la vida, l’ambient social i els valors de la noblesa que feia vida en una cort feudal. La dama en constituïa el centre: tots els cavallers havien de retre homenatge a aquesta dama noble que, molt sovint, era culta, rica i poderosa. LA CANÇÒ D’AMOR CORTÈS (segles XII i XIII) - les corts feudals, d’Occitània, Catalunya i el nord d’Itàlia, la moda era compondre i cantar cançons d’amor. El trobador era l’encarregat d’escriure’n la lletra i la música; i el joglar era l’encarregat d’interpretar-les públicament. Característiques de les cançons d’amor cortès: el poeta canta la cortesia i la bellesa de la dama i li manifesta el seu amor mes profund, li prega que l’accepti com a vassall i es digni a correspondre-li amb un simple gest complaent, nomes amb això ja es sentirà recompensat. La dama era una senyora casada, i el trobador s’hi referia sempre amb una senyal, es a dir, un nom o una expressió que el trobador s’intentava a fi de no revelar el nom veritable de la dama. Guillem de Cabestany es un dels trobadors que millor van saber expressar els sentiments de l’amor cortès. La poesia d’amor cortès va iniciar una manera nova de tractar la relació amorosa entre un home i un dona, En la literatura antiga: sovint l’home, que sent la força de l’amor, rapta la dona i se l’enduu violentament com si fos un objecte de la seva propietat. En la literatura trobadoresca: l’home manifesta amb tendresa el seu enamorament i suplica a la dona que li correspongui amb un simple gest agradable.


LA LLEGENDA DEL COR TRENCAT - la poesia d’amor cortès era una mena de joc galant, no era del tot estrany que algun senyor se sentís gelós del trobador i decidís actuar de manera cruel i sanguinària (Autor; Guillem de Cabestany). LA POESIA, UNA ARMA POLÍTICA - la poesia trobadoresca, estava al servei de les lluites polítiques i socials. Quan un noble volia difamar un enemic, redactava un poema i el feia cantar per castells i places(sirventesos). Guillem de Berguedà, un dels millors trobadors del segle XII, va destacar pel seu temperament agressiu: va estar enemistat amb el rei, el bisbe i la majoria de nobles feudals amb qui tenia relacions de veïnatge. Va dedicar poemes a molts dels seus enemics: els acusava d’haver comès crims, violacions, traïdories, etc. Quan Ponç de Mataplana morí en lluita contra els sarraïns, Guillem de Berguedà no dubtà a dedicar-li un dels planys més bonics de la literatura trobadoresca. LA POESIA TROBADORESCA ALS TERRITORIS DE PARLA CATALANA - el prestigi de la lírica trobadoresca va ser tan gran que els poetes catalans no solament componien les seves poesies a la manera dels trobadors occitans, sinó que fins i tot van adoptar la seva llengua. L’occità serà la llengua de la poesia culta catalana a partir del segle XII. Però aquest fet no s’explica tan sols per raons de prestigi. També hi havia uns altres motius: 1. proximitat geogràfica (Occitània i Catalunya son dos països veïns) 2. l’afinitat lingüística de l’occità i el català (dues llengües romàniques molt semblants. Les diferencies entre totes dues llengües encara eren menors que avui, de manera que el públic català podia entendre aquella poesia sense gaires dificultats)3. els forts lligams econòmics i polítics (entre Catalunya i les terres occitanes des del segle IX fins al segle XIII. La poesia culta catalana s’inicià amb els trobadors, que componien els seus poemes en occità. Aquesta situació es mantingué fins al segle XV, quan el pota Ausiàs March començà a escriure la seva obra en llengua catalana, i abandonà definitivament el provençal i l’estil dels trobadors. CAL RECORDAR - 1. la poesia trobadoresca va sorgir a les corts feudals d’Occitània i es va estendre principalment cap a Catalunya i cap al nord d’Itàlia. 2. la llengua poètica dels trobadors era l’occità o provençal. 3. els gèneres més conreats eren la cançó (de tema amorós), el sirventès (de tema polític o ètic) i el plany (de tema fúnebre). 4. l’amor cortès reprodueix en el camp literari l’estructura feudal: el poeta, que es el vassall, suplica a la dama, que és la senyora, que correspongui al seu amor amb un gest amable.

Entradas relacionadas: