Literatura de los años

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,92 KB

 

Principis s. XX
Modernisme
Narrativa:
  Raimon Casellas, Els sots ferestecs (1901), Víctor Català, Drames rurals (1902) Prudenci Bertrana, Josafat (1906) Joan Puig i Ferreter, Camins de França (1934)
Poesia: Joan Maragall, Poesies (1895, Visions i cants (1900), Enllà (1906) Miquel Costa i Llobera, Horacianes (1906) Joan Alcover, Cap al tard (1909) Teatre: Santiago Rusiñol, L'alegria que passa (1891) Cigales i formigues (1901) El jardi abandonat (1901) Adrià Gual, Silenci (1898) Joan Puig i Ferreter, La dama enamorada (1908) Aigües encantades (1908) Assaig: Joan Maragalls, Elogi a la paraula (1903) Elogi a la poesia (1909)
Noucentisme
Assaig:
Eugeni d'Ors, Glosari (1906), La ben plantada (1911) Poesia:  Josep Carner , EL cor quiet (1925)
Les avantguardes
Poesia:
Joan Salvat-Papasseit, L'irriador del port i les gavines (1921) La gesta dels estels (1922), El poema de la rosa als llavis (1923)

Finals dels 40
Narrativa:
Prudenci Bertrana, L'hereu (1931) Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants (1931) Joan Puig i Ferreter, El cercle Màgic (1929) Sebastià Juan Arbó, Terres de l'Ebre (1932). Carles Soldevila, Valentina (1923), Fanny (1929), Eva (1931) Josep Maria de Sagarra, Vida privada (1932) Llorençs Villalonga, Mort de dama (1931) Mercè rodoreda, Aloma (1938), Salvador Espriu, Ariadna al laberint grotesc. Poesia:  J.V. Foix, Sol, i de dol (1936) Carles Riba, Elegies de Bierville (1942), Salvatge Cor(1952) Josep Maria de Sagarra, Cançons de rem i de vela(1923) Pere Quart, Bestiari (1937) Teatre: Josep Maria de Sagarra, El cafè de la marina (1933) Joan Oliver, Allò que tal vegada s'esdevingué (1936), La fam (1938).

Literatura Postguerra
Narrativa:
  Pere Calders, El primer arlequí (1936) Unitats de xoc (1938), Ronda naval sota la boira (1954, Cròniques de la veritat oculta (1967) Aquí descansa Nevares (1967) Teresa Pàmies, Quan erem capitans (1974), Josep Pla, El carrer estret (1951) Contraban (1954) Mercè Rodoreda, Vin-i-dos contes (1958), La plaça del diamant (1962, El Carrer de les Camèlies (1966) Jardí vora la mar (1967) La meva cristina i altres contes (1967, Mirall trencat (1974) Llorençs Villalonga, Bearn o La sala de les nines (1961) Manuel de Pedrolo, Cendra per Martina(1965) Poesia:  Pere Quart, Saló de tardor (1947) Salvador Espriu, Cementiri de Sinera (1946), Les hores (1952) Mrs. Death (1952) El caminant i el mur (1954) Final del laberint (1955) La pell de brau (1960) Teatre: Salvador Espriu, Antígona (1939) Primera historia d'Esther (1948) Joan Oliver, Ball robat (1954) Assaig i memorialisme: Josep Pla, El quadern gris (1966)

Literatura Contemporania
Narrativa:
Maria Barbal, Pedra tartera (1985) Maria de la pau Janer Marmara (1994) Andreu Martín, Muts i a la gàbia (1998) Jesús Moncada, Camí de sirga (1988) Sergi Pàmies, T'hauria de caure la cara de vergonya (1986) Montserrat Roig, Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991) Ferran Torrent, Un negre amb un saxo (1987), Gràcies per la propina (1994) Poesia: Vicent Andrés  Estellés, Doncell amarg (1958) Maria Mercé Marçal, Cau de llunes (1977) Bruixa de dol (1979) Miquel Martí i Pol, Estimada Marta (1978 Teatre: Josep Maria Benet i Jornet, La desaparició de Wendy (1974), Revolta de bruixes (1976) Rodolf Sirera, La plau (Retorna a Atenes) (1975)

L'escola Mallorquina
 Moviment literari format per poetes mallorquins que que es caracteritzen per la valoració de la perfecció formal del poema, l'us de la llengua elaborada i culta i la recerca d'un to expressiu mesurat i contingut.Joan Maragall: El poeta més important del Modernisme. Obra poètica ben diversa pero profundament unitaria, mostra un concepte únic de la poesia  (missió del poeta) un guia per a la societat que cal regenerar i modernitzar.Avantguardes tematica:  Maqui nisme:  Incorpora a la literatura temes de la vida industrial. Bel·licisme: Potencia la figura de l'heroi-poeta, que reflecteix l'inconformista, la lluita i l'aventurisme. Esports: Atracció per la competició esportiva, vista com una lluita per la figura de lesportista, un nou tipus d'heroi. Subsconscient: Món dels somnis esdevé un camp tèmatic nou i inesgotable per a l'experimentació literària.

Salvador Espriu:  Referències culturals i literàries: La biblia, antic Egipte, mitologia, etc. Presència de mites: Mites de creació porpia, mites historics. Estil simbòlic i al·lergòric: Construits a partir de la natura i de l'infantesa de l'autor.Miquel martí i Pol:  De la realitat social a la vida íntima. La poesia, un mitjà de comunicació imprescindible Gabriel Ferrater: Poesia de l'experiencia. El segueixen Joan Margarit, Marta Pessarrodona, Narcís Comadira, Francesc Parcerisas, Pere Gimferrer. Trets principals: Presencia de situacions de la realitat quotidiana lligats a l'experiencia de l'autor. Temes: L'amor, es a dir, el complex món de les relacions entre homes i dones, el pas del temps. Estil: Fa servir un llenguatge directe, recorre a la ironia i a les imatges.

Novela modernista Apareix a l'any 1901.La novel·la modernista significa la superació de la manca d'una tradició sòlida en aquest gènere i l'intent de trobar una tècnica narrativa adequada i un llenguatge eficaç. Oposant-se en part a l'estètica realista, recreà ambients vagues i suggeridors, presentà individus rebels amb voluntat de transformar l'entorn i oferí tot un món de símbols definidors de la realitat adversa que envolta el personatge Novel·la psicologica: Es tracta del corrent dominant durant aquest període. Són novel·les ambientades en un món burgès i ciutadà que analitzen i expliquen el món interior dels personatges. Temes: Desengany amoros, la inadaptació a la realitat,sexe... Assaig: Hi ha voluntat de creació literària, i preten d'aprofundir en el coneixement de l'home, intenció moralitzadora. Memorialisme: voluntat de descriure una realitat de testimoniar unes circumstàncies personals o col·lectives.


 

Entradas relacionadas: