Literatura doctrinària

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,71 KB

 

LA FUNCIO DE L'ESCRIPTOR:

Durant tota l'edat mitjana, l'escriptor està vinculat per formació i per ocupació a la cultura eclesiàstica, en el textos predomina sempre un caràcter instructiu.L'activitat pastoral buscarà vies d'aproximació en gèneres nou, aprofitarà al màxim els recursos de tècniques tradicionals, i imitarà en romaç la prosa dels admirats clàssics llatins.

El llatí continua sent la llengua litúrgica, acadèmica i diplomàtica, al llarg del s.xiv el romanç accedeix per complet al terreny de la literatura culta mentre la importància progressiva de la societat civil explica l'aparició dels primers grans escriptors seglars.El català es converteix en una de les llengues més esteses i compreses al llarg de les costes mediterrànies: i es conserven documents escrits en la nostra lengua de nobles sicilians.

FRANCESC EIXIMENIS:

L'obra està escrita praciticament en romaç, va tindre una gran difusió arreu d'Europa i el seu objectiu era la instrucció religiosa dels seglars que podien posar en perill la solidesa del dogma cristià. Té un propòsit moralitzador i didàctic on destaca la ideologia cristiana medieval. Eiximenis sols va poder escriure 4 llibres: lo llibre de les dones ( és un tractat sobre les virtuts i els vicis femenins) llibre dels àngels (l'obra més llegida i traduida q va significar la revitalització del culte angèlic a Europa),Vita Christi (escrita en romanç, amb oracions i orientacions devotes en un intent de provocar l'emoció del lector)



SANT VICENT FERRER:

El sant viu una vida nòmada, dedicada a sermonejar per tot Europa amb una visió del món i de la religió ortodoxes i amb una desconfiança notable cap a les noves actituds humanistes o racionalistes relacionades amb el redescobriment de la literatura grecollatina. Dominà l'art de l'oratoria fins al punt que les homilies eren seguides com a vertaders espectacles, el seu objectiu mani no va ser literari.Els sermons vicentins tenen l'estructura típica proposada per les ars praedicandi medievals. Comencen amb l'enunciacióo en llatí del sermó, a continuació el rés corresponent i la introducció del tema i l'exposició del sermó seguit de diversos punts en què es divideix el tema i amb exemples, faules, paràboles, miracles...

Entradas relacionadas: