Literatura popular, teatre

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,84 KB

 
LITERATURA POPULAR:La lirica popular te un paper important en la poesia culta de diferents epokes.Es relaciona am la necessitat basica,k smpre hi ha hagut,dexpresarse a traves de la canso.Primers temps d la llengua catalana x a parlar dels incis daketa literatura n l nostre ambit linguistic.Xo es n el periode k va del S. XVI al XVII,kuan la literatura catalana acusa una certa crisi d qualitat i quantitat,k la literatura popular i tradicional rep portagonisme i representativitat n la conservacio d la llengua.Aket tipus d literatura te una dimensio,duna banda popular(pel resso i lacceptacio k aconsegueix en una comunitat k fa la seva) i alhora tradicional(xk n sestabilitza n lexit momentani,sino kes transmet d generacio n generacio.
ROMANÇ:Composicio poetica dun nombre indeterminat d versos, sol tnir 1rima assonan als parells i una manca d rima als senars.Ens a arribat romancer catala, cal dstacar una serie d temes i personatges kes convertiran n material d gran interes i profit x ala literatura catalana dls S. XIX i XX.Una canso com Els segadors esdevindra un himne patriotic de CAT. i els romansos del bandoler Joan de Serrallonga i d la figura llegendaria del comte arnau son reelaborat i reinterpretats en diverses obres literaries posteriors.Trobm romanços historics i llegendaris.
GOIGS I NADALES:Cal destacar,tmb,tot un vessant religios,sobretot dl cançoner,k donara formes cm ls goigs(conjunt d'geptasil·labs,am una tornada incial d 4versos i un nombre variable destrobes d 8versos k reprenen,al final,els2darrers d la tornada) i les nadales(cansons d Nadal,am lexplotacio dun ambien casola i referencies a la celebracio d la diada).
CORRANDES I CANÇONS DE PANDERO: La corranda es una strofa d 4 o 5versos k te sntit x ella mateixa.Delaboracio facil,permet tractaruna tematica molt diversa. Les cansons de pandera son cantades,dsde la segona meitat dl S. XVIII,en ocasions d festa, cm ara casamens i bateigs.Smbla k aketes composicions son d 8 versos heptasil·labics,d caracter normalmen amable i laudatori,eren interpretades x dones qe sacompanyaven elles mateixes am un pandero.RONDALLES:pel k fa ala literatura popular n prosa,cal remarcar la importancia d les rondalles,narracions anonimes transmesses oralmen k presenten fets fantastics o imaginaris.Esmolt destacable la feina dels k les an recollit direktamen d la gen del poble:els compiladors d rondalles cm el mallorki Antoni Maria Alcover, el gran poeta dl S.XIX JacintVerdaguer i lescriptor valencia Enric Valor,entre daltres.


TEATRE POPULAR DE TRADICIO MEDIEVAL:al llarg d ledat mitjana, l'Esglesia sadona d les possbilitats propagandistikes i pedagogikes k ofereix el teatre i saplica a partir dels rituals religiosos a introduir progressivamen elemens dramatics k ben aviat afaen volada dobres independents.Els textos son senzills i direktes,am grans facilitats comunicatives,x tal d fer arribar el missatge religios.En clar contrast amb la part literaria,laparell escenografic i musica es duna complexitat considerable.Es trakta dimpressionar la gent,democionarla am el gran movimen escenic i am les melodies.Aketes represntacions d teatre religios sanomenen misteris i introdueixen temes relacions am la historia dl cristianisme.Destaca, el cicle Pascual,kes relaciona am la vida, am la mort,la passio i la resurreccio de Crist.Les passions han continuat repsentanse en terres catalanes,sn prous conegudes les d'Esparreguera i d'Olesa.Tmb van ser traktades, les histories al voltant del naixemen d Jesucrist, les vides dls sants i d la Verge Maria i la festivitat del Corpus.
ENTREMESOS I SAINETS:A les acaballes del S.XVIII trobem un gènere teatral k smbla haver aconseguit un veritable ressò popular n les diverses contrades dls territoris d parla catalana.La seva estructura es força homogenia:es trakta d peces comikes curtes,n veros d karakter popular, dintencio satirica.Se solen representar com a complemen d1 obra dramatica + llarga i am pretensions + transcendents.Aket tipus d teatre es representa en kualsevol espai obert o tankat i rep en nom d sainets al principat i d'entremosos a les illeres balears. Aketa linia dramatica te totes les carakteristikes d la literatura feta per als sectors populars,cm la paguesia o la menestralia,amb una clara voluntat d'esbarjo,tot i k n i deixen dapareixer comentaris sarcastics d les diverses autoritats militars i eclesiastikes.La tematica gira al voltandls cnflikes k provoken lamor i la gana, enk personages prototipics,cm el marit banyut,l konkistador d fatxenda, la doneta presumida, el policia o militar vanitos i molt sovin,studiants trapelles k pertanyen plenamen al mon d la picaresca. Els personatges definits am dues pinzellades, k els donen un caracter topic, gens aprofundit.

Entradas relacionadas: