Literatura popular

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,99 KB

 

ROMANTICISME: Entenem com a romanticisme el moviment estètic que sinicia cap a mitjan segle XVIII, durà prop dun segle i condicionà no sols lart, sinò la sensibilitat i les actituts dels artistes europeus: una nova manera de veure el món, que dóna preferéncia a la passió per damunt de la raó i marca una actitud de revolta. ·Característiques: El romanticisme és una revolta: Duna banda hi ha els defensors del classicisme, de la raó per damunt de tot; de laltra, apareixen els defensors de la llibertat creadora i de la importància del món irracional, de les passions humanes. El romanticisme és un estat dànim: la insatisfacciò és el sentiment romàntic fonamental, que desemboca en dues actituds vitals contrastades: lentusiasme, si lindividu es llança amb passió cap a la recerca dun ideal, o la decepció, si allò que el denomina és la melanconia. En tots dos casos els romàntics desenvolupen un veritable culte al jo. El romanticisme és un programa literari: Com que els romàntics tenen la finalitat de commoure, llavors, recorren sovint a les innovacions i les exclamacions. Tambè, avans la poesía i el teatr estaven sotmeses a unes regles estrictes, els romàntics es rebutjaven normes com la de les tres unitats i defensaven lalliberament del vers. RENAIXENÇA:  Anomenem renaixença el moviment global de recuperació de la cultura i la personalitat catalana durant el segle XIX, especialment, el procés de dignificació de la llengua i la literatura. Inici à 1833 [Aribau amb la publicació La Patria. Trobes al diari el vapor] Fi à 1877 [amb lAtlàntida de Verdaguer i amb lAngel Guimerà] ·Escriptors importants de la renaixença: - Joaquim Rubió i Ors: Encara que era provinent del romanticisme conservador, va estar influenciat per Aribau i fou un dels restauradors i mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona. - Manuel Milà Fontanals: Va influir decisivament en la Renaixença gràcies als seus estudis sobre literatura medieval catalana i a la divulgació que va fer de la literatura popular. - Marià Aguiló: Va fer un recull de cançons i de tradicions populars. Tenia una idea ben clara de lorientació que havien de prendre els esforços de la restauració de la llengua literària.



LA LITERATURA POPULAR·Són les manifestacions orals creades per la gent a partir de la necessitat que té dexpressar les seves vivéncies, les creences, les pors, els desitjos, etc. ·Lescriu un individu anònim que recull una tradició, però lobra que crea aquest autor es continua transmetent oralment. ·La majoria de gèneres de la literatura popular solen ser en vers i cantats, perquè així són més fàcils de recordar.GÈNERES: ·Llegendes à són les primeres manifestacions de la cultura popular i expliquen els orígens dels pobles o de les seves tradicions.·Cançons à són peces breus i gràcies a la música són fàcils de recordar. A més hi han cançons que es cantaven cada día o en una festa determinada. ·Teatre à té origen religiós, però va anar evolucionant cap a formes profanes que tenien la finalitat de divertir el públic que assistia a les representacions.·Rondalles à són el génere popular no escrit en vers per excel·léncia i són difícils denrecordar. ·Refranys à exposen la saviesa que dóna lexperiència dels anys.·Endevinalles à tenen com a finalitat entretenir i alhora fer servir lenginy. - Les cancions religioses ·Goigs à Són composicions que lloen les excelències de Nostre Senyor, de la Mare de Déu o dun Sant, sempre sota una invocació concreta.·Nadales à Són les cançons relacionades amb el cicle del Nadal. Són les cançons religioses més populars i encara avui en dia molta gent coneix les més típiques. - Les cançons profanes ·Romanços: Són composicions poètiques amb un nombre indeterminat de versos, generalment de set síl·labes, amb rima assonant en parells quedant lliures els senars. Poden ser dinfluéncia castellana, ultrapirinenca o romanços autóctons. ·Corrandes: Designa un conjunt molt ampli de cançons curtes de quatre versos heptasil·làbics. Tenen una gran varietat temàtica. ·Follies: Composicions que componen els glosadors que improvisen sobre qualsevol tema. Els glosats solen presentar lestructura duna debat entre dos o més glosadors, en què predomina lenginy.·Cançons de pandero: Es una lloança duna persona en la celebració dun esdeveniment important, que era acompanyada amb la percussió dun pandero·Cançons de bressol: Es componen per bressar els infants i solen presentar sons onomatopeics per accentuar-ne el ritme monòton que es cantaven.

Entradas relacionadas: