Literatura universal

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,42 KB

 

PRIMERA PART. Lautor comença la novel·la amb la presentació dels dos personatges principals, Charles i Emma Bovary: informa de la infància, la joventut, les aspiracions i lentorn familiar de cadascú. Tot això permet el lector traçar un quadre de la personalitat dambdós par interpretar el seu comportament i les seues reaccions de forma adequada.
SEGONA PART. Comença una nova etapa en la vida del matrimoni Bovary. Emma buscarà una eixida a lasfixiant vida que porta: ja no amaga la falta damor al seu espós i no suporta la vida tan mediocre que porta a Yonville lAbbaye. En aquesta segona part comença la vertadera acció, encara que Flaubert segueix endinsant-se en la vida de la gent del poble i en la seua anàlisi psicològica.

Madame Bovary. Gustave Flaubert

La genesi de la novel·la.
Sabem com va ser el procés de creació de Madame Bovary gràcies a la correspondència de Gustave Flaubert , especialment amb Louise Colet que va ser durant molts anys amiga, confident i amant. En aquesta correspondència hi trobem a banda daspectes de la seua relació, la discussió de passatges de les obres que ell estava escrivint o de problemes literaris. Sabem que va ser una progressió lenta i plena de dubtes. Quatre anys de treball ininterromput i molt metòdic. Cada pàgina escrita era incessantment canviada. És a partir de Flaubert que saccelera la disgregació de la intriga. A més, Madame Bovary i Les fleurs du mal de Charles Baudelaire, inauguren una nova sensibilitat literària moderna. Representen el trencament amb el romanticisme més decadent en prosa i en poesia. Les dues obres van haver de passar per un procés judicial important perquè els estaments oficials i una part de la societat les van trobar immoral.
Història i narració. Escena i resum
Madame Bovary comença amb una escena : El pobre Charles ridiculitzat pels seus companys, i continua amb un resumm de la història dels pares, la seua infantesa i finalment els estudis de medecina i el primer matrimoni. Les maneres de narrar es barregen i no soposen. La maestria de Flaubert és evident en passar dun sistema laltre duna manera molt àgil. De vegades sinsereixen comentaris o judicis sobre els personatges que sens han fet veure a vista docell. Això passa a lúltim capítol de Madame Bovary. Els personatges sallunyen de nosaltres, desapareixen totalment i una calma trista sestén sobre el final de la història.
De vegades lestructura es construeix com si duna simfonia es tractés.
Personatges
Un dels mèrits de Flaubert és haver novel·lat la vida daquests persontages mediocres i grisos de la burgesia. Per a ell, el bourgeois era sinònim de filisteu; el pensament burgés era, en paraules daquest autor, el muflisme, és a dir, vacu, presuntuós, vulgar, sense inquietud, conservador i gregari. Introdueix un personatge sense els valors i les qualitats que tradicionalment satribuïen als personatges de les novel·les: els seus són antiherois, no es destaquen pels valors positius, més aviat al contrari. El sistema de Flaubert és fred i amb un distanciament molt crític que li serveix per atacar més directament la burgesia que odia i mostra la humanitat que ho degrada tot. Els personatges són trets duna hibridació entre diferents persones que ell havia conegut. El que realment li interessa és lelaboració dun personatge literari.
Charles sens presenta des del començament grotesc i digne de llàstima. Ja no hi haurà res més que afegir-li. Tot el contrari que al dEmma analitzada per seccions que Flaubert ja ha anat sembrant des dels primers capítols. Sembla que la novel·la ens descriurà la seua vida en lloc de la dEmma. La novel·la comença narrant aspectes de la seua educació al col·legi i és un individu sotmés a la seua mare primer i a la seua dona després. La novel·la comença i acaba amb Charles , com si fora el negatiu de la vida dEmma.
El cognom Bovary, és irònic per larrel bouv de boví i amb lafegitó de Ry, el poble on passa la història real que inspirarà Flaubert. Sembla que en un viatge pel Nil un dia va cridar eufòric Ja ho tinc: es dirà Bovary, Bovary. En aquest viatge va conéixer un comerciant francés anomenat Bovarin. La novel·la porta el nom dEmma, la protagonista. Emma, com Don Quijote que era el model de personatge literari per a Flaubert, representa el dilema que es planteja quan sintenta posar a prova una idea apresa als llibres, en la realitat. Tant Emma com Don Quijote intenten posar en pràctica el que han llegit i xoquen amb la realitat. Són també incompresos per la societat que no en sap res, ni ha viscut la mateixa experiència. Emma Bovary és un personatge disconforme amb el seu rol social. No es conforma amb el seu paper secundari com a dona. La moral loprimeix i també lambient rural.
Homais , lapotecari vanitós, anticlerical, que defensa el progrés. És vil, mesquí, servil davant dels superiors, té manies de grandesa i vol arribar a ser algú en política. Com a membre de les forces vives exerceix la més forta repressió moralista. Està enamorat secretament dEmma tot i que no arriba mai a res perquè es considera el prototipus de pare de família.
Lheureux. Feliç en francés, comerciant vil, usurer, traïdor i hipòcrita. Apareix cada vegada que Emma fa un pas en fals.
Rodolphe, lamant dEmma, és un terratinent bon vivant que es creu superior als del poble. Sespanta quan Emma vol més compromís. No té gaires interessos ni inquietuds però Emma ladmira. Representa la desmitificació del personatge de Don Juan. Individu seductor amb fort contingut sexual però superficial i gens compromés. És el més superficial de tots els homes dEmma.
Léon , segon amant dEmma. És fatu i vulgar. Sassembla a Emma en la seua medicritat i en els somnis vans i falsament romàntics. No té iniciativa i es deixa dominar per ella.
Binet que amb la seua pipa representa la monotonia provinciana
El rector Bournisien representant de les forces vives, és el negatiu dHomais; és la tradició i el conservadurisme.
Els altres personatges duna generació anterior: Madame Bovary mare, dominant i autoritària, Monsieur Bovary, simple primitiu però sincer i lliure; Monsieur Rouault, pare dEmma, pagés rude però que representa un dels personatges més humans de lobra.
Altres personatges que són víctimes indirectes del drama. Personatges dickensians, de classes inferiors: el cec, Hippolyte, Justin, ladolescent enamorat platònicament dEmm. I els nens, la serventa, o Berthe que acabarà els seus dies com a treballadora manual duna filatura de cotó, com a obrera anònima de la Revolució Industrial.

Estructura
Quan hi ha paral·lelisme/ contrast entre escenes amb finalitats estètiques o didàctiques.
Flaubert anomena aquest tipus de composició doblet.
Comicis agrícoles / Boda camperols
Vetllada de lòpera de Rouen/ Ball de Vaubyessard. Cites, pàgines 149-150
Visita a la dida (doble)
Flaubert farà la divisió en capítols en lúltim moment

Entradas relacionadas: