Narrativa valenciana y poesia

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,92 KB

 

NARRATIVA als 70 destaca la novel·la de trencament, que s'allunya de les tecniques narratives classiques, i es caracteritza per les formes expressives i estructures narratives noves, ambients urbans, problematica dels jovens, rebel·lia, contracultura i l'eclossio de nous autors. Als 80 i 90 es reprenen les formes classiquesamn autors com Torrent. Destaca el corrent narratiu del realisme brut o costumisme urba que mostra una societat urbana consumista, capitalista, injusta, amb una actitud critica desencantadora i ironica. Al s.xxi hi ha aspectes diversos com la dispareitat de temes i estils i coincidencia d'autors de diferents generacions. MONZO reflecteix una societat consumista i hedonista en espais urbans amb situacions de la vida quotidiana. Els seus contes refleixen el pensament contemporani, exposat amb una mirada critica. Els trets que li caracteritzen son l'ambientacio urbana, personatges esquematics i anonims, humor i ironia i elements absurds i fantastics. Els seus contes no tenen plantejament, nuç i desenllaç. A mes de la ironia util·litza la claretat expossitiva, laconisme i el estil directe entre altres recursos literaris.

POESIA la G.C va trencar la produccio literaria. Quan, als 40 es va reprener la produccio literaria, va seguir les linies basiques anteriors ( poesia simbolista) i la tendencia avanguardista. A mes als 60 aparegue la poesis realista. La simbolista va evolucionar cap a la poesia pura, en un proces cap a l'expressio nua dels conceptes. El resultat va ser una poesia intel·lectualitzada, conceptista i amb un alt grau d' abstraccio. Tendencia avanguardista: sobretot el del Surrealisme, continuaren publicant en aquesta linea. Aquests corrents insistiren en l'experimentacio amb el llenguatge, sobre la forma i el contingut, i en la recerca de la veritable condicio de l'esser huma. Realista: pustura critica y de denuncia social de la dictadura. El llenguatge poetic era entenible per a un gran public. En el poema es mes important el contingut que la forma.



CONTEXT amb la victoria dels feixistes va començar una etapa marcada per la repressio contra els vençuts i la imposicio d'un regim no demogratic. Els nostres escriptors optaren per l'exili, el silenci o escriure en castella. Nomes acabada la guerra la censura impedia qualsevol manifestacio que no fos afi al regim i no fos en castella. Quan va acabar la 2ª G.M el regim feixista va quedar aillat del context internacional. Als 60 hi hagueren manifestacions sistematiques d'oposico a la dictadura, i es va publicar Nosaltres els valencians, per Fuster. I tambe es va iniciar el moviment de la nova canço. Al 75 mor Franco i comença la transicio cap un regim liberal.

RODOREDA la seua pruduccio literarias'enmarca en un context de novel·la psicologica. Es sol centrar en la historia i analisi dels personatges, sobre tot femenins. Reflexiona sobre el pas del temps i com influeix en els personatges. Hi ha elements simbolics que aporten significacio i ayuden a perfilar l'evolucio dels personatges. Util·litza el subjetivisme i l'estil poetic de la prossa. Te una visio pessimista del mon per les seues experiencies pers. La plaça dels diamants obra mes important. Te un to realista, util·litza el subjetivisme narratiu i posa en practica l'escriptura parlada on s'identifica la llengua de la protagonista amb la del text narratiu.

E. VALOR  la seua obra lliteraria es caracteritza per arguments ben constituits, que sempre giren al voltant de dos mons contraposats, on els personatges son victimes de l'espai geografic : la muntanya i la costa de les comarques meridionals valencianes. El seu objectiu es deixar constancia d'un mon perdut. A mes te un domini absolut del llenguatge. La narrativa de Valor es principalment realista i psicologica, pero l'escriptor si que es deixa influir per alguna de les innvacions de l'epoca, con l'us del discurs indirecte lliure i la focalitzacio multiple.



FUSTER va publicar al 48 el 1º llebre de poesia Sobre Narcis, l'ultim va ser Escrit per al silenci.Es va dedicar plenament a la prosa d'idees i a la reflexió critica sobre l'actualitat, amb articles d'opinió i llibres d'assaig cívic i politic(reflexiona sobre l'esser huma i qualsevol aspecte de la realitat actual,questiona els mites alienats de la nostra societat i proposa nous valors racionals), assaig filologic(naixen de la posicio moral i politica compromesa de Fuster amb la seua terra i el seu temps, tracta els problemes de identitat nacional dels valencians), i assaig humanistic(explica i interpreta autors de la nostra epoca clasica i autors del s.xx).Fuster es la figura intel·lectual més important de la cultura valenciana contemporània. La seua oposició critica i lucida davant la vida, el món i el país el converteixen en el referent més destacat del procés de recuperació cultural i civil dels valencians.

MIRA.Es un humanista en tot el sentit del terme,als 70 va iniciar la publicacio de la seua obra literaria.Destaca la seua obra de reflexió sobre la situació de la llengua i del poble valencià.Ha rebut molts premis,Premi d'honor de les lletres catalanes i la medalla d'or de la ciutat de florencia.Podem classificar les seues obres en diverses generes: investigació i divulgació,narrativa i noval·la,biografies, critica literaria, assaig i traducció.El profesor d'historia es l'ultima novel·la que ha publicat amb la que tancca la trilogia sobre la ciutar de valencia.Cap destacar el ser compromis civic amb la societat valenciana i la seua reflexio sobre la identitat valenciana.Les caracteristiques de les seues obres son: obra assagistica es una reflexio dobre la actualitat de fins del s xx i princ del xxi, mostrà interes per temes de antropologia social, la seua escriptura es directa, concisa i rapida, l'obra narrativa es resultat de vivenvies personalsi lectures de clasics.



JM BENET i JORNET Ha evolucionat des de les primeres obres de base realista fins a una dramaturgia més personal d'experimentació permanent, va mantenir constants tematiques: reflexió sobre l'individu i la societat que l'envolta..Va ganar el premi josep maria segarra amb Una vella coneguda olor, on s'exposà una visió desencaixada dels 60 a través d'uns joves incapaços de plantar cara a una realitat hostil y opresora.Entre 66 69 es plantejà la tècnica teatral amb un teatre d'experimentacióformal.Estrenà la trilogia sobre el mite de Drudània,on encara una reflexió sobre el país.Aquesta experimentació culmina amb Berenabeu a les fosques,amb clars ressons del teatre èpic.Revolta de bruixes elevà a la categoria de simbol la base realista plantejada entre rao i compromis, i la irracionalitat i l'evasió.89 estrenà Ai,carai! on es radiografia la generació de l'autor.Als anys seguents va escribir Desig Fugaç i E.R Guionista de serials a Catalunya.

PEDROLO Gran part de les seues peces dramatiques es poden circunscriure tecnicament al teatre de l'absurd: situacions inicialment absurdes, poca accio, escenografia nua, temps i espai incoerents, llenguatge telegramatic anm repeticions i equivocs. Pero el desenvolupament de les seues obres presenta una coherencia discursiva de pantejament, nuç y desenllaç. Els personatges son essencialitzats entre els quals falla la comunicacio i habiten en un mon trencat, que els separa de manera radical de l'espai exterior i en aquesta situacio, reaccionen de dues maneres : alguns s'hi acostumen i acepten la situacio a causa de la por que tenen a tot el que no coneixen; altres es rebelen i intenten enderrocar els murs de la seua preso i l'escorcollen, pero sembla que acaben fracasant. En realitat, davall de l'absurd hi ha una reflexio filosofica sobre la condicio de l'esser huma i sobre la llibertat. La tecnica i la tematica naixen del compromis social i politic de Pedrolo. Aixi, el seu teatre es correspon anm la seua narrativa, cosa que mostra la coherencia interna de l'escriptor



RENOVACIO TEATRAL(46- als 60)  La imposició de la dictadura al 39 va desbaratar latrayectoria del teatre valencià. El régim imposà la prohibició de representar teatre a menys que fora en castellà i la desaparició del teatre popular d'abans de la guerra. A partir del 46 el régim va suavitzar la represió, va permetre representació d'algunes obres en català. Ara bé havien de passar la censura. Aquesta lleu recuperació no es va donar en el teatre valencià.Només el sainet va tornar a reviure com a tret folklóric i localista.Als 50, hi hagué intents aillats de renovar el teatre.Els més destacables són Dominguez, va dignificar el sainet con Les malaenes i Burguera amb L' home de l'aigua que planteja l'existencia de la bondat i les formes de manifestarse a les persones.Tots dos escrivien un valencià correcte.Als 60 van apareixer grups de teatre independent, els corrents que més van influir van ser el teatre epic i el teatre document. També als 60 i als 70 van apareixer a catalunya grups que realitzaven espectacles de creació colectiva

.CARACTERISTIQUES TEATRE ACTUAL A finals dels 60 i als 70 uns grups de teatre van renovar el panorama teatral amb conceptes dramatics alternatius que insistien més en l' espectacle, i bandejaven el text d'autor, a favor de una ccreació colectiva.Al 64 va començar una etapa d'autors catalans com Benet i Jornet Una vella coneguda olor, Teixidor El retaule del flautista i Ribero Plany de la mort.L'èxit de aquestes representacions era la confirmació de l'existéncia d'autors jovens que volien fer un teatre de qualitat, innovador, de denuncia social i vàlid comercialment .En les decades posteriors  es van crear institucions teatrals que van consolidar la infraestructura del nostre teatre.Em definitiva, el panorama teatral del finals del s.xx i començament del xxi es pot definir per la seua riquesa i el seu dinamisme.La nomina d'autors i grups en actiu i amb exit de critica i public s'ha ampliar molt



SALVADOR ESPRIU els 6 primers poemaris de Espriu tracten de manera obsessiva el tema de la mort. Hi abunden les meditacions i els interrogants sense resposta possible. Les seues caracteristiques son les seguents : poesia simbolista, pero sense donar molta importancia a la musicalitat i l'armonia. Reflexio sobre la mort i el mes enlla. Preocupacio pel desti de catalunya despres de la guerra. Domini de tots els registres de la llengua. Al costat del discurs metafisic sec i aspre i del discurs de profeta civil, es troben tambe pinzellades d'humor dur.

 POESIA ACTUAL als 70 els poetes mes veterans van continuar escrivint poesia realista, pero tambe començaren a publicar uns altres poetes mes jovens que no formaven un moviment unitari i que nomes tenien en comu l'antidogmatisme i la concepcio de la poesia com un discurs autonom que es regeix per les seues propies regles. A partir dels 80, al panorama poetic dominava el eclectisme. A mes de poetes anteriors s'afegiren molts nous com Soria, Montero Marti... 

MARTI Y POL la seua primera etapa creativa va estar marcada pel questionament dels valors del catolicisme. A partir de la publicacio de Quadern de vacances encetà una etapa optimista i de reconeixement public. Als 80, la seua poesia esdeve serena i fruit de la reflexio. A partir dels 90 obri un ultim periode marcat pel desconcert vital. Ha estat guardonat amb premis diversos, entre altres, el Premi d'honor de les lletres catalanes al 91. A mes, cantants han cantat els seus poemes gracies a la sinceritat i autenticitat que trasmet la seua poesia 

ESTELLES  la seua poesia es una cronica social de la realitat que va viure. Va ser llegit i valorat en l'ambit general de la lliteratura catalana i valenciana. El tret que caracteritza a la seua obra es la referencia constant a la realitat. Els seus temes principals son la mort, la fam i la miseria de la postguerra, patria i llengua del poble valencia i l'amor i el sexe. Es un poeta poc academic i , alhora,  cultista, la qual cosa pasela aspectes contradictoris. Tots els seus versos tenen un to col·loquial molt marcat, amb formes linguistiques propies del seu parlar

Entradas relacionadas: