Literatura valenciano temas 12-16

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,34 KB

 
tema12:aspects + importants d lobra d Manuel d Pedrolo:Va nàixer en Lèrida en 1918 i va morir a Barcelona en 1990.Va ser un escritor català cuya obra es una d les + extnses i variads d la literatura catalana cntmporànea.ha cultivat practicamnt tots els gèneres literaris.ell vol tocar tots els gèneres temàtics dins la novel·la,tmb s'esforça x introduir dins d la literatura catalana les innovacions tècniques d la narrativa dl S XX.va escriure novel·la policíaca(mossegar-se la cua,joc)d ciència-ficció(mecanoscrit dl segon origen) simbòlica(totes les bèsties d càrrega)i es va acostar en diferents formes d realism en novel·les com (balanç fins a la matinada,cendra per martina i m'enterro en els fonaments).l'obra + ambiciosa d pedrolo es (temps obert).va escriure entre 1958 i 1963 un total de 13 obres teatrals amb el tema d la llibertat analitzada des d diferents punts d vista relacionant-la amb el teatre d l'absurd.en coruma podrolo planteja el tema de l'autenticitat d l'home des d premisses heideggerianes,segons els quals com més autèntic es l'home,més incapaç es mostra d comunicar-se amb el món exterior.en homes i no tracta d la rebelió d'una parella jove contra el cnformism heretat.en algunes peces com en situacio bis, darrera versió per ara o l'ús d la materiava reflexionar sobre la llibertat des d'una visió més genuïnament política i social.altres textos com tècnica d cambra i algú a l'altre cap d peça se centren sobre aspectes filosòfics dl coneixemnt dl món.en totes aquestes obres es troben trets comuns:(espais tancats,cmportamnts quotidians,lògica dl llenguatge,referències més o menys críptiques a la realitat sociopolítica envoltant,personatges arquetípics,atmosfera constant d'angoixa...)Els temes d l'amor i la comunicació entre els homes, l'autenticitat, el sentit d l'existència i, sobretot de la llibertat articulen la seua obra dramàtica.el seu teatre sempre donava voltes entorn al mateix problema.

tema 13:caracteristiks basics d l'escriptura teatral actual:durant el 1975 i 10 anys després,la feina i la funció d l'autor teatral es van diluir en la cnstruccio espectacular col·lectiva.el teatre no era ben teatre,els protagonistes eren ara els directors,l'expressió corporal i la imatge i les tècniques d treball col·lectiu.grups com els joglars es consolidaven com a companyia històrica i, alhora, altres agrupacions tmb s'organitzaven en akesta etapa.entre altres, els comediants k van nàixer en 1972 i Dagoll-Dagom en 1974.una mica + tard es van fundar altres companyies com La Cubana i La Fura dels Baus.cap a la fi dels 80,el llibre va estrenar textos d Benet i Jornet i altres autors;el centre dramàtic d Rodolf Sirera o Josep M. Muñoz Pujol.van aparèixer uns dramaturgs nou com Sergi Beldel, Jordi Galceran, Josep Pere Peyró...la paraula es revaloritza cm un elemnt clau d la representació teatral, per la capacitat k té d'abstracció,d'organització d'imatges i d'acció..simposen nous models molt diversos cm Samuel Becket, Harold Pinter, Thomas Bernhard...el l'escena catalana akesta renovació dl teatre d text ha estat protagonitzada en bona part x l'evolució d Benet i Jornet.s'ha d'esmentar tmb el fenomen d les sales alternatives. akesta renovació dl dramaturg està marcada x l'emergència d'un nou tipus d'autor teatral.es un autor k s'implica plenamnt en el procés creatiu d l'espectacle,sovint desdoblant-se en intèrpret o en director.en la dramatúrgia catalana els autor tmb dirigeixen les seues obres com Sergi Belbel o Lluís-Anton Baulenas. i encara hi han els qui escriuen,interpreten i dirigeixen els seus espectacles com Josep Pere Peyró o Carles Alberola. Carles Alberola i Benavent van fundar la companyia Albena produccions amb la qual han muntat les seues pròpies obres.en la seua producció destaca Besos, Mandíbula afilada i en col·laboracio d R. García Spot. Sergi Belbel es l'exemple + significatiu ja k ha progressat envers la producció + realista d la nostra societat,especialmnt d la violència oculta en les nostres actituds i accions quotidianes. les seues obres Tàlem,després d la pluja,La sang...Lluïsa Cunillé representa una d les veus + personals d tota la nova dramatúrgia catalana. el seu teatre es d'investigació k capgira les categoríes dramatúrgikes usuals: fa un nou tipus d diàleg,fragmentari,repetitiu i obert, ple d dubtes i silenci en una tendència anomenada (poètica d la sostracció)..La majoria dls nous autors investiguen en la superfície dl llenguatge per tal d definir petites batalles o estratègies d podr. akesta cnfrontacio presenta temas individuals com (la crisi d la parella, la incomunicació,la soledat...) però tmb col·lectius com (la violència, el racisme, la marginalitat...).

tema 14:l'obra teatral d Josep Maria Benet i Jornet:en 1964 va començar una nova etapa per al teatre català amb l'estrena d'una vella,coneguda olor d Josep M. Benet i Jornet,i uns quants anys més tard amb l'estrena d'el retaule dl flautista d Jordi Teixidor.era la cnfirmacio d l'existencia d'un nou grup d'autors joves k volien fer un teatre diferent.a les illes Balears i al pais valencia es vivien fenòmens semblants,a l'entorn d'iniciatives com les del centre Experimental d Teatre i d'autors com Rodolf Sirera.les primeres obres d Benet i Jornet s'insereixen en els postulats dl realisme històric.així, lescena d'una vella,coneguda olor se situa en un conjunt d cases dl barri vell d Barcelona, durant l'estiu dl 1962.akesta base realista dl teatre d Bet i Jornet va ser progressivament reformulada per mitjà de l'experimentació formal.la investigació sobre les possibilitats dls recursos teatrals prosseguirà durant la decada dels 70.la desaparicio d wendy, berenàveu a les foskes i revolta d bruixes son algunes dls textos + representatius d'akesta etapa.*berenàveu a les foskes reprenia el teatre realista i assimilava la influencia d Bertolt Brecht per analitzar críticamnt la realitat d la postguerra.*a la desaparicio d wendy es va dur a terme un teatre + imaginatiu.en akesta obra se citen records d la infantesa,lectures,pel·lícules i personatges d la mitología popular, elemnts k ja havia assajat en els seus primers textos curts,adreçats a un públic infantil però k aki aparèixen situats en un cntext adult.*en revolta d bruixes la trama transcorre en diferents accions paral·eles en un mateix espai escènic i l'anècdota quotidiana adkireix connotacions simbòlikes.Benet hi planteja un dls temes dl seu teatre: el cnflicte entre el cmpromís,la realitat i la raó, per una banda,i la por,l'evassio i la fantasia,d l'altra.en el manuscrit d'alí beí tracta el tema d la insatisfacció humana i el somni d'una utpia.destquem unes publicacions adreçades a un public infantil o juvenil com Taller d fantasia i Helena a l'illa dl baró zodíac.unes altres tmb poden adreçar-se a un public mes ampli com supertot i el somni d bagdad.tambe comença una carrera com a creador d guions per a series d televisió.Benet i Jornet es va mantenir practicant akestes dos noves línies d'escriptures paral·lelamnt.Benet i Jornet es va relacionar molt amb Sergi Belbel,ki va possar en escena desigal centre dramàtic d la generalitat d catalunya i per tant, Benet va dedicar a ell akesta obra.Benet i Jornet es un dels pocs dramaturgs catalans d la seua generació k ha modificat i transformat amb encert la seua trajectòria artística d'acord amb les inkietuds estètikes i polítikes més vitals de cada període en concret.

tema 15:repercusio d l'assaig d Joan Fuster:Joan Fuster nascut a sueca en 1922 es sens dupte l'assagista peninsular més important d les generacions sorgides despres d la guerra civil.podem classificar la seua obra en tres blocs:*obres d temàtica humanística i general com l'home,mesura d totes les coses,diccionari per a ociosos o el diari.en akests llibres es tracten temes k van d la història a la política. *obres dstinades a reflexionar i investigar sobre la societat col·lectiva dls valencians com nosaltres,els valencians i viatge pel pais valencià, en akests llibres podem conèixer la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional dl país valencià. *obres d crítica i d'història literaria. açí dstakem els estudis dedicats als clàssics medievals valencians com Ausias March, Sant vicent Ferrer o Roís d Corella, tmb els dedicats a autors cntemporànis com Pla,Espriu i Estellés..l'assaig fusterià presenta moltes formes com l'article i el diccionàri filosòfic,el diari, l'aforisme i la monografia.els assaigs d fuster responen sempre a una actitud:comprendre un fet,un problema o establir un examen d conciència.intenta conseguir una comprensió renovada i aprofundida.en nosaltres els valencians l'examen d cosciència es va cnvertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat.el resultat va ser un pais provincià i despersonalitzat,k no te consciència d ser-ho i k prefereix viure dl topic en comptes d plantejar-se la seua realitat.Fuster utilitza la història com a mitjà d transformació d la seua societat i marca en akest llibre les premises a partir d les quals els valencians s'havien d plantejar el destí dl seu país.ell volia enfocar la realitat valenciana d'una manera integral i radical.nosaltres els valencians va actuar com un catalizador sobre un grup d joves i cada vegada mes es va intentar fer desaparèixer el provincianisme i cnstruir una cultura nacional i moderna al pais valencia, aixi k van aparèixer llibreries especialitzades en el català com Tres i Quatre.

tema 16:Joan Francesc Mira:es un traductor i novel·lista,autor d'una producció assagística abundant constituïda bàsicamnt x articles publicats en diaris i publicacions periòdikes k despres van aparèixer recollits parcialmnt en volum. son articles k solen partir d'una anecdota quotidiana adreçats al lector comú i amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic,però literari.en els seus articles hi ha ironia amb una petita reflexió. el seu treball utilitza temes com el nacionalisme,la relacio entre cultura i poder,la creació i evolució d les identitats i dls símbols k les formen, la importància d les llengües per a crear consciència col·lectiva, i el poder manipular tots akests elements en benefici d'interesos molt concrets.la majoría d les reflexions d Mira sobre la importancia dels símbols en la creació d les identitats nacionals o sobre el paper d la llenguaen el terreny dl nacionalisme són vàlids per a qualsevol societat occidental. una d les grans virtuts de Mira es demostrar k la problemàtica tan peculiar k valencians i catalans tenim al voltant d la nostra cndició normal no es tan diferent d la k pateixen molts altres pobles dl món, fins i tot akells k s'autoproclamen normals i k gaudixen d tots els elemnts k en principi els haurien d'assegurar una existència menys cnflictiva.

Entradas relacionadas: