Literatura y llengua catalana 1r batxillerat

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,64 KB

 
2. Situació de la llengua en diferent àmbits d’ús: La normalització de qualsevol llengua demana fonamentalment disposar de la possibilitat que sigui empreada en diversos ambits d’abast general, entre els quals en destaquen tres: l’escola, els mitjans de comunicación i l’administració. L’ensenyament: L’escola es un dels pilars fonamentals per a la normalització lingüística i per a la difusió d’un estándard. A l’empara de la Lei de normalització lingüística de 1983 es desenvolupen al principat de Catalunya programes d’immersió lingüística en cicles d’ensenyament primari. Segons dades recents, més del 87% dels alumnes d’infantil i primaria de centres públics rep l’ensenyament en catala, mentre que a l’escola privada el percentatge és del 75%. La presencia de la llengua catalana a l’ensenyament secundari i al batxillerat és sensiblement menor, al voltant d’un 51% amb percentatges força igualats entre l’escola publica i privada. A l’ensenyament superior, segons la legislació vigent, tant alumnes com professors poden emprar qualsevol de les dues llengües oficials com a llengua vehicular, aixo fa que el percentatge d’us de la llengua catalana varii d’una universitat a l’altra. Al País Valencíà, avui dia s’observa un tant per cent mes elevat d’us de la llengua catalana en l’ensenyament d’infantil i de primaria public que no pas en els centres privats. L’ensenyament de la llengua es desenvolupa a través del Programa d’Ensenyament del Valencíà (PEV) i del Programa d’Inmersió Lingüística (PIL), i actualmente mñes de 100.000 infants de les arees catalanoparlants segueixen algún d’aquests programes. A la secundària la proporció baixa fins als 25.000 alumnes que segueixen el PEV. El l’ambit universitari, com a Catalunya, les diferencies entre universitats i facultats varien força i van des del 20% de Castelló a percentatges insignificants a la Universitat d’Alacant. A les Illes Balears, el curs 95-96 prop del 60% dels escolars d’infantil i de primaria rebien l’ensenyament total o parcial en catala. La universitat de les Illes Balears ha tingut un paper destacat i capdavanter en la reivindicació i normalització lingüístiques. Actualment un 60% de les classes es fan en catala. A l’Alguer es fan classes de catala com a asignatura a leducació primaria i també a Sardenya. A la Catalunya Nord, la Llei Deixonne de 1951 va permetre fer classes de llengua catalana durant una hora setmanal. La xarxa d’escoles com La Bressola o Arrels apleguen un nombre important d’infants que fan l’aprenentatge basic en francés i en catala.
Els mitjans de comunicació: Des de 1976 es va posar en marxa Radio 4. Radio 9 es creada al 1989 al País Valencíà i Radio Arrels a Catalunya Nord. La televisió es l’eina mes poderosa i decisiva de la normalització, sobretot perque exerceix un paper important en la creació d’un model de la llengua estándar oral. TV3 i Canal 33 al Principat de Catalunya, juntament amb els programes emesos en catala per TVE des dels estudis de Sant Cugat, Canal 9 al Pañis València que emet regularment programació en València i castella i moltes emisores d’abmit local com BTV. Les zones que no disposen de Canals propis queden cobertes per les televisions catalana i valenciana. La prensa en catala, especialmente la prensa local ha anat recuperant lectors i ha conegut un fort impuls. Avui, Regió 7, El Punt, El Períódico de Catalunya, el diari Segre, Diari de Balears, Diari d’Andorra, Períòdic d’Andorra i el diari esportiu El 9 són els més destacables. També cal destacar revistes de temes generals com Serra d’Or i El Temps o més especialitzades com l’Avenç o Sàpiens. L’us institucional: En els organismos que depenen de la Generalitat la presencia del catala es total. Els ciutadand tenen dret a ser atesos en la seva llengua ja que s’exigeix al funcionariat segons la Llei de funció publica de 1984. En alguns ambits públics concrets com jutjats o notaries la majoria d’activitats continúen portant-se a terme en castella. En altres territoris de parla catalana la situació institucional es força diferent.Manca d’us real:En molts ambits, la llengua catalana te una presencia molt misna. Avui es posible viure als territoris de parla catalana sense necessitat de coneixer llengua propia.Actituds Secessionistes:Entre alguns sectors de la població, sobretot en aquells que ha utilitzat el castella com a símbol de la seva posició de poder, s’han aixecat contraries a la normalització i s’han defensat actituds secessionistes en contra de la unitat de la llengua, reconeguda internacionalment per totes les entitats científiques.Obstacles polítics:Del 1980 ençà, un seguit de disposicions estatals han intentat frenar l’us public de la llengua catalana. També s’han impugnat lleis i altres disposicions aprovades majoritariament pel Parlament, per la por de la irreal desaparició del castella a Catalunya.

CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIÓ

*Les prep. "amb" i "en" es canvien per les prep "a" o "de" davant d'un infinitiu.
ex; pensa en venir--> pensa a venir
*Les prep. Cauen davant de conj. "que".
ex; L'amenaçava d'expulsar-lo--> L'amenaçava que l'expulsarien

Entradas relacionadas: