Llançament de disc

Clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,51 KB

 

Les polis Proporcionaven als seus ciutadans els mitjans per cuidar els seus cossos: Palestres, banys públics, gimnasos... La pràctica dels exercicis físics era Considerada un privilegi dels ciutadans lliures. Els atletes més avantatjats Eren seleccionats per als jocs panhel·lènics que van celebrar-se a Olímpia, a Delfos, a Corint i a Nèmea.

A partir de l’any 776 A.C cada quatre anys entre finals de juliol i començaments de Desembre se Celebraven al santuari d’Olímpia unes competicions atlètiques que trencaven la Monotonia de la vida quotidiana, aturant per uns quants dies fins i tot les Guerres entre grecs. Les olimpíades tenien un gran poder de convocatòria: gent De tot arreu i de tota condició social. Era un moment ideal per trobades de Polítics, d’homes  de negocis, de Firaires, etc.

L’esport més antic que Es practicava era la cursa a peu a l’estadi. Posteriorment n'afegiren d’altres Disciplines atlètiques relacionades amb activitats bèl·liqües com el llançament De disc o javelina, els salts, el pugilat o la lluita lliure, l’equitació i Sobre tot les curses de carros.

Dels Set dies de joc, les competicions atlètiques pròpiament dites duraven cinc dies:

vEl dia de la inauguració es feien tota mena de sacrificis i cerimònies Rituals així com la presentació dels competidors i de les diferents ambaixades Vingudes de tot arreu.

vEl segon dia tenien lloc les curses a peu per l’estadi: velocitat (una o Dues voltes) i resistència (vint-i-quatre voltes)

vEl tercer dia es buscava l’esportista més complet amb el pentàtlon (salt de Longitud, llançament de disc i javelina, lluita i cursa a peu)

vEl quart dia es reservava a les lluites: pancraci i pugilat.

vEl cinquè dia es feien competicions diverses per sèniors i júniors (disc, Salt javelina i cursa a peu)

vEl sisè dia era el més esperat per les curses a cavall i les curses de Carros

vLes cerimònies de cloenda tenien lloc el setè dia amb el lliurament de les Recompenses davant del temple de Zeus.

Els vencedors no Rebien cap compensació econòmica, una simple corona de llorer i olivera; però Gràcies a la seva victòria aconseguien tota mena d’honors i avantatges a la Seva ciutat natal: inscripcions i estàtues dedicades a ells en llocs Privilegiats. Al segle II dC, concretament l’any 129, el barceloní Lucius Minicius Natalis va aconseguir formar part de la llista de campions olímpics en Guanyar la cursa de carros a l'Olimpíada 227 de l’era antiga. Tota la Informació la coneixem per les inscripcions que hem trobat a la Barcino romana.

Les dones tenien la Participació totalment prohibida en els jocs, no solament com a esportistes Sinó també com a espectadores. Algunes dones es disfressaven d’home per entrar A competir. Pausànies ens explica com s’ho va fer una dona que va fer  guanyar al seu fill com a entrenadora. No va Ser castigada, però a partir d’aquells moments els entrenadors van ser obligats A  anar despullats com els participants.

L’any 393 l’emperador Teodosi Va fer clausurar el santuari de Zeus a Olímpia. S’havien celebrat fins Aleshores 293 Olimpíades. A finals del Segle XIX un gran amant de l’esport va intentar Recuperar-los. Pierre Fredy, més conegut com el Baró de Coubertin, l’any 1896 Va aconseguir reunir una sèrie de països a Atenes per celebrar els primers Jocs Olímpics de la nostra Era. L’any 1992 Barcelona fou la seu de la XXV Olimpíada De l'era Moderna.

Entradas relacionadas: