Llatí tema 4

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,11 KB

 

2.- VIURE EN SOCIETAT:

2.1.- DIFERÈNCIES SOCIALS:

Al principi Roma era una ciutat sense massa diferències, però ja van anar arribant per diferents causes com l'augment demogràfic de la ciutat i un creixement econòmic desigual. Les diferents classes socials eren:

HOMES LLIURES: se n'hi consideraven totes les persones que no eren o havien estat esclaus. Tenien drets i deures. N'hi havia diferents tipus:

- PATRICIS: eren els descendents de les famílies creadores de la ciutat. Representaven l'aristocràcia i gaudien d edrets econòmics, religiosos, polítics i socials.  Eren els propietaris de les terres i rebien els beneficis de les conquestes, podien formar aprt del col·legi sacerdotal, ocupaven la majoria dels carrècs polítics. Cap a finals de la República d'aquests privilegis també en gaudien els plebeus.

- PLEBEUS:   eren els descendents de les primeres famílies que varen anar a Roma des de la resta del Laci. Al principi se'ls considerava estrangers i no gaudien ni de drets ni de deures, és a dir no podien tenir propietats, ni accedir a cap càrrec polític, religiós... i per suposat ni casar-se amb patricis. Al cap de poc temps eren molts plebeus i pocs patricis i van aconseguir els mateixos drets. Només hi havia una diferència des del punt de vista del prestigi entre plebeus i patricis, però res més.

- CLIENTS: eren plebeus que voluntàriament e sposaven sota la protecció d'un patrici (patronus). Cada matí els clients es presentaven a asa dels patricis per fer el que se'ls manés, a canvi se'ls donava menjar i diners per el manteniment de la família i el patró guanyava suport polític necessari. Més endavant van créixer les diferències entre els mateixos plebeus, de manera que augmentà el clientelisme, i això anava bé als patrons ja que podien guanyar unes elecicons depenent del nombre de clients que tingués.

- LLIBERTS: en formaven part els pocs esclaus que havien estat alliberats. Tot i això no gaudien dels mateixos drets que els plebeusn ni molt menys que els patricis. Però els seus fills ja eren ciutadans de ple dret.

ESCLAUS:

Eren totes aquelles persones que no gaudien de llibertat i eren propietat d'un amo. No se'ls considerava com a persones. Se'n compraven se'n venien i no tenien dret. No es podien casar i els fills també eren de l'amo. Se'ls feia fer totes les feines més dures. Tot i això hi havia dos tipus d'esclaus segons les seves feines: Esclaus públics (propietat de l'estat i feien carreteres, treballaven a le smines...) i els esclaus familiars (potser rebien un tracte més humà, i feien feines del camp, perruquers, barbers, mestres, secretaris...). S' arribava a ser esclau siguent fill d'esclaus, presoner de guerra, condemnat per la justícia, per no apgar els deutes... A la Monarquia n'hi havia pocs, però a la República, van augmentar en nombre a causa de les conquestes de territoris i se'ls feia presoners de guerra, el que va fer que en baixés molt el seu valor.

2.2.- VIDA A LA CIUTAT:

Les ciutat eren bullicioses, plenes de gent i amb gran activitat. Proporcionaven tot tipus de serveis. Els patricis vivien normalment a les ciutats, i al matí després de llevar-se gestionaven el seu patrimoni, amb l'ajuda dels esclaus, cap a mig matí anaven cap al fòrum, on segons el càrrec feia unes tasques o unes altres, o simplement hi anaven a comprar, o passar l'estona.

A partir del migdia s'acabava la jornada laboral i passaven la tarda als banys, espectacles, trobades amb amics, beure ballar, menjar...

En canvi els plebeus vivien ben diferent, la majoria eren comerciants, artesants o treballaven per un salari. Si tenien un negoci, tenien altres treballadors al seu càrrec. A Roma s'hi podien trobar tot tipus de productes, des dels més luxosos com or, pedres precioses, perfums,vins... com els més quotidians com mobles, bronze, aliments...

Al augmentar el nombre d'esclaus, els plebeus van anar perdent les feines, passaven el dia sense fer res, vivien de l'Estat o dle patró , i feien espectacles o anaven al fòrum. Alguns s'allistaven a l'exèrcit pel sou, els patricis també ho feien, però en càrrecs més alts.

Totes les famílies, de le smés humils a les més benestants tenien algun que altre esclau i n'hi havia d'especialitzats (barbers, perruquers, mestres, tresorers...) o dels genèrics que feien tasques domèstiques.

2.3.- VIDA AL CAMP:

Entradas relacionadas: