Llengua catalana Segle XIX

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,72 KB

 

Des d’epoques  molt antigues el teatre esta relacionat amb les cerimonies religioses a l’interior de les esglésies, com una extensió de les celebracions liturjiques. La llengua utilitzada fou en un principi el llati, pero a poc a poc aquestes celebracions es traslladaren a les places i carrers destinats a un public mes nombrós i el llati fou substituït per la llengua del poble|L’exemple mes antic conservat de la nostra llengua es el misteri d’Elx, obra enterament cantada que encara es representa en el temple Santa María d’Elx. El text poetic (probablement de mitjant del segle 15), s’inicia amb el desig de morir de la mare de Déu i l’aparició de l’angel, que li anuncia el proxim traspas. Quan la mare de Déu mor, els angels baixen a recollir l’anima. El misteri d’Elx es un espectacle teatral complet, en que el text es un element mes que es combina amb el camp, la musica i l’escenografia|Els actors son il·licitans, els homes representen els personatges principals, i els xiquets, les dones. La representació se celebra en un cadafal, al centre de l’església. La tramolla permet el descens de l’angel dins d’una magrana, l’altar on es col·loca la imatge de la mare de Déu voltada d’angels i la trinitat que davalla en un altra plataforma|La UNESCO declara la festa d’Elx oral i intangible de la humanitat.

L'humanisme es un corrent de pensament basat en el coneixement del mon clasic.Les obres eren en castella o bilingües, en la cort dels ducs de calabria.


Decadencia: es el període de la nostra literatura que abasta des del Segle XVI fins al Segle XVIII. Aquesta época es caracteritza per la disminució de la utilització de la nostra llengua com a llengua culta i per una minva de qualitat i originalitat en la literatura|Causes polítiques i socioculturals: en morir el rei Martí l’Huma sense haver anomenat successor, els representants d’Aragó, Catalunya i València nomenaren rei Ferran d’Antequera amb el qual es va introduir la dinastia castellana dels Trastamara (compromís de Casp 1412). Va ser l’inici d’una Unió dinastica amb Castella que culminaria amb el matrimoni de Ferran d’Aragó i Isabel de Castella (1469), i el trasllat consegüent de la cor a terres castellanes|Amb Ferran i Isabel, els Reis Catòlics (1479-1516), comença a formar-se el concepte d’Imperi espanyol, centrat en Castella, que es va desenvolupar amb Carles V (15517-1556) i Felip II (1556-1598)|Aquests esdeveniments significaren que la corona d’Aragó pasara de ser una potencia politico-militar a convertir-se en una peça secundaria del nou Imperi. Els territoris de l’antiga corona arribaren a ser una mena de províncies de l’Imperi, virregnats, amb el suport d’uns militars i uns prelats, que  procedien de l’Imperi o creien en la Concepció imperialista de Castella|La perdua de sobirania política va contribuir a crear una situació de violencia entre les classes populars i la noblesa que va culminar amb la revolta de les Germanies (1519-1522), la qual acaba amb la victoria dels nobles ajudats per l’aristocracia castellana. Tot aixo, juntament amb el prestigi que va assolir la literatura castellana del “siglo de oro” provoca que els nostres escriptors imitaren tant les formes literaries com la llengua de la cort i ens avoca a una situació de diglossia: la literatura culta s’escriu en castella, llengua de prestigi, mentre que la nostra llengua  queda a l’ambit popular|Els Segle XVIII comença amb la mort sense descendencia de Carles II, l’ultim monarca espanyol de conseqüencies funestes per a les nostres terres. En aquesta lluita de classes populars valencianes (maulets) prengueren partit per Carles d’Hamburg , metre que les classes privilegiades (botiflers) s’aliaren amb Felip d’Arjau, un Borbó net del rei de França|El 25 d’Abril de 1707 les tropes borboniques derrotaren els valencians a la batalla d’Almansa. Felip V promulga els decrets de Nova Planta, que significaren l’abolició de les nostres institucions i la prohibició de utilitzar la nostra llengua, que fins aleshores era l’oficial.

Entradas relacionadas: