La llengua del 1900 al 1975

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,76 KB

 

NOVEL·LA: és una narració fictícia escrita en prosa, de llargària considerable i de trama complexa en què es conten fets versemblants o creïbles.

Els elements d’una novel·la són: Personatges, que poden ser protagonistes, antagonistes, col·laboradors o secundaris; Espais, lloc o ambients on es desenvolupa l’acció, sol presentar-se mitjançant la descripció, hi ha tres tipus (Reals, ciutats o llocs concrets que es poden reconèixer; Evocats, creats a partir d’un model i Imaginaris, no tenen cap model); i el Temps, informació sobre el moment o la durada dels fets.

ESTRUCTURA: Estructura Interna: la novel·la presenta aquestes parts: situació inicial, ruptura de l’equilibri, desenvolupament de l’acció, desenllaç de l’acció i situació final. Estructura externa: la novel·la presenta aquestes parts: Coberta, Coberta posterior, Pròleg, Capítols, Índex, Epíleg.

RECURSOS: Temps de l’historia (època dels fets, quan o corren i quin context històric i transcurs o durada, temps real que transcorre entre el principi fins al final).

Temps de discurs: fa referència a les alteracions cronològiques que se solen fer quan es conta una historia, que poden afectar bé la durada (Ordre i Durada): Ordre, que fa referència a la disposició dels esdeveniments del relat, i té aquestes tècniques narratives: Retrospecció (l’acció torna enrere en el temps per recordar fets anteriors), Anticipació (avança fets que encara no han ocorregut), Simultaneïtat (es narren dues accions distintes que ocorren alhora) i Durada, que fa referència a la relació de la durada dels fets, i té aquestes alteracions: Recapitulació o Resum Període de temps llarg resumit), El·lipsi (No presentar totes les accions), Extensió (Ampliació de la durada dels fets reals).

Llengües HUMANES: Són sistemes sofisticats en els quals cada element es relaciona amb els altres i en depén. Una llengua la formen les regles que estructuren el sistema lingüístic les que marquen les diferències entre les llengües.

Normalització: conjunt de processos pels quals una comunitat amb un conflicte lingüístic pretén estendre la llengua per tal que siga usada amb totes les seues possibilitats i en totes les situacions socials.

Normativització

POLISÈMIA: causes següents: Canvi d’aplicació (diferents contextos en què tradicionalment s’ha usat una paraula), L’especialització (ús especialitzat d’una paraula en un àmbit determinat), i Influència d’altres llengües (modificacions del significat d’una paraula a causa d’un altra llengua)

ROMANTICISME: moviment desenvolupat a Europa durant la darreria del s. XVII, que donava preponderància a l’individu, exalçava els sentiments i reivindicava la llibertat.

Renaixença:  Moviment cultural de redreçament i recobrament de la llengua, la història i la literatura catalanes. S’inicia a l’any 1833.

DIARI PERSONAL: relat que recull notes diàries sobre esdeveniments quotidians, que són reflex de les emocions, sentiments o pensaments de qui escriu. Pot ser: Privat (l’autor l’escriu per llegir-lo a la intimitat) o Literari (l’escriu un autor sobre si mateix o s’identifica amb un personatge).

ESTRUCTURA: s’organitza en textos d’extensió i temàtica variable que es diferèncien dues parts clarament diferenciades, Data (dia i mes) i Cos (protagonista conta els fets que li han ocorregut)

RECURSOS: Recursos Narratius: Narració dels fets, seguint un ordre cronològic o amb alteracions i sovint sol incloure descripcions i diàlegs.

Renaixença, EL TEATRE: Teatre popular: llengua col·loquial, gènere més freqüent sainet (peça breu amb una presentació humorística i crítica de temes i personatges). Autors – Josep Robrenyo, Serafí Pitarra, Josep Bernat i Baldoví i Eduard Escalante.

Teatre culte: basat en les idees del romanticisme, llengua culta i arcaica. Autors – Frederic Soler, Àngel Guimerà (la seva obra es va dividir en tres etapes, tragèdia romàntica, plenitud del drama i intents modernistes)

Entradas relacionadas: