Llengua majoritzada

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,22 KB

 
La normalització linÜística: es un procés de resposta al conflicte lingÜístic, un procés de cochesió de la comunitat lingÜstica per intentar evitar la desaparició de la llengÜa.onjectius:augmentar la freqÜencia d´ús de la llengua, introduir unes normes d´ús favorables a la llengua dominada. Augmentar el nombre de parlants i ocupar tots els àmbits d´uús de la llengua. La normalització implica canvis culturals, polítiqes, i una actitu favorable cap a l´idioma. Necesaris 2 factors per garantir l´èxit  la intervenció política i la predisposició favorble de la societat. L´estandarització: Una llengua normalitzada necessita una varietat comuna a tots els parlants siguin quin sigui el seu dialecte social o geogràfic. El model de la llengua comuna és l´estandard:varitetat neutra,supradialectal i formal. Garanteix una comunicació eficaç , és utilitzada al sistema educatiu, els mitjans de comunicació yi en l´administació. Fases de l´estandarització:seleciÖ :model unitarista i composicional. Codificació:estabeix les normés ortogràgiques i fixa les normes gramaticals. Establir un dicionari normatiu. C)imp,mentació d) elaboració.La política lingÜstica:Ës l´activitat que desenvolupa un govern sobre l´us de les llengÜes. La gestió pluringÜisme. Pot se concientment exercida la ctuació o inconscientment provocada. Models de política lingÜística: de principi de personalitat permet que un individu sisposi dels seus drets lingÜítics independentment de la zona de l´estat plurilingÜe on es trobi. Principi de territorialitat, només concedeix els beneficis públics d´una llengua dins  d´una zona ben delimitada d´un estat , peròno en la seva totalitat territorial.Exemples de política lingÜística: a Bélgica un belga de parla francesa té garantits tots els seus drets lingÜis a la zona valona del país, i un belga de parla nererlandesa els té en la zona flamenca. Si un ciutad acanvia de zona lingÜística no desposara dels seus drets lingÜiístics. A SuÏssa sucedeix el mateix .  Finlàndia: parlants suec 10% i de finès tenen drets lingÜstics a tot el paÍs.a l´estat espanyol:tenim un model mixt. Per als castellanoparlants hi ha el principi de personalitat. Però per a bascas,gallecs i catalans el de territorialitat. Es perpetua el conflicte lingÜístic. La majoria d´estat tenen una política l´ingÜística en què només es reconeix una sola llengua oficial. França,EUA,Grècia,Maerroc. . Un clar exemple es de contrapanificació el tenim en la política lingÜística de l´actual govern de la Generalitat valenciana. Defensors del bilingÜisme. En 10 anys de 60% valenciano parlants a un 50%.Situació actual de la llengua catalana: Augmenta la presència de la llengua catalana en àmbits públic i formals Nombre de ciutadans que entén , sap parlar, llegir  i escriure català. Però ha disminuit el l´ús social del català  en els àmbits de l´exècit, notaries,policia,cinema i justícia es reduÏda.els mitjans de comunicació. premsa escrita: El Punt,Diari de Balears, El Temps. Televisió: TV3, Canal 33, IB3, Canal 9 , canal 4. Ràdio: IB3 Ràdio, Flaix ràdio, Ona Mallorca ràdio i algunes ore a la ser,cope. Internet: l´us del català en les webs de la xarxa és perceptualment entre les primesres llengÜes del món.Situcació actual del català: es molt desigual entre els diferents territoris per l´ús lingüístic om per el reconeixement legal.Març legal general cos 1878: Castellà únic idioma oficial en tots els territoris espanyols i obligats a reconeixer-lo. Altrs lllengÜes el tractament jurídic es segons els estatuts d´autonomia.Anàlisi per territoris: Andorra: català es la llegua oficial. Forta immigració, hi ha ciutadans no sabé parlar català. Ensenyaments de català,castellà i france. Catalunya nord: la situació del català esta en recessió, té associacions  per a la defensa de la llengua ii cultura catalana. L´alguer: fins 60 la lgent parlaba català que se parlava al carre .Iniciativa ciutadana ha vetllat per la conservació i promoció.  hi ha ara un retrocés de la llengua entre els ljoves. Parla de sarde pfa promoció i való de la llengu i cult. Franja de ponent: gran percentatge de catalanoparlants, no reconegua llengua oficial poca lleialtat lingÜistica. País València: El català no apareix a l´´estatut d´autonomia ni en la llei d´ús i ensenyament del València. Ciutats valen el valencíà en recessió. Associacions cíviques foment vale.

Catalunya: L´Estatut d´Autonomia reconeix el català com a llengua pròpia i n´estableix la cooficialitat amb el castellà. 1983 Llei de normalització LingÜística.  Catalunya es desd esegle XIX el motor de la llengua i cualtura que compartim els PaÏsos Catalans. El castellà es avui una llengua de comunicació interpersonal majoritària a nombroses zones, i més aBarcelona i ciutats dels voltants. Catlà es la llengua primea de l´administració  i llengua vechicular del sistema educatiu i una notable presencia en mitjans de comunicació.illes balears: Estatut d´Autonomia proclama la cooficialitat de català i castellà i reconeix l´estatut de la llengua pròpia a la llengua catalana. Llei de normalització lingÜística 1986. Organitzacions cíviques com joves de Mallorca per la Llengua i l´Obra Cultural Balear. eivissa:poc parlants, poca presencia al món de l´ensenyament associacions en defensa del castellà.Mallorca: palma est amolt castellanitzada, als pobles l´ús del catalan manté gran vitalitat, hi ha molta immigració que no s´ha adaptat a la cultura local i la política lingÜistica del govern actual es ambigua i poco decidida. Index més alt  de catalano parlant i administra locals i auto i educaci plenament normalizades.6."el ioruba és una llengua rara, exòtica.":argu:-els prejudicis neixen de la manca d´informació-Aquesta afirmació es fa des de la manca de pespectiva "la meva llengua és normal" totes les llengües sense excepció tenen una gramàtica, un sistema o estructura. Totes les llengue sense    " son instruments de diaàleg interior,cochesionen un grup de parlants i estructuren la realitat. Tota llengua es com es i per tant normal. Exemples:ioruba. Una llengua realment exòtica sense lèxic per coses essencials , amb sons inarticulables, amb una sintaxis imposuible aquesta llengua no existeix. 7." la meva llengua es la mes facil de totes"  argu: la nostra llengua forma part de nosaltres mateixos " com una segona pell". La facilitat o dificultat d´una llengua té un caràcter relatiu. Tota llengua és molt complexa, també la nostra. Els infants, de qualsevol cultura, aprenen la mateixa llengua a la mateixa edat. Exem: nosaltres Itàlia es faci,ale + difi, rus més i el xines molt més. Xiens a l´inrreves. Mozart la música ocm segona llengua, l´envoltava desde petit i aprendre amb gran facili.8. La llengua "materna" sempre ens ha d´acompanyar" argu: persones amb més d´una llengua heretada, la primera llengu  por tenir un sentit no sols temporals, sinó depenent de circumstan o de situaci lingüí. La idea que "amb una llengua n´hi a prou" es interesada. L´esser huma te capacitat de anant adquirin llengÜes. Canvi de territori invita a un canvi de llengua. Les llengües no van llegades als estats. Exempl: nen nascut guatema de pares castellanopar, 3 anys viu a París, estudia carrera oxfor i adult viu alema. Parella ingresos que s´istalen al Japó, ells i els seus descendents mantenen l´anglès durant generació.9 "val més dedicar les hores de català a l´estudi de l´angles: a l´ensenyament , la llengua propia no és només una materia acadèmica sinó el cehicle de l´ensenyament. La uniformitació lingÜistica ens abocaria a un món de clons.  les llengÜes son un patrimoni essencial, i conservarles passa per tres vies fonamentals la presnecia de la llengua la transmissió familiar, i l´existència de la llengua a l´escola. Dedicar les hores del català dota als alumnes amb les destreses comunicatives necessàries per a la seva formació com a persones. Nosaltres son responsables directes de la conservació de la nostra llengua. La gran majoria dels nostres alumenes tendran més ocasions de parlar la seva llengua a la seva terra que a la llengua anglesa. Expl: conservacioniste preocupen per la diversitat i de protegir esp+ècies en perill d´extinció aixó s´hauria d´aplicar a  les llengÜes.

Entradas relacionadas: