Llengua majoritzada

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,33 KB

 

Ramón Llull:


Autor de literatura doctrinal, creador del català literari i primer clàssic de les lletres catalanes. Es planteja una triple dedicació: convertir els musulmans al cristianisme, dur a terme una obra(literària, filósòfica, teològica, científica) en què defensa el seu ideari, i fer-lo valer davant de les autoritats del seu temps perquè l'ajudin en els seus projectes. Concepció utilitarista de la literatura, al servei de les seves idees cristianes. Elabora textos mes o menys lírics sobre Déu o textos propagandístics en forma de relat. Mestre en l'ús de l'al.Legoria i de l'exeplum. Escriu novel.Les, obres morals i poesia amb una intenció doctrinal.

Ausiàs March:

Supera la lírica trobadoresca en provençal. Veritable creador del llenguatge líric català. Autor d'una poesia introespectiva, analítica, centrada en la temàtica amorosa. Elabora una meditació sobre l'amor entès com una experiència dolorosa, amb elements morals i religiosos. Se centra en els continguts que vol comunicar i evita efectes poètics formals que distreguin el lector. Aconsegueix uns resultats brillants en l'ús de les comparacions i de les imatges, amb l'interès de reforçar el seu missatge.

Diglòssia:

Situació en què un parlant o una comunitat usa un dialecte de la llengua pròpia per a funcions formals i el seu dialecte geogrèfic o social per a les funcions no formals. El concepte de diglòssia s'aplica també a l'us de dues o mes llengües diferents amb distribució distinta: una ha adquirit prestigi social i s'empra com a llengua de cultura, per a les funcions formals, com a llengua alta; l'altra té un estatus polític i social inferiori , doncs, s'empra exclusivament per a les funcions no formals, com a llengua baixa.

Bilingüisme:

Control individual de dues llengües com si ambdues fossin les llengües maternes. 

Normalització:


Procés socio-cultural que té com a objectiu aconseguir una situació en què una llengua no visqui subordinada ni en conflicte respecte de cap altra. Aquest procés es desenvolupa en dos fronts: l'extensió social de l'ús d'una llengua i la seva codificació o normativització, es a dir, l'establiment de les regles que en constitueixen la gramàtica preceptiva acceptada per a tothom. En una situació de conflicte linguístic, el procés de normalització és necessari perquè una llengua no desaparegui.

Minorització:

Fenomen pel qual una determinada política lingüística tendeix a presentar una llengua com de menor prestigi i de menys possiblitats de projecció respecte d'altres, tot servint-se generalment de l'emfastització del nombre reduït de parlants. Les llengües minoritzades estan sovint amenaçadés de substitució.

Conflicte lingüístic:

Situació problemàtica, de litigi, d'hostilitat entre dues o mes llengües, o entre parlants llurs, en un sol territori. El conflicte lingüístic es caracteritza pel fet que una de les llengües intenta d'imposar-se a l'altra o les altres llengües.

Monolingüísme:

Situació sociolinguística en què en una comunitat s'usa només una llengua. En el Monolinguísme oficial es reconeix legalment una sola llengua, que no té perquè ser la pròpia.

B. Natural:

És el que es dona en individus fills de pares que parlen llengües diferents o en els qui per raons semblants es troben en els inicis del seu aprenentatge lingüístic amb dues llengües diferents.

B.Ambiental:

És el que es dóna en individus que viuen en zones on hi ha llengües en contacte.

B.Desequlibrat:

Situació en què un parlant o una comunitat usa habitualment dues llengües, però discriminadament, és a dir, amb el predomini d'una damunt de l'altra en l'extensió d'ús social i en alguns àmbits d'ús.

B.Dig:

una l'utilizta per a funcions determinades i laltra per a la resta.

Entradas relacionadas: