Llengües instal·lades a Catalunya

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,27 KB

 

La Renaixença és un moviment literari que a partir de 1833, es marca un doble objectiu: restaurar la literatura culta en llengua catalana i, alhora, adoptar els corrents més representatius de la literatura europea de l’època, és a dir, el romanticisme i el Realisme. Els autors d’aquest moviment van prendre consciència que el català s’havia de poder tornar a utilitzar com a llengua de cultura i que Catalunya tenia un passat històric i literari molt important. Tot aquest procés és afavorit per diferents factors, entre ells, el corrent ROMàntic europeu, que és un corrent filósòfic i literari a Europa, com a reacció del que havia estat la Revolució Industrial. Un altre factor seria la Revolució Industrial, que significava el retorn a èpoques passades on tot estava bé. També hi ha un ascens de la burgesia, i és també en aquest moment en que l’església catòlica, veu l’oportunitat de liderar corrents conservadors. //La poesia va ser el primer gènere a normalitzar-se, amb poetes com Jacint Verdaguer. Aquest va conrear la poesia lírica i èpica, a més també és un gran prosista.//Pel que fa el teatre culte, es va consolidar més tard que la poesia, perquè no hi havia tradició en la nostra llengua i perquè requeria infrastructures i un públic ampli. Àngel Guimerà va ser un dramaturg important. Les seves obres presenten personatges d’origen incert i situacions que enfronten o relacionen personatges d’ètnies diferents. //Més tard la narrativa amb Narcís Oller com a màxim exponent, va ser el primer que va escriure novel·la moderna. Les seves obres, segueixen un model realista.

 Les llengües en la societat catalana actual//La diversitat lingüística a Catalunya: Aproximadament de les sis mil llengües que hi ha al món, unes tres-centes són presents a la societat catalana actual.//Llengües pròpies: Són aquelles que s’han originat en el territori al llarg de la història i que els parlants tenen com a signe d’identitat. En aquest sentit, a Catalunya hi ha dues llengües pròpies: El català, que és la llengua pròpia que Catalunya comparteix amb el País Valencíà, les Illes Balears, entre d’altres. Per altra mà, l’aranès, que és una variant de la llengua occitana pròpia de la Vall d’Aran. Aquesta és compartida amb altres territoris francesos, italians, etc. Fins a principis dels Segle XX, a Catalunya també es parlava el caló, varietat local de la llengua romaní, pròpia de la comunitat gitana itinerant. //Llengües amb estatus particular: hi ha altre llengües, que per raons diverses, tenen un estatus important a Catalunya. Entre elles el castellà, l’anglès i la llengua de signes catalana. Pel que fa el castellà, és una llengua que és coneguda per tota la població. L’anglès, que és majoritari en l’ensenyament obligatori com a llengua estrangera i facilita la comunicació dels catalans amb la resta del món. I pel que fa la llengua de signes no és un codi que tradueixi el català a signes, sinó una llengua diferenciada, utilitzada per la comunitat sorda per comunicar-se.//Altres llengües: fa uns anys la tercera llengua més parlada a Catalunya, era el gallec. Actualment podem sentir pels carrers, moltes llengües diferents, que probablement, no sabem reconèixer com l’amazic.

Entradas relacionadas: