Llengües naturals

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,87 KB

 

Llenguatge facultat de l’ésser humà de comunicar-se per mitjà de sistemes de signes. Sistema de signes no verbals amb una funció comunicativa.Una altra accepció relaciona el terme amb una varietat lingüística determinada (llenguatge popular, llenguatge de la informàtica, llenguatge ferraterià, ...).

Llenguatge verbal la forma humana més concreta de comunicació és el llenguatge verbal, capacitat exclusiva dels humans de transmetre idees, reflexions o emocions.Es diferencia de la resta pel fet que pot emetre senyals de naturalesa lingüística i que pot esdevenir opcionalment un procés reversible, és a dir, emissor i receptor poden intercanviar mútuament els seus papers, raó per la qual alguns lingüistes prefereixen anomenar-los interlocutors. Dels efectes d’influència mútua se’n diu feedback o retroalimentació.Per tal d’assegurar l’èxit del procés comunicatiu, cal que el receptor descodifiqui i interpreti adequadament el senyal llençat per l’emissor: compartir codi.
Llengua entre els diferents tipus de llenguatge destaca les llengües naturals.
Es caracteritzen per tres propietats:Linealitat ―successió en el temps/espai―i l’oposició entre les unitats esmentades. Tret distintiu [p / b].Elasticitat o capacitat d’expandir o condensar la informació. [aquell home / l’home que viu al costat...] Capacitat metalingüística o possibilitat de referir-se a si mateixes.
Definició Saussureana Una llengua és un sistema de signes verbals, propi d’una comunitat humana, i que és usat com a mitjà de comunicació (oral o escrita). La llengua constitueix, per tant, un vehicle d’interrelació i un tret definitori, entre d’altres, d’un determinat grup humà.
Ferdinand de Saussure va definir la llengua com un sistema estructurat de signes lingüístics.I al signe lingüístic com el resultat de la uníó de significant (forma/ matèria) i significat (concepte). 

Entradas relacionadas: