Llengües neollatines

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,8 KB

 

2.Clasificació de les llengües-se solen clasificar d'acord amb criteris lingüistics i criteris d'us;2.1Clasificació genetica-es bassa en la noció dle parentiu lingüistic.Família lïngüistica, donsc es el conjunt de llengües que presenten un origen comúi, per tant comparteixen característiques lèxiques i estructurals, famílies lingü. (euroasiàtica,africana,centre i sud-est d'Àsia y Oceanía,llengües de América);2.2Clasifiació de tipològica-es basa en les similituts estructurals,es a dir,en la manera de forma les unitats lingüístiques. La calsificació tipològica es:·Llengües aïllants-els elements oracionals estan configurats com a unitats invariables,·Llengües flexives-la majoria de mots tenen diverses formes en funció dels molrfemas flexius;·Llengües aglutinants-apartir de morfemes diversos, poden formar unitats lèxiquesque nosaltres només podem expressar recorrents a sintagmes més o menys complexos;2.3L'estatus-l'estatus d'una llengua és determina per la posició jurídica,política i social que ocupa en un territori.Pel que fa la regulació jurídica, hi ha llengües privilegiades o dominants que tenen el rang d'oficial i tots els ciutadans tenen el deure de conèxer-les,en canvi hi ha llengües que no estan emparades jurídicament són llengües sense regulació,es a dir, relegades ambits d'us privat;2.4La vitalitat l'us lngüístic determina el grau de vitalitat d'una llengüa. Així parlem de llengües normalitzades, quan s'utilitzen de manera estable en els diferents àmbits socials,llengües en proces de normalització, quan estan en via de recuperació d'ambits socials que abans no tenien o que havien perdut, llengües en procés de substitució, quan perden progressivament àmbits socials en favor d'una altra llengüa que és la privilegiada. 3Llengües d'Europa es parlen una cinquantena de llengües;3.1 Una família de llengües llevat dùn reduït grup de llengües (estonià,basc,sami,fines,etc.) la resta formen part d'una matiexa família lingüística, la indoeuropea.La família lingüsitica indoeuropea està integrada per un conjunt de llengües que tenen un origen comú:la llengua del poble indoeuropeu que fa uns 6000 anys habitava a l'estepa euroastiàtica.Apartir del segleXV amb les colonitzacions es van estendre algunes d'aquestes llengües, actiualmen mes de 2milmilions de persones parlen una llengüa indoeuropea;3.2Les Llengües i els Estats-la major part dels estats Europeus escepte(Portugal,Albània i Islàndia) presenten una realitat plurilingüe. Hi ha estats en que tans sols es reconeix la oficialitat d'una sola llengüa, es el cas de frança hi ha altres com Gran bretanya que reconeixen la oficialitat d'altres llengües, i altres que es declaren monolingües peró articulen mesures per protegir les llengües minoritaries. oficialitat de diverses llengües dins diaquest grup cal distinguir els estats en què s'estableixen una igualtat jurídica i per això totes les llengües tenen la condició d'oficials i els estats que creen una desigualtat jurídica i per això tenen una sola llengüa coma oficial en tot el territori del estat i declaren cooficials les altres llengües només en els territoris


respectius(Espanya).Les Llengües ROMàniques-van sorgir com a resultat d'un lent procés d'evolució interna de la llengua llatina, que havian imposat els romans en els territoris colonitzats.Començarien a tenir entitat propia apartir de segles VIII i IX. Apartir del Segle XII, les llengüyes ROMàniquesaccedeixen a l'àmbit escrit i de mica en mica sustituiran la llengua llatina. Les llengües ROMàniques com provenen d'un mateix tronc (el llatí).Comparteixen l'arrel en la majoria de paraules. Verbs Formes simples Infinitiu:cantar, Gerundi:cantant, Participi:cantat, Pre.D'indicatiu:cantes, Imperf,d'indicatiu:cantaves, Futur:cantàras, Condicional:cantaries, Present de subjuntiu: cantis, Imper. De subjuntiu:cantesis, Imperatiu: cantar. 1a persona del singular del present d'indicatiu: Present de subj: vengui,venguis,vengui,venguem,vengeu,venguin; Imperf. De sujunt: vengués, venguessis vengués,venguéssim,venguessin; Pasat simple: venguí, vengueres,vengué,venguérem,vengueréu,vengueren

Entradas relacionadas: